Quines espècies arbòries tenen un creixement més ràpid? On són els boscos més alts de Catalunya? I l'exemplar més gran? A aquestes i moltes altres preguntes ha donat resposta un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals, que ha desenvolupat un mètode que millora el coneixement que tenim de l'alçària de la vegetació, els edificis i altres objectes del territori.
A més, aquest mètode, que rep el nom de LidarTeam, permet obtenir models digitals d'extensió i d'evolució vertical amb una precisió inèdita fins ara, amb informació de cada dos metres per dos metres. L'equip de recerca ha validat el mètode mitjançant la producció de tres models digitals d'alçàries —dos a tot Catalunya i un a l'àrea metropolitana de Barcelona—, que han abastat un total de 65.000 quilòmetres quadrats, a partir de les dades de 5.355 punts en edificis i 4.160 en boscos.
«Hem dissenyat un entorn en què a la punta dels dits podem disposar de l'alçària d'arbres, arbustos, edificis, etc., amb una exactitud extrema en tot un país i, a més, en dues dates (tot Catalunya) o en tres (Catalunya + AMB) per estudiar-ne les dinàmiques detallades, en aquest cas verticals, en zones de boscos i urbanes», destaca Xavier Pons, coordinador de l'estudi. «L'alt nivell de detall que hem aconseguit és especialment important en una àrea tan fragmentada com Catalunya, si es vol entendre bé la textura del territori i la seva evolució, fins i tot en les zones més denses», assenyala Pons.
L'arbre més alt de Catalunya és una plàtan d'ombra del parc de la Devesa de Girona: fa 54,55 metres.
Així doncs, aquest estudi permet saber quin el rànquing dels boscos amb més alçaria: es tracta dels de la Vall d'Aran, on la mitjana dels arbres és de 13 metres; el Pla de l'Estany, amb 12, i el Ripollès, amb 11,7. Entre els arbres que estan creixent més de pressa destaquen els avets (Abies alba), amb creixements que arriben als 27 centímetres per any en la meitat de la seva població, i els faigs (Fagus sylvatica), amb 24. Ara bé, si parlem d'exemplars concrets, el LidarTeam situa en primer lloc del rànquing un plàtan d'ombra (Platanus sp.) del parc de la Devesa de Girona que aplega als 54,55 metres, una alçària equivalent a un edifici de divuit pisos.
Però no només en la massa arbòria se centra aquesta investigació. També mesura l'alçària d'edificis. Així doncs, a Barcelona, els barris amb mitjanes més altes d'edificacions són la Dreta de l'Eixample, l'Antiga i la Nova Esquerra de l'Eixample i Sant Antoni, amb mitjanes d'entre 22 i 23 metres. En tot cas, els investigadors destaquen un important desenvolupament vertical al Barri Gòtic, el Raval, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, amb mitjanes d'entre 19 i 20 metres. Els màxims superen els 100 metres en vuit barris on hi ha construccions emblemàticament altes, com Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Torre de Collserola), la Barceloneta (Hotel Arts), el Raval (Torre de Jaume I), el Poblenou i Diagonal Mar (Hotel Melià Barcelona Sky) i, naturalment, la Sagrada Família al barri que porta el seu nom.
La informació que aporta el nou mètode, que té aplicació també per a altres zones d'Espanya, és clau per fer amb propietat estudis de velocitat de creixement vertical i analitzar la relació amb altres sèries temporals, com la d'incendis forestals o la d'usos i cobertes del sòl durant quasi mig segle. També és rellevant per conèixer com varia el volum de fusta dels boscos al llarg del temps i fer estudis de biodiversitat.
La proposta del grup de recerca s'emmarca en el concepte bessons digitals de la Terra, i suposa «posar a l'abast una informació molt més detallada sobre la tercera dimensió del territori, i fer-ho multitemporalment, fet crucial per avançar en la nostra comprensió dels sistemes terrestres i per poder-ne fer una gestió i planificació eficaces», conclouen els investigadors.
La investigació s'ha publicat a la revista International Journal of Digital Earth. Les dades són disponibles en obert.