El Congrés ha aprovat que Formentera tengui un senador propi que elegirà a partir de la pròxima convocatòria electoral a les Corts espanyoles. La proposta del Parlament balear en aquest sentit ja havia estat admesa a tràmit, però també incorporava un canvi nominal important que a la cambra baixa l’acord entre PSOE i PP ha deixat en res: que la Constitució incorporàs el nom d’Eivissa en lloc del d’Ibiza. La catalanització constitucional del nom propi de la Pitiüsa major no serà possible perquè els dos partits principals del Congrés pactaren, a instàncies del conservador, no acceptar la muda a canvi d’assolir les dues cinquenes parts de vots a favor que calen per a la reforma i que obligatòriament requeria l'acord entre PP i PSOE.
Només Vox hi votà en contra i el PNB i UPN s'hivaren abstenir perquè la Mesa no havia acceptat incorporar diverses propostes de canvi constitucional: la supressió de la disposició transitòria quarta que fixa el procediment per una eventual incorporació de Navarra al País Basc, el reconeixement del dret d’autodeterminació, la limitació del blindatge legal del rei, la derogació del famós article 155...
Respecte al senador propi de Formentera, el PSOE es va mostrar molt content, però evità entrar en el seu canvi de criteri en relació amb el nom d'Ibiza en el text constitucional. La diputada socialista Milena Herrera, portaveu per a l’ocasió, confirmà l’acord «per no posar en perill el nou escó» de Formentera i qualificà el pacte com «el preu a pagar» per obtenir un bé superior, com és el senador propi per a la més petita de les Illes. D’aquesta manera, els conservadors se sortien amb la seva i la Constitució seguirà referint-se a Ibizai no incorpora, per tant, la forma legalment vàlida segons tot l’ordenament legal balear, en català, Eivissa.
Val a dir que el Parlament balear havia demanat el canvi. Quan es va aprovar a la cambra illenca, tots els grups hi votaren a favor —menys Vox, com sempre que hi ha unanimitat entre la resta—, inclòs el PP. Ara els de Marga Prohens, igual que els socialistes, han procurat no dir ni piu sobre la negativa del seu PP espanyol de no incorporar Eivissa a la Constitució.
En principi, pareixia que a Madrid ningú faria guerra pel canvi, atès l’acord immensament majoritari a les Illes. Però sorprenentment el grup parlamentari popular del Congrés exigí com a condició sense la qual no votaria a favor del senador de Formentera que la reforma no afectàs el nom, que tot seguís igual, que Eivissa segueixi essent Ibizaa la Constitució.
La petició del senador per a Formentera ja l’havia feta en el passat el Parlament balear en tres ocasions i en tots els casos no va prosperar. Així i tot, la cambra illenca hi insistí una quarta vegada i el novembre passat reafirmà la seva voluntat quan el plenari aprovà la petició per amplíssima majoria —50 dels 59 membres, tots els grups menys el de Vox, 5, i 4 absències— de reforma de la Constitució per dotar la més petita de les illes de l’arxipèlag de la condició de circumscripció electoral per elegir un escó senatorial.
Tal com ja ha explicat aquesta revista en alguna ocasió anterior, el motiu que no l’elegeixi des de 1977 un senador propi per Formentera té el seu origen en la delicada distribució del poder polític per a cada una de les illes baleàriques i pitiüses. Un debat polític que s’inicià durant la Transició. Quan s’havien de convocar les futures primeres eleccions —que serien el 15 de juny de 1977— i es preveia que un decret del Govern regularia els comicis amb circumscripcions provincials, primer la classe política menorquina —i el diari insular— i, després, l’eivissenca —amb el seu rotatiu— reclamaren que l'illa respectiva elegís un diputat al Congrés. Tot d’una, veren que no assolirien l’objectiu. Aleshores la reivindicació se centrà en la representació pròpia al Senat. En aquells moments, Formentera tenia amb prou feines 3.000 habitants —ara ja en són uns 12.000— i no es plantejà que tingués un escó propi. Així que s’optà per fer una sola circumscripció amb la Pitiüsa major, que elegiria un senador, igual que ho faria Menorca, mentre que Mallorca n’elegiria tres.
Ara, amb la reforma, l’article 69 de la Constitució incorporarà que la més petita de les illes de l’arxipèlag mediterrani tendrà també el seu senador. Era l’únic territori insular de les Canàries i les Balears que no en tenia.