La inauguració de l'any de commemoració dels 150 anys del naixement de Pau Casals, el 13 d'abril, al Vendrell va representar la tornada, a Catalunya, de l'instrument més estimat pel mestre, el seu Goffriller, en mans d'Òscar Alabau, solista de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu. El pròxim 22 de juliol qui el tocarà, al Palau de la Música, serà el violoncel·lista guanyador del Premi Queen Elisabeth de Bèlgica, pocs dies després que l’instrument més estimat per Casals hagi pogut sonar al Festival Internacional de Música que porta el seu nom al Vendrell (10-21 de juliol). El 9 de juny, també al Palau, s’haurà celebrat la Diada Pau Casals amb el Quartet Casals i Alexander Melnikov i el 28 d’octubre la commemoració viatjarà a Madrid, on la London Philharmonic Orchestra farà un concert a l’Auditori Nacional, dirigida per Edward Gardner i amb Daniel Müller-Schott al violoncel.
La Generalitat de Catalunya i la Fundació Pau Casals, amb la col·laboració de moltes altres institucions (com l’Ajuntament del Vendrell, el Palau de la Música o les diputacions de Tarragona i Barcelona), han sumat esforços per coordinar més de 70 activitats musicals a Barcelona, el Vendrell i més de trenta ciutats del món, amb un pressupost d’un milió trenta mil euros, a l’espera que el Govern espanyol permeti ampliar-lo després de declarar-lo Acontecimiento de Excepcional Interés Público (AEIP).
L’objectiu de la commemoració dels 150 anys del naixement de Pau Casals, segons la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, és reivindicar totes «les dimensions d’una figura polièdrica com va ser Pau Casals: la musical, però també la humanística i la cívica». El violoncel·lista va «defensar amb valor» —ha afegit Hernàndez—, uns «valors que el Govern voldria defensar ara que està amenaçada la pau mundial», com són «la democràcia, la llibertat i la pau».
El president de la Fundació Pau Casals i comissari d’aquest any de commemoracions, Jordi Pardo, va destacar que els objectius fonamentals de l’Any serien «difondre encara més el llegat musical» perquè molta gent només coneix Casals per l’«I am catalan» que va pronunciar a la seu de Nacions Unides o pel Cant dels ocells. Es vol insistir més en la difusió del llegat musical; en la projecció del seu paisatge emocional (el Vendrell i Sant Salvador, la platja on hi ha el Museu) i en activitats internacionals que també recorden la figura de Casals al món: hi ha llocs, molt relacionats amb el mestre del Vendrell, que poden engegar una programació paral·lela, però es pretén també utilitzar les delegacions del Govern de la Generalitat i tenir ajuda de l’Institut Cervantes per incidir més enllà de les fronteres estatals. La informació de la Generalitat parla del Carnegie Hall i el Mann Center for the performing Arts als Estats Units, la Kronberg Adademy a Alemanya, la Nihon University al Japó, la Sorbona a França i la Tonhalle Zürich a Suïssa.
No van parlar del refugi català de Casals fora de les fronteres estatals, Prada de Conflent (on anualment es fa una Festa Pablo Casals, que enguany està programada del 28 de juliol al 8 d’agost), tot i que sí que s’ha programat una actuació de l’Orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya el 25 de juliol, ni del seu estimat Puerto Rico (que també celebra el Festival Casals anualment, enguany del 23 de maig al 6 de juny).
Sí que hi entren les activitats del Festival Pau Casals del Vendrell de 2027, perquè la Commemoració pels 150 anys s’allarga fins a l’octubre de l’any vinent, quan se celebrarà el Simposi Internacional sobre Pau Casals una «iniciativa que té com a objectius fonamentals compartir el coneixement i noves aportacions, projectes i activitats en marxa relacionades amb el llegat musical i humanístic de Pau Casals, tant a escala nacional com internacional». Jordi Pardo va afegir que els agradaria continuar celebrant un simposi semblant cada tres anys per anar actualitzant les aportacions acadèmiques, professionals i artístiques sobre el treball del mestre.
Pardo també va destacar, entre les iniciatives musicals i artístiques de la commemoració, la instal·lació d’una obra de Jaume Plensa —concretament la Yolandita— al jardí del Museu Pau Casals; un concert al Liceu amb música de Mahler (de moment sense data) i un altre concert al Palau de la Música.
Pardo també va destacar la importància que tindrà El pessebre, «la gran obra de Pau Casals», en la commemoració, una obra que va començar a escriure als sis anys amb el seu pare a l’església de Sant Salvador del Vendrell —on el seu pare era organista— i on tornarà a interpretar-se aquesta peça.
A Madrid, l’Orquestra de RTVE ha confirmat que tornarà a tocar (no s’hi interpreta des del 1902) La visión de Fray Martín de Casals. Serà el 28 i 29 d’octubre.
El 21 d'octubre s'inaugurarà al Palau Robert una exposició que després viatjarà a Madrid i el Vendrell, comissariada per Núria Ballester, la directora del Museu Casals de Sant Salvador, i titulada «Pau Casals. Un músic al servei de la pau».
El Goffriller de Casals —dit així perquè va ser obra del lutier Matteo Goffriller, de l’Escola Veneciana de lutiers del segle XVIII— tornarà a tocar dues vegades, com a mínim, el 2026. Aquest violoncel, el favorit de Casals, el custodia la Fundació que el va cedir a la vídua del mestre del Vendrell perquè el restauressin uns lutiers nord-americans, i es fa servir en poques ocasions però periòdicament, perquè la inactivitat perjudica aquests instruments.
A la roda de premsa de presentació, la violoncel·lista Candela Puigbó va interpretar la Suite número 1 de Bach amb l’altre violoncel del mestre del Vendrell, el que va fer servir quan el Goffriller necessitava restauració i és un Marc Laberte del 1921, una obra d’aquest lutier que intentava copiar a la perfecció un Guarnerius. Quan Casals recuperà el Goffriller, va regalar el Laberte a la seua neboda Pilar Casals (filla del seu germà Enric), que va deixar la música el 1953 i va passar a mans de Lluís Claret. El 2021, la Fundació Pau Casals va adquirir aquest violoncel i des de llavors el cedeix a joves violoncel·listes.