Trenta anys després de l’aprovació d’una Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL) que la UNESCO no va adoptar com a text vinculant, un grup d’entitats a favor de les llengües minoritzades liderat pel PEN català i el CIEMEN (Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals) ha decidit impulsar una actualització d’aquella Declaració que reculli els nous reptes per aquestes llengües (reptes tecnològics però també derivats de la universalització de la sanitat, l’ensenyament o la justícia). Per això el grup inicial d’entitats adherides, la majoria dels àmbits lingüístic català, basc i gallec (Linguapax, Plataforma per la Llengua, GLIDE, GELA, Garabide, Kontseilua, Hizkuntz Eskubideen Behatokia, A Mesa pola Normalización Lingüística, la Xarxa Vives d’Universitats, ELEN, PEN Internacional, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural) han acordat un procés per sumar entitats internacionals a la proposta, discutir-ne el contingut i presentar-lo a les Nacions Unides l’any que se celebraran vuitanta anys de la Declaració Universal de Drets Humans, el 2028.
Avui, 15 d'abril, en un acte protocol·lari a l’Institut d’Estudis Catalans s’iniciarà el procés: s’hi presentarà un web preparat per acollir propostes d’entitats de tot arreu que prèviament hagin emplenat un formulari. Una eina «molt senzilla i molt intuïtiva», segons Vicenta Tasa, catedràtica de Drets Lingüístics de la Universitat de València, que ha presentat la iniciativa en nom del PEN català al costat de David Minoves, el president del CIEMEN.
Es crearan dos comitès d’experts internacionals «que participaran en la recollida i validació de les propostes», que es recolliran fins al 31 de desembre. A l’octubre, però, ja es farà una primera reunió d’experts per valorar les propostes rebudes i treballar un text consensuat, cosa que hauria de passar sobre el febrer de 2027, perquè a partir de març es tornaria a enviar el document aprovat a totes les entitats participants perquè el signen. El 2028, aquest document es faria arribar a les Nacions Unides i la Unesco perquè l’assumeixin com a Declaració Universal de Drets Lingüístics.
«No han d’adoptar al cent per cent el nostre document, però com a mínim tindran un document de treball» a partir del qual poder consensuar un text que, segons Tasa, «servesca per establir mecanismes de protecció dels drets lingüístics».
David Minoves ha recordat que, «segons la Unesco, més de la meitat de les llengües d’arreu del món es poden perdre aquest segle» i «això afecta tant llengües protegides com llengües en procés de minorització, com és el català». Sentencia que «els drets lingüístics no cauen del cel» i opina que «s’han de lluitar» tenint en compte que «el context ha canviat perquè els usos lingüístics estan canviant amb l’impacte de la revolució digital». La situació «que fa trenta anys era greu avui és alarmant», alerta.
A casa nostra, els fets són clars: «Més de la meitat dels catalanoparlants consideren que el principal motiu de discriminació és la impossibilitat d’utilitzar la seva llengua amb normalitat». Però això no només afecta els catalans: «És un fenomen global; aquesta situació la viuen parlants de molts llocs del món que, per temes digitals o per altres raons, veuen com les seves llengües són cada cop menys presents».
Vicenta Tasa celebra que «ara no partim de zero perquè tenim ja una declaració del 1996, que va ser un punt d’inflexió i que ha estat adoptada en diferents documents de la UNESCO, on es parla de l’assimilació dels drets lingüístics als drets humans». Precisament aquest és l’objectiu últim que es vol aconseguir.
David Minoves creu que «hi ha moltes entitats conscients que és necessari» aquest pas arreu del món: «La pressió de les llengües hegemòniques i de les llengües globals han fet que molts parlants de moltes llengües hagin pres consciència de la seva situació de precarietat i moltes llengües que no tenen protecció jurídica i legal» apareixen ara com a vulnerables davant les més expansives.