El Consell de Ministres va aprovar ahir el Projecte de llei de mesures excepcionals de sostenibilitat financera per a les comunitats autònomes de règim comú. És el nom darrere del qual s'amaga una de les promeses que Pedro Sánchez va fer a Esquerra Republicana de Catalunya a canvi del seu vot per a la investidura: la condonació d'una part del deute de Catalunya amb l'Administració espanyola, una mesura que s'ha acabat fent extensiva a la resta de les autonomies.
La proposta remesa pel Consell de Ministres comença ara la seua tramitació parlamentària al Congrés dels Diputats, on haurà d'obtenir una majoria suficient per tirar endavant i substanciar-se. Comença, doncs, l'estira-i-arronsa entre partits polítics. Entre les incògnites principals resta saber quina acabarà sent la postura del Partit Popular al Congrés, ja que la condonació alleugeriria els comptes públics de les autonomies on governa. D'eixida, la postura dels conservadors és d'escepticisme, i fins i tot, com en el cas d'Isabel Díaz Ayuso, de rebuig frontal.
Els líders autonòmics, en tot cas, naden en dues aigües: d'una banda, són conscients dels efectes benèfics d'una quitança; d'altra banda, no volen ser partícips d'una mesura que ha estat propiciada per un partit netament català. És, alhora, un cafè amarg però abellidor.
El Projecte de llei preveu la quitança de 83.232 milions d'euros. És, aproximadament, una quarta part del total de deute contret amb l'Estat per part de les autonomies. Per territoris, en nombres absoluts, Andalusia, amb 18.791 milions de deute, Catalunya (17.104 milions) i País Valencià (11.210 milions) serien les que eixirien més ben parades.
Ací van algunes idees bàsiques que cal saber per entendre tot aquest embolic:
PER QUÈ LES AUTONOMIES DEUEN TANTS DINERS A L'ESTAT?
L'any 2009 va entrar en vigor la darrera reforma del model de finançament, impulsada en temps de José Luis Rodríguez Zapatero i dissenyada en un moment de vaques grosses. Tant PSOE com PP van votar-hi a favor. Tanmateix, la crisi financera va evidenciar la feblesa d'aquest model.
A la vista de les dificultats financeres de les autonomies (algunes d'elles, com el País Valencià o Catalunya ja no es podien finançar a través del mercat), el govern de Mariano Rajoy va posar en marxa el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), una via per la qual l'Administració central prestava diners a les autonomies en condicions avantatjoses.
SI EL MODEL NO FUNCIONA, PER QUÈ NO ÉS REFORMA?
El sistema de finançament autonòmic s'hauria de revisar cada cinc anys. La darrera actualització, doncs, s'hauria d'haver fet l'any 2014, en temps de Mariano Rajoy. Tanmateix, avui dia continua vigent el model de 2009. Ni els governs del Partit Popular ni els governs del PSOE han agafat mai el bou per les banyes. Les promeses a aquest respecte han estat llargament incomplides tant pels uns com pels altres, circumstància que ha agreujat el problema de l'endeutament.
El País Valencià té un volum de deute de 60.329 milions d'euros, cosa que equival al 40% del PIB. Catalunya, amb 89.035 milions té el tercer percentatge més alt en relació amb el PIB (29,7%). Entre l'una i l'altra hi ha Múrcia, amb el 31,4%. Si s'exceptuen les autonomies amb concert econòmic (Euskadi i Navarra, que no estan en el règim general), la Comunitat de Madrid, Canàries i Astúries són les autonomies que més ben parades ixen en aquesta matèria.
PER QUÈ EL PERCENTATGE DE DEUTE DE CADA AUTONOMIA ÉS TAN DISPAR?
El model de finançament autonòmic serveix perquè les autonomies puguen donar satisfacció a les competències que té encomanades, que són les vinculades amb l'estat del benestar (sanitat, educació i dependència, a més d'altres atribucions de menys pes econòmic, com ara polítiques industrials o culturals).
Passa, però, que el model es dissenya a través de tres pilars (fons de garantia, fons de suficiència i fons de convergència) que, units, donen resultats molt dispars en funció de la composició social de l'autonomia i d'altres criteris que són més polítics que demogràfics. Hi ha autonomies, com la valenciana, que, de forma sistemàtica, han rebut menys diners que el cost real del servei que proporcionen a la ciutadania.
I, ARA, COM S'HA CALCULAT LA QUANTIA A CONDONAR A CADA AUTONOMIA?
Segons el Ministeri d'Hisenda, la quitança s'ha dissenyat seguint «criteris tècnics i transparents que busquen l'equilibri i la igualtat» entre autonomies.
El càlcul s'ha fet en tres fases:
Fase 1. S'ha comparat el creixement del deute autonòmic durant la crisi financera (2009-2013) amb el deute del període entre la crisi del coronavirus i la invasió russa d'Ucraïna (2019-2023). El càlcul dona 80.310 milions d'euros. El 75% d'aquest import es reparteix segons el criteri de població ajustada (la població ajustada és quan es tenen en compte variables demogràfiques. Per exemple, com més envellida és una població, més recursos necessita). La condonació mitjana resultant d'aquesta primera fase suposa el 19% del total de deute autonòmic.
Fase 2. En aquesta fase s'ha buscat compensar les autonomies que queden per sota de la mitjana del 19%. Això suposa afegir 11.514 milions d'euros.
Fase 3. En aquesta fase es fan altres dos ajustos. En primer lloc, s'identifica l'autonomia que, amb les dues primeres fases, registra una condonació per habitant ajustada més alta. Es tracta del País Valencià, amb 2.284 euros per habitant.
Així doncs, s'eleva la quantitat ajustada per habitant d'aquelles autonomies que, en el període 2010-2022, van rebre un finançament per habitant ajustat inferior a la mitjana. És a dir, es millora les autonomies més mal finançades. Això comporta afegir 10.590 milions.
En últim lloc, se sumen altres 917 milions, que es reparteixen en funció de la pressió fiscal de cada territori. A aquelles autonomies que han exercit una política fiscal a l'alça (és a dir, tenen impostos alts), se'ls afegeix un 10% addicional. A les que han exercit una política fiscal a la baixa (és a dir, per sota de la mitjana), se'ls premia només a un afegitó del 5%.
