Les eleccions al Parlament de les Illes seran el 23 de maig de l’any que ve. Però els dos principals competidors, PP i PSOE, ja estan en mode d'agitació electoral. Els populars han decidit convocar el seu congrés per a just un any abans de la cita amb les urnes, el dia 23 del mes que ve. Els socialistes ja en celebraren el seu el febrer de 2025 i ara no han fet cap assemblea ni res semblant per declarar-se en peu de guerra electoral, però tot indica que la direcció ha donat l’ordre en aquest sentit i la seva suposada nova candidata —que no ha estat així declarada oficialment—, Rosario Sánchez, actual secretària d’Estat de Turisme, participa en actes cada cap de setmana amb un clar aroma a comicis.
Marga Prohens es donarà un bany de masses conservadores durant el congrés de maig. La situació interna actual del PP no té res a veure amb la que es vivia fa cinc anys, quan era presidit per Gabriel Company i des de Madrid Pablo Casado i la cúpula espanyola li feren la creu i nomenaren —en un cop fora de tota normativa interna— com a substituta l’actual presidenta, aleshores diputada al Congrés, com a futura líder de la formació a l’arxipèlag i candidata a la presidència als comicis següents al Parlament balear. Company havia assumit la direcció contra José Ramón Bauzá, en el congrés de març de 2017. Company el guanyà —71% contra el 29%—, però el suport a l’expresident deixava en evidència que les coses no estaven gens ni mica tranquil·les en el si de la formació. El 2021, Company, esgotat per anys de problemes interns i amb un partit deprimit per dues dures derrotes consecutives, no posà entrebancs al desig de la direcció espanyola, anuncià la seva retirada de la política i deixà camí lliure per a Prohens, la qual va ser confirmada el juliol d’aquell any en un congrés a posta.
Quasi cinc anys després, la situació és radicalment diferent. La victòria electoral de 2023 i el Govern —a més de les majories de què gaudeix en els quatre consells insulars i en els ajuntaments principals— ha mudat la vida domèstica del PP. Els militants no dubten que hi haurà segon mandat, i això es deixa notar en el fet que la líder no té cap oposició interna. El congrés del 23 de maig s’ha previst totalment en clau de llançament electoral per activar les bases i, sobretot, per aclamar Prohens com la gran líder indiscutida.
En el cas del PSIB-PSOE la situació és prou diferent. Ara fa un any, la reelecció sense competència de Francina Armengol es va fer en un ambient de creença que la líder tornaria a ser la candidata per recuperar el Govern el 2027. Ja no és així. No hi ha cap decisió oficial presa, però —tal com aquesta revista ja va informar al respecte fa cosa d’un mes— la direcció ha pres la decisió de preparar una probable substituta, la citada Rosario Sánchez.
El diari Última Hora va publicar el 28 de febrer passat que la cúpula socialista balear ja ha pres la decisió de llançar Sánchez perquè Armengol no serà la candidata. No consten els motius, però no són difícils d’imaginar. Bàsicament un: els socialistes donen per fet que la suma del PP i Vox tornarà a ser amplament majoritària en escons i, per tant, hi haurà segon mandat de Prohens. Així s’ha deixat entendre des del mateix partit. Amb la biografia política de l’excap del Govern balear i actual presidenta del Congrés no pareixeria lògic que es tornàs a presentar sabent que quedaria com a cap opositora. Tot fa pensar que serà novament candidata —si vol— al Congrés.
A pesar que no hi ha cap decisió oficial al respecte, tot indica que està fet, perquè Sánchez està incrementant cada cop més la seva agenda balear. Torna des de Madrid cada cap de setmana i procura estar a les Illes el màxim de temps possible per així poder participar en actes de partit. Queda ben clar que la llancen com a candidata. Tant és així que el PP l’ha criticada justament per això. El 19 de març els populars publicaven al seu web que «en els últims set dies la senyora Sánchez ha estat més dies a Mallorca fent actes del Partit Socialista que exercint de secretària d’Estat» de Turisme.
Les dues formacions majoritàries a les Balears, en fi, estan ja en peu de guerra electoral quan encara manca un any just per convocar els futurs comicis al Parlament i poc menys de catorze mesos per celebrar-los.