Judici 1-O – El Carrer

Barcelona contra Vox

Dissabte, una manifestació a Barcelona duia el lema “aturem l’extrema dreta, stop Vox”. Possiblement, Barcelona és la ciutat que més rebuig explícit mostra envers aquesta formació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’ascens del partit d’extrema dreta VOX s’afegeix al creixement de les forces d’ultradreta arreu d’Europa. I en matèria d’immigració, la situació a les fronteres és crítica: devolucions en calent al sud, vulneració dels drets dels refugiats i morts a la Mediterrània... És aquí on rau el sentit de la mobilització que va començar el dia 16 i ha culminat el dissabte 23 de març. Es tracta d’una protesta internacional que denuncia, de forma coordinada amb l’organització World Against Racism, els discursos d’odi islamofòbia, antisemitisme, masclisme, LGTBIfòbia…La protesta s'emmarcava en el Dia Internacional contra el Racisme, que va ser 21 de març, pel qual es van convocar múltiples manifestacions arreu del món. En el cas de Barcelona, se centrava en Vox, perquè, segons l’entitat impulsora, Unitat contra el Feixisme i el Racisme, “a l’Estat espanyol l’extrema dreta ara mateix té nom i cognoms”. L'organització demana que es faci un “cordó sanitari general” per evitar qualsevol pacte o acord amb Vox després de les eleccions.

Minuts abans de les cinc de la tarda, el Passeig de Gràcia abandonava el seu color habitual, el dels turistes i clients de botigues de luxe, per passar a ser multicolor. Amb perspectiva, l’aspecte de la columna antifeixista era el d’un arc de Sant Martí. I és que, si hom alçava el cap, sobtava la pluralitat de banderes que onejaven: republicanes, anarquistes, comunistes, estelades, feministes i altres del col·lectiu LGTBI. I al cap de la corrua, desenes d’immigrants de diferents procedències prenien partit i es convertien en els protagonistes d’una jornada de reivindicació solidària. Més endarrere, se situaven les formacions polítiques i sindicals.

La manifestació arrencava passades les cinc de la tarda des de la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Diagonal. Quan les més de 200 associacions participants es col·locaven darrere les respectives pancartes, els congregats començaven a caminar direcció Gran Via. La mobilització l'encapçalaven els lemes "Stop Vox" i "World against racism". Entre els assistents hi havia el conseller de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Chakir el Homrani (Esquerra Republicana), el candidat que ocupa la tercer lloc en la llista dels comuns a les eleccions espanyoles, Gerardo Pisarello; el candidat de la coalició ERC-Sobiranistes el 28-A que ocupa la quarta plaça, Joan Josep Nuet, i els diputats al Parlament de Catalunya Francesc de Dalmases (Junts per Catalunya), Ferran Pedret (PSC-Units) i Natàlia Sànchez (CUP). També participaven en la marxa els líders sindicals Camil Ros (UGT) i Javier Pacheco (CCOO) , o el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri.

Mentre la gentada avança, un manifestant disfressat de dinosaure i equipat amb un cartell de Vox provocava rialles i espantava els més petits. Al mateix temps, la multitud cridava: “fora feixistes dels nostres barris”. El dissabte 30 de març, Vox, ha convocat una concentració a Barcelona amb el lema "Catalunya por España". El partit ha decidit celebrar-la com a resposta a la negativa de l'Ajuntament de Barcelona al míting que pretenien convocar el mateix dia al Palau Sant Jordi. La intenció de la formació d’ultradreta era la d’emular l’èxit que va tenir l’acte de Vistalegre (Madrid) del passat set d’octubre, on van presentar el partit al gran públic.

Cal esmentar que la proposta del partit de Santiago Abascal en matèria d’immigració es basa en tres pilars. Per un costat, proposen deportar els de condició il·legal als seus països d’origen. Per l’altre, aposten per l’expulsió dels immigrants que estiguin de forma legal en territori espanyol que hagin reincidit en la comissió de delictes lleus o greus. També defensen acabar amb el que anomenen "efecte crida": qualsevol immigrant que hagi entrat il·legalment a Espanya estarà incapacitat, per a tota la vida, per legalitzar la seva situació. Per donar resposta a la intenció del partit ultradretà de recórrer els carrers de Barcelona, el col·lectiu Som Antifeixistes ha convocat una concentració de rebuig a la mateixa hora i lloc tot assegurant que “amb el feixisme no hi ha espai per punts en comú ni conciliacions, per aquest motiu no podem permetre que guanyin ni un pam de terra per organitzar-se i visibilitzar-se”.

Arran de l’advertència de la Junta Electoral Central al president Quim Torra pels llaços grocs es podien veure llaços blancs en les camises dels manifestants, un símbol que reivindica la llibertat dels presos polítics, però també la llibertat d’expressió. A més, l’esperit feminista del 8 de març encara era ben present i a mesura que els manifestants s'apropaven a Gran Via retronaven amb força les veus de dona: “La lluita feminista és antifeixista”. La tendència de crear cartells creatius amb frases iròniques és molt forta en les mobilitzacions feministes. En aquest cas, la protesta de StopVox també en tenia de molt variats, com els dedicats als líders mundials Matteo Salvini, el nord-americà Donald Trump, la francesa Marine Le Pen o el brasiler Jair Bolsonaro.

L’espectre de Vox és inesborrable perquè encara són molt recents les darreres eleccions andaluses en què el partit ultra va obtenir 12 escons. Un es pregunta si a la capital catalana també aconseguiran representació i què significaria la seva entrada al consistori per les aspiracions barcelonines de constituir-se com a ciutat moderna i de progrés. La inseguretat, l’accés a l’habitatge i les relacions entre Catalunya i Espanya són les tres principals preocupacions dels habitants de Barcelona, pocs mesos abans de les eleccions municipals. El quart és el trànsit, el cinquè és la gestió municipal i després ja venen el turisme i la desocupació. Això indica el Baròmetre semestral de l’Ajuntament de Barcelona, elaborat entre el 27 de novembre i el 5 de desembre, el darrer que es fa abans de les eleccions del maig. El 60% dels barcelonins creu que la ciutat ha empitjorat i la valoració del govern municipal ha caigut dotze punts respecte del baròmetre del juny. Malgrat tot, entre les preocupacions immediates dels ciutadans no hi apareix l’ascens de l’extrema dreta. Tanmateix, l’auge dels populismes de dretes sembla ser que té una dimensió més gran, europea, fins i tot mundial. De cara a les eleccions generals, un dels candidats per Madrid al Congrés dels Diputats serà Javier Ortega Smith, qui és protagonista durant el judici als líders independentistes per la seva participació en la acusació popular de Vox als polítics independentistes empresonats. Fins fa relativament poc, Smith es perfilava com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. Encara es desconeix qui hi concorrerà. Al Congrés, però, ja se sap que l’escollit ha estat Ignacio Garriga, un antic membre del Partit Popular de Sant Cugat del Vallès i militant de Vox des del 2014. Garriga és de mare equatoguineana i odontòleg de professió. En una entrevista al diari digital, El Conficencial, el dirigent de Vox assegurà que el propòsit de la seva candidatura és «retornar el paper a la família, que és el pilar fonamental de la societat, recuperar aquest patriotisme que per desgràcia successius governs han intentat dinamitar, defensar la vida del principi al final i el comerç local, aquella Espanya dels balcons».

Ja queden escassos dies perquè arrenqui oficialment la campanya electoral per a les eleccions generals del 28 d'abril, que s'enllaçaran amb el comicis municipals i europeus del 26 de maig. Hi ha diversos factors que posen en dubte la neutralitat política dels òrgans públics en la disputa per la victòria a les urnes. Per exemple l’exercici dels lletrats de la formació ultradretana Javier Ortega Smith i Pedro Fernández que, mentre representen l’acusació popular, són reconeguts dirigents del partit ultradretà. La problemàtica rau en el fet que la seva presència és visible en totes les jornades d'una causa amb un notable seguiment dels mitjans, cosa que els atorga una valuosa visibilitat a les portes de l'atapeït cicle electoral. Així doncs, l'omnipresència de Vox ha provocat desconfiances en la majoria de partits i, fins i tot, en l'Executiu espanyol. En aquest sentit, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va titllar de “anòmala” la presència de Vox en el judici, i va reclamar una “reforma” de la figura de l'acusació particular després dels comicis. A més, la defensa de Jordi Cuixart va reclamar al Suprem expulsar Vox de la causa perquè entenia que el partit ultradretà utilitzava l'acusació com a “propaganda electoral”. Per cloure, un estudi de l’empresa YouGov per al diari La Vanguardia mostra que el 46% dels catalans creuen que la quota mediàtica que guanya Vox en el judici del procés els beneficiarà a les urnes. En el cas de la ciutadania espanyola, el percentatge creix fins al 56%.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.