A pesar de les convulsions geopolítiques, les xifres de l'economia espanyola del 2025 auguraven un escenari de certa bonança. El PIB estatal havia augmentat un 2,8%, l'ocupació havia escalat als 22,5 milions de persones, la taxa d'atur transitava per registres històricament baixos i la inflació s'havia estabilitzat pels volts del 2,7%. Fins i tot, el deute de l'Estat espanyol s'havia reduït al 100,8%, malgrat que la xifra continuava sent elevada.
El quadre macroeconòmic inspirava confiança. «A principis del 2026, el sentiment general era positiu en Europa», ha apuntat Tomás Muniesa, president de CaixaBank, a la Junta General d'Accionistes de l'entitat financera, la qual s'ha celebrat aquest divendres a València. En aquest panorama s'albirava una economia americana dinàmica. Tanmateix, les perspectives s'han capgirat amb la guerra a l'Iran. «De la seua evolució i de la seua duració dependrà la profunditat dels efectes a l'economia», ha assenyalat el directiu bancari.
En el seu discurs, Muniesa ha traçat una radiografia de l'escenari geopolític, geoeconòmic i dels reptes que afronta la societat i l'economia espanyola. «Hem de ser conscients que estem davant d'una nova era», ha subratllat. Una nova etapa caracteritzada, segons ha desgranat, per «la confrontació geoeconòmica entre potències», erigida «en l'amenaça més gran a l'estabilitat global»; «els desafiaments tecnològics i ambientals», i «la creixent desigualtat i el canvi demogràfic».
«En aquesta nova era, Europa s'enfronta a reptes globals. Còmoda en el món d'ahir, ha de reafirmar els seus valors i, especialment, els seus interessos en el món d'avui», ha demanat. Un dels desafiaments, a parer del president de l'entitat financera, «és simplificar les seues institucions». «Europa està hiperregulada», ha advertit. «La regulació ha d'existir, però s'ha de permetre que la innovació actue com a motor de l'economia. Cal trobar un equilibri», ha desenvolupat.
Als desafiaments que afronta el món i el projecte europeu, se sumen les assignatures pendents de l'Estat espanyol, especialment de caràcter demogràfic. «Afronta desafiaments i oportunitats en les pròximes dues dècades: es preveu una població de 50 milions d'habitants a curt termini, i 5 milions més en quinze anys», ha il·lustrat. Un d'aquests seria la longevitat. «Viure més és una bona notícia, però es tracta de viure aquests temps addicionals amb millor qualitat i dignitat vital», ha recordat, així com ha reclamat engegar «un debat serè i reflexiu sobre la sostenibilitat de les pensions».
«En la pròxima dècada, es jubilaran al voltant de cinc milions de persones. Es tracta d'uns llocs de treball que no podran ser coberts només amb la incorporació de generacions joves», ha introduït sobre els reptes futurs al mercat laboral. Com a solució, ha exposat: «És inqüestionable que, per a mantenir el nivell d'ocupació, es necessitarà immigració». «És motor de creixement i de rejoveniment poblacional, i ho continuarà sent», ha ressaltat.
Aquest escenari de creixement població, però, «agregarà pressió sobre l'habitatge». «S'estima un dèficit de prop de 700.000 vivendes a Espanya per atendre la demanda existent, quan es construeix, com a molt, 150.000 a l'any», ha desgranat. «Tenim un problema d'oferta a solucionar», ha diagnosticat. I ha reclamat: «Els reptes de la longevitat, el mercat laboral, la immigració i l'habitatge, tan interrelacionats entre si, necessiten un plantejament global i un gran consens social i polític».
«Un model únic de fer banca»
Al marge de traçar una cartografia geopolítica i dels reptes que afronta l'Estat espanyol, singularment a escala demogràfica i econòmica, Muniesa ha reivindicat el model de banca desplegat per CaixaBank: «Ha estat, un any més, líder amb un model de banca compromesa amb la societat, sòlida i rendible». «Un lideratge fonamentat en uns magnífics resultats, però també, i sobretot, en una manera diferent d'entendre la banca: propera, amb valors i orientada al llarg termini», ha accentuat a la seua intervenció a la Junta General d'Accionistes.
«El nostre model inspira, innova i posa el compromís al centre de la seua actuació per fer realitat els nostres valors: qualitat, confiança i compromís social», ha defensat, així com ha insistit a lligar la fortalesa i la bona dinàmica de CaixaBank a «un model proper i especialitzat, que no deixa ningú enrere». «Tant se val si vius en una gran ciutat o en un entorn rural, a la península o a l'estranger, ens trobaràs igual. Si ets un client particular de retail, un autònom, una pime o una multinacional, també tenim les solucions que necessites», ha assegurat.
Amb la mirada situada sobre les accionistes, ha destacat la creació de valor per a tots aquells amb títols participatius de la companyia bancària, que ha assolit «un sòlid comportament de l'acció el 2025». «L'evolució del preu va ser molt significativa i, pràcticament, va duplicar el seu valor, des dels 5,24 euros fins als 10,45 euros el 31 de desembre. L'increment de CaixaBank va ser del 99,5% respecte del 80% de l'Euro Stoxx Banks i el 49% de l'Ibex-35, de manera que va superar àmpliament tots dos índexs de referència», ha detallat.
En conseqüència, la Junta General d'Accionistes ha aprovat un dividend complementari de 2.320 milions d'euros i ha incrementat el dividend total anual fins als 3.500 milions d'euros. Paral·lelament, i a escala d'estructura directiva, l'entitat ha ratificat el nomenament d'Ana María García Fau com a consellera independent per quatre anys amb l'objectiu de cobrir la vacant d'Amparo Moraleda Martínez. Així mateix, s'ha reelegit Eduardo Javier Sanchiz com a conseller independent, i s'ha donat el vistiplau a la designació de Pablo Arturo Forero Calderón com a conseller independent.
Musculatura financera
Malgrat els núvols geopolítics que s'ha instal·lat a sobre de les pàgines del calendari del 2026, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha reivindicat la musculatura financera de l'entitat i la seua capacitat per a continuar fent bategar l'economia: «La situació de fortalesa de CaixaBank ens permetrà continuar donant suport a l'economia, a les empreses i a les famílies, a més de reforçar el nostre compromís social i continuar creant valor per als accionistes».
«El 2025 ha estat un gran any per a CaixaBank», ha subratllat el conseller delegat. No debades ha rememorat que la companyia bancària va obtenir un benefici net de 5.891 milions d'euros. Aquesta xifra suposava un augment de l'1,8% en relació amb l'exercici anterior, i es produïa gràcies a la bona evolució de l'activitat comercial, que va permetre incrementar el volum de negoci un 6,9% durant l'any, fins a situar-se en 1,1 bilions d'euros.
El fort augment del crèdit, impulsat pel dinamisme de la demanda, va permetre, segons Gortázar, un increment del 7% en la cartera de crèdit sana. Aquest escenari es va combinar amb una reducció de la taxa de morositat, una còmoda posició de liquiditat i una forta generació orgànica de capital. Tots aquests indicadors, de fet, «ens han permès tancar l'exercici amb creixements superiors als previstos i amb una solidesa financera encara més robusta», ha apuntat el conseller delegat. «Hem revisat a l'alça els objectius principals de creixement i rendibilitat per als anys vinents, i hem mantingut l'ambició d'accelerar la transformació operativa», ha anunciat.