L'Espai 13 és «una plataforma única concebuda com un laboratori d'experimentació», segons Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró. I enguany que l'Espai 13, refundat el 2013 amb la col·laboració de Banc Sabadell Fundació (abans era Espai 10), compleix tretze anys, la iniciativa «ens ajuda —diu Daniel— a contribuir a pràctiques innovadores».
L'Espai 13 se cedeix anualment a un comissari jove —enguany és Alejandro Alonso Díaz— que escull un tema i convida quatre o cinc artistes a fer un exercici de creació al voltant del tema elegit i exposar les seues obres.
En aquest cas, Alejandro Alonso (Santander, 1990) ha titulat el cicle «De les 18.12 a les 17.48», com dues hores de posta de sol, l'hora del crepuscle ara, que s'inaugura la primera instal·lació, i l'hora del crepuscle el dia que es tanqui el cicle expositiu. Segons Alonso, el cicle «aborda la noció d'energia com un eix des del qual estudiar les estructures i els principis organitzatius que vinculen les condicions materials i immaterials de la vida, amb una atenció especial a les variables estètiques, lingüístiques i performatives que travessen aquest camp d'estudi».
La primera instal·lació, que es va inaugurar el 5 de febrer a l'Espai 13, replica un gran radiador elèctric, un calefactor que amb la seva llum atreu les arnes. La instal·lació rep el nom d'«Enhancer (Potenciador)», però a l'artista Huaqian Zhang també li agrada dir-ne «Arna», perquè la instal·lació va acompanyada de diversos àudios, el primer dels quals sembla reproduir el so d'una arna que viatja per diversos espais i cau en la trampa del calefactor, atreta per la llum.
Explicava Zhang a la roda de premsa d'inauguració que els llums artificials desorienten les arnes, i per això es veuen irremissiblement atretes cap a aquestes fonts d'energia. Les dimensions del radiador pràcticament ens situen a l'escala de l'arna.
Tècnicament, Zhang defensa que la seva és una instal·lació de videoart, tot i que Alejandro Alonso l'anomena termoartística.
La banda sonora de la instal·lació són vuit àudios diferents amb guions que no tenen res a veure, des de l'esmentat viatge de l'arna fins a una falsa conversa en vuit idiomes.
Zhang, que viu i treballa a Barcelona, es va criar a Segur de Calafell i ha format part del departament Exotèric —programa d'autoformació del MACBA—, de JAI, l'Institut de Pràctiques Artístiques de Tabakalera de Sant Sebastià. El 2022 va rebre el Premi Art Jove Creació.
Aquesta instal·lació es mantindrà fins al 6 d'abril.
La resta del cicle continuarà amb Michael Kleine el 22 d'abril, un artista alemany «que ve de la dramatúrgia», segons Alejandro Alonso. En aquest cas, treballarà amb la Fundació Brossa i amb «objectes històrics del Museu Frederic Marès» per a crear «una escenografia entre espais amb l'energia més espiritual, la del món de la religió, la història o l'antropologia».
Al juliol, l'Espai 13 s'ampliarà també al vestíbul de la Fundació Miró. Camilla Wills, que viu i treballa a Londres, va fundar Divided Publishing el 2019 i vol desbordar «l'espai del vestíbul per activar altres formes de circulació que transcendeixen les parets de la Fundació». S'inaugurarà el 14 de juliol, tres dies abans que l'Espai 13 aculli el treball de Ghislaine Leung, que també desenvolupa la seva feina artística a Londres.
Ghislaine se centra en les estructures de les institucions on exposa i, en aquest cas, de la Fundació Miró. Abans ho ha fet a la Kunsthalle de Basilea, la Renaissance Society de Chicago, Simian de Copenhaguen, Ordet de Milà, Cabinet de Londres i un llarg etcètera. Alejandro Alonso avança que «treballa amb partitures, de les quals ella n'és la compositora i li entrega a l'espai una composició del que ha d'interpretar».
El 30 d'octubre agafarà el relleu de Ghislaine a l'Espai 13 en Víctor Ruiz Colomer, que viu i treballa a Barcelona, en un estudi a la mateixa muntanya de Montjuïc on hi ha la Fundació. Per això la seva instal·lació «s'inspirarà en la història de la muntanya, les seues pedreres i les mans que movien les roques». Però sobretot Ruiz Colomer jugarà amb «un paral·lelisme entre la broca —com l'eina que crea un nou espai però alhora mou la matèria— i les bases de la Fundació Miró».
Es podrà veure fins al 17 de gener.