Aragó, Balears i País Valencià tenen certa semblança quant a estructura de partits, resultats electorals per blocs ideològics i fins i tot en el comportament en urnes de cada formació d’àmbit espanyol, alhora que presenten més disparitat en el cas de cada un dels partits nacionalistes i regionalistes.
Després del que ha passat a l'Aragó comença a fer feredat el que pot passar amb Vox a les pròximes eleccions al Parlament balear. Perquè la ultradreta illenca té un diferencial positiu de vot regional amb relació a la mitjana espanyola que està al voltant dels 3 punts percentuals. A l'Aragó ha tret un 17,8%, quan el 2023 va recollir un 11,2%. A les Illes fa tres anys fou el 14%.
Els ultres saben que el vent bufa —molt fort— a favor seu i ja han començat la precampanya a les Balears amb el seu estil característic. No presenten cap novetat, excepte la intensitat amb la qual despleguen el ventall d’eixos clau que són marca de la casa: discurs contra la immigració, contra el català i contra la memòria democràtica.
Respecte al primer, recentment ha publicat a les seves xarxes un delirant vídeo racista contra «la islamització creixent», una de les dèries més preuades del partit de Santiago Abascal. El president del partit a les Illes, el famós feixista Gabriel Le Senne, que ocupa la presidència del Parlament, se n’anà a Manacor per enregistrar el vídeo acompanyat del cap local del moviment ultra espanyol, Esteve Sureda. A l’obra gràfica tots dos passegen per la localitat mentre comenten la proliferació de botigues propietats «de moros». Sureda li diu a Le Senne, entre altres coses, que «la islamització avança mentre els polítics de sempre permeten que els nostres barris perdin la seva identitat» i que «això no és progrés, és l’abandonament dels nostres». I insisteix diverses vegades que «tot són barberies i negocis de moros».
Al mateix temps, Vox ha intensificat al Parlament les intervencions de la seva portaveu, Manuela Cañadas, contra la immigració. La setmana passada declarava «l’emergència migratòria» a les Illes, on, segons els seus comptes —que diu que són «oficials»— han arribat a les costes baleàriques —amb pasteres— «només durant el mes de gener prop de 400 immigrants il·legals». Això, a parer seu, respon «a una estratègia ben definida» de Pedro Sánchez que consisteix en «la compra de vots», suposadament a través de la regularització anunciada. Val a dir que a les Illes afectarà unes 11.000 persones. Per descomptat, per poder votar, haurien de ser nacionalitzades, cosa que no passa. Però si totes haguessin estat inscrites en el cens electoral de 2023 el seu impacte —aplicant els estudis de participació i comportament electoral dels immigrats realitzats pel CIS i Opina360— hauria estat tan baix que no haurien mogut ni un sol escó.
Respecte a la memòria democràtica, els ultres seguiran amb la seva ofensiva: aquesta mateixa setmana està previst que votin amb el PP a la cambra balear contra la petició de l’esquerra que no es derogui la llei encara vigent. Com es recordarà, a les Illes hi ha dues normes memorialistes, la de Fosses —que no es derogarà, almenys en aquesta legislatura— i la pròpiament de memòria que el PP s’ha avingut a derogar i que l’esquerra intenta desesperadament evitar-ho.
I pel que fa a la lluita contra el català, la campanya no cessa. Tal com ha informat aquesta revista, recentment a Menorca l'ultra trànsfuga de Vox ha obligat el PP a acceptar la introducció del castellà com a llengua oficial del Consell insular— i del «menorquí» en comptes del català estàndard—, cosa que el seu expartit troba que està la mar de bé, i en la mateixa línia ha forçat —juntament amb el PP— que el Parlament balear hagi passat a publicar el seu butlletí oficial també en castellà, cosa que no feia des de 1992.
L’obsessió contra el català de Vox va arribar la setmana passada a fer la petició —avalada pel PP— perquè s’«investigui» el fons bibliogràfic de la biblioteca de l’Ajuntament de Palma. A parer seu, és necessari saber si la institució local compra més llibres en català que en castellà i si el fons en té més en la llengua pròpia que amb la castellana. Segons les dades que ha aportat Més, en el fons hi ha molts més llibres en espanyol i en relació amb les noves adquisicions estan escrites en castellà el doble que en català.
Tot indica que Vox ha començat la seva precampanya electoral intensificant la pressió en aquests tres eixos que tan bé el caracteritzen.
Tenint en compte els resultats electorals de diumenge passat a l'Aragó, és pertinent pensar que s'està creant per tot un tsunami de vot dretà que arribarà a les Illes —on, de sempre, ha existit un diferencial positiu conservador— en forma d’un brutal creixement de Vox. Cosa que deixaria Marga Prohens molt més debilitada a l’hora de negociar un possible nou pacte amb Vox. En conseqüència, seria lògic esperar que l’acord de 2027 entre les dues formacions fos prou més agosarat en mesures contra la immigració, en anticatalanisme i en desmemòria històrica.