Lil·liput contra el gegant. El minúscul Govern balear es planta davant de la gegantina Unió Europea i assegura que no acceptarà que li digui que no pot prohibir de forma general —com ha fet— els habitatges de lloguer turístic en edificis plurifamiliars.
El conseller de Turisme, Cultura i Esport, Jaume Bauzà, va ser prou contundent, aquest dimarts en el Parlament: «Ni una passa enrere», va prometre. Una expressió de reminiscències polítiques i ideològiques que s’avenen poc amb un executiu de dretes, no debades talment ho deia la famosa Ordre 227 de Ióssif Stalin el 1942 a l'Exèrcit Roig que prohibia qualsevol retirada, sense permís exprés de l'alt comandament, durant la Segona Guerra Mundial. Però és que la presidenta, Marga Prohens, ha posat fortes messions en la persecució absoluta del lloguer turístic en residències privades i, en especial, en edificis plurifamiliars. No en vol per enlloc de l’arxipèlag. La prohibició és la seva particular Ordre 227.
La guerra que ha declarat el PP balear a aquesta forma de redistribució de la riquesa turística s’arrenglera exactament amb el que reivindiquen els grans hotelers i les seves representacions gremials, com les federacions insulars del subsector; no volen aquesta competència a la qual identifiquen com la responsable, a més, del gran drama social del quasi impossible accés a l’habitatge. El PP assumeix la idea. Les peticions de negociar i de buscar solucions per part de la patronal d’aquest tipus de lloguer, Habtur Balears, han estat desoïdes. Les institucions controlades pels populars, el Govern, els Consells i el Govern —amb suport de Vox excepte el cas del Consell eivissenc on el PP té majoria absoluta— estan en guerra oberta contra el lloguer turístic. L’últim exemple ha estat l’Ajuntament de Palma, que ha proscrit noves explotacions inclús en edificis unifamiliars —en els pisos estan prohibides d'ençà del 2018— i que ha anunciat que els permisos existents s’aniran extingint progressivament.
Les messions que ha posat el PP són tan intenses que expliquen la reacció a la comunicació rebuda per part de la Comissió Europa davant de la prohibició decretada per l’executiu balear l’any passat. Segons l’entitat executiva de la Unió, el Govern podria prohibir el lloguer turístic en algunes zones, argumentant sòlidament la necessitat, però fer-ho —com ho ha fet— de forma general a tot el territori illenc contravé el principi de llibertat d’actuació en el mercat interior europeu.
De moment, es tracta d’una advertència. No d’una decisió que impliqui sancions. Però al Govern tant li fa. O almanco així ho assegura el citat conseller, Bauzá, el qual insistí aquest dimarts, davant dels mitjans de comunicació, que «no farem ni una passa enrere» i «ja veurem si proposa (la Comissió) sancions» a l’executiu illenc.
A parer del Govern, no es poden identificar zones concretes a les Illes que estiguin sotmeses a una situació crítica del mercat immobiliari i d’altres que no hi estiguin. «La situació és crítica per a tot» arreu, diu Bauzá. «Hem argumentat molt bé» la necessitat d’imposar la mesura a tot el territori balear perquè «és per tot» on es pateix una manca d’habitatges a preus assequibles i, a més, permetre el lloguer turístic en plurifamiliars onsevulla —raona el Govern— significaria seguir amb problemes de convivència entre turistes i residents en els mateixos edificis, «tots ho sabem i ho hem d’intentar evitar pel bé dels ciutadans», resumí Bauzá. Des del Govern es defensa que un edifici residencial no ha d'acollir pisos turístics de cap de les maneres, que no és compatible enlloc de l'arxipèlag.
A preguntes dels periodistes, el conseller es mostrà inflexible. Assegurà que digui el que digui la Unió «la nostra posició política no es mourà». Ni tan sols es mouria, digué, si la Unió dictàs serioses sancions, perquè la «nostra prioritat» és «protegir els residents».