Des del 29 de novembre del 2025, el Museu Frederic Marès allotja l’exposició «Montserrat, Mare i Terra», comissariada per la historiadora de l’art Sílvia Canalda, ubicada a la sala 28 de la primera planta. La mostra explora el vincle entre col·leccionisme i devoció a partir de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, i se centra especialment en el fons patrimonial reunit per l’escultor gironí Frederic Marès, complementat amb peces procedents d’altres institucions i col·leccions particulars. El relat expositiu posa el focus en l’evolució de la Moreneta com a símbol religiós a Catalunya i l’impacte de l’univers montserratí en la creació contemporània. En total, trobem exposades una quarantena d’obres, la major part del fons del museu, juntament amb una tretzena de peces cedides per col·leccions externes.
El pelegrinatge a Montserrat, documentat des del segle XIII, ha donat peu a la recopilació d’una gran varietat d’artefactes que van actuar en el seu temps com a símbols d’ofrena i devoció cap a la Moreneta. La producció industrial i les arts aplicades, al llarg del segle XIX, van expandir la cultura montserratina, expressió de la religió i identitat catalana, a través de relíquies materials i pintures que podem trobar en aquesta exposició. La difusió del culte montserratí ha estat afavorida per les fundacions benedictines i els trasllats reials, però la impremta també hi va jugar un paper clau en aquesta. El taller tipogràfic, instal·lat al monestir l’any 1499, va ser l’aparell encarregat de propagar el culte i la devoció a través d’iconografies representades en butlles, estampes o impresos de canya i cordill.
La mostra exposa, principalment, retrats artístics de la Mare de Déu de Montserrat representats a través de pintures i escultures. Algunes d’aquestes obres, però, són d’autoria anònima, es desconeix la identitat de l’artista malgrat les hipòtesis generades entorn aquesta. Una d’elles crida l’atenció per la seva complexitat, es tracta d’una escultura elaborada el segle XVI a Castella, constituïda d’un relleu policromat confeccionat amb fusta tallada i daurada. Sota el nom de Mare de Déu de Montserrat, aquesta talla plasma la figura de la verge, asseguda en un tron i sostenint el nen Jesús sobre la seva falda, una tipologia romànica coneguda com a Sedes sapientiae ('tron de la saviesa'). El relleu del fons representa els cingles que conformen la muntanya de Montserrat. Una altra obra d’autoria incerta que mereix atenció representa l’Aparició de la Mare de Déu de Montserrat a sant Jeroni. Plasmada en oli sobre fusta d’àlber, s’estima que l’origen de la pintura se situa temporalment en el primer quart del segle XVIII. En aquesta composició la Moreneta es manifesta per primer cop davant de sant Jeroni, que mostra un gest de reverència i admiració davant l’aparició divina de la verge, acompanyada del nen Jesús.
Un seguidor de Juan Andrés Ricci de Guevara també va expressar la seva devoció per la Mare de Déu de Montserrat en un retrat realitzat a l’oli sobre tela. A la composició, la verge i el nen Jesús apareixen envoltats de fidels que s’agenollen i preguen en la seva presència, evidenciant una actitud de reverència i devoció cap a la figura sagrada. L’obra s’inscriu cronològicament entre els anys 1630 i 1650.
La Moreneta, protectora de les llars burgeses
El Modernisme va introduir l’art i el simbolisme religiós a l’interior de les llars de la burgesia, convertint-les en espais carregats de significat espiritual. En aquest context, la figura de la Mare de Déu de Montserrat es va consolidar com un símbol habitual de fe, identitat i protecció. Destaca especialment l’obra de Gaspar Homar, que, a través del seu taller, va produir marqueteries basades en els dibuixos de Josep Pey. El seu Plafó decoratiu de la Moreneta representa la muntanya de Montserrat, el monestir i la verge acompanyada del nen Jesús. Confeccionada a partir de marqueteria en fusta, la peça incorpora elements com el tron i la corona de la Verge mitjançant aplicacions de bronze que en ressalten el caràcter simbòlic. Una altra obra d’autor anònim en reprodueix una versió similar en format més reduït, elaborada en fusta tallada, daurada i policromada, i datada al segle XVI.
Estampes i litografies, art religiós
Antoine Lafréry fou un impressor gravador nascut el 1512 a Besançon, i instal·lat gran part de la carrera a Roma. L’any 1572 se li encarrega, per part de l’abadia, dissenyar una estampa en blanc i negre que va acabar esdevenint la imatge montserratina més llorejada de l’edat moderna. Santa Maria de Monte Serrato és una obra renaixentista gravada al burí, que representa el camí del romiatge, del monestir i de les llegendes fundacionals. Als marges laterals de l’obra, podem apreciar vinyetes que il·lustren episodis religiosos que relaten una història visual, corresponent a la llegenda de l’ermità Fra Garí, així com els miracles que van fer famosa la santa imatge de la Moreneta. La tècnica de gravat calcogràfic i les influències renaixentistes de Lafréry van donar peu a una obra artística posteriorment adaptada a llenguatges visuals i formats diversos.
La mostra de Frederic Marès va més enllà d’estampes, escultures i pintures marianes. Destaquem la litografia d’Evarist Mora Rosselló present al Cartell commemoratiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, que data del 27 d’abril de 1947. A aquesta exposició, s’hi suma la presència de relíquies com medalles de bronze, plaques religioses, candelers de metall i vidre pintats… La majoria d’aquestes peces són relativament recents, corresponents al segle XX.
El col·leccionisme de Marès venera una imatge divina que simbolitza l’imaginari religiós català, i que ha esdevingut objecte de culte i devoció al llarg dels segles: la Mare de Déu de Montserrat, la Verge o la Moreneta.