Aquest dissabte 13 de desembre es va celebrar al Teatre Principal de Palma la Nit de la Cultura 2025 de l’Obra Cultural Balear (OCB). Com és tradicional l’entitat cultural lliurà els Premis 31 de Desembre, que han arribat enguany a la seva 39a edició. Uns guardons que, al llarg de gairebé quatre dècades, «han contribuït a visibilitzar i impulsar projectes socials, iniciatives culturals i figures de referència que han deixat empremta en el teixit cívic del país. Uns guardons que distingeixen el compromís, la trajectòria i les aportacions destacades en favor de la llengua, la cultura i el país», segons explica l’entitat.
Durant la vetlada les actuacions musicals de Pitxorines, Miquela Lladó i Tiu Herrero, Ánimos Parrec, Joan Gomila, Spiritual Mallorca a l’Octava i l’Ensemble Lumière s'intercalaren entre els lliuraments dels reconeixements. El Premi Josep M. Llompart, «destinat a premiar una persona que s’hagi distingit a les illes Balears per la seva dedicació a la normalització de la llengua, la cultura o la identitat nacional», va ser per Gabriel Janer Manila, «per la seva llarga i prolífica tasca com a escriptor, assagista, pedagog i promotor cultural al servei del país, les lletres, l’ensenyament i la defensa i difusió de la llengua catalana», segons valorà el jurat.
El Francesc de Borja Moll, «destinat a premiar una entitat, empresa o organisme públic o privat que hagi destacat a les illes Balears per la seva dedicació a la normalització de la llengua, la cultura o la identitat nacional», va ser per a la Llibreria Embat per «la seva tasca de difusió cultural al llarg de cinquanta anys al davant de la qual hi ha estat Glòria Forteza-Rei Borralleras i Francesc Sanchís Roca».
El Premi Emili Darder, «destinat a premiar una iniciativa, experiència o trajectòria personal en el camp de l’educació, l’ensenyament o el lleure i, d’una manera especial, les que tendeixen a fomentar l’ús del català en àmbits educatius formals i no formals», fou per a la campanya «No m’excloguis» de l’IES Josep Sureda i Blanes per «l’aportació clara i directa contra els perjudicis lingüístics que suposa aquest vídeo elaborat per alumnes i professors de l’IES Josep Sureda i Blanes, de Son Gotleu, Palma, un centre ubicat en una barriada i un espai escolar amb poc ús del català com a llengua de relació».
El Climent Garau, pensat per «premiar les persones o projectes que des de l’àmbit de la comunicació contribueixen a l’ús social de la llengua catalana» va recaure en Accent Obert per la seva «defensa de la llengua i la cultura catalanes en l’àmbit digital, com a continuadora de les iniciatives abans impulsades per la Fundació.cat».
El Bartomeu Oliver, per a «una iniciativa cívica de dinamització cultural, de recuperació lingüística o de revaloració de la cultura popular» fou atorgat a l’Escola de Música i Danses de Mallorca per «la seva dedicació, al llarg de cinquanta anys, a la recuperació, l’ensenyament i la difusió de música, ball, danses i altres elements patrimonials i tradicionals de la cultura de Mallorca».
El Miquel dels Sants Oliver, que premia «un treball editat durant el període comprès entre la convocatòria dels premis de l’any anterior i la present i que té com a objecte d’estudi qualsevol àmbit de les illes Balears», va ser per a Climent Picornell Bauçà pel seu conjunt de «cinc llibres que tracten sobre els canvis paisatgístics, humans, socials, culturals i lingüístics dels pobles del Pla de Mallorca, i en especial pel volum de recent aparició que clou aquest quintet de textos, Paisatges minvants, editat per El Gall i il·lustrat per Vicenç Sastre».
El Bartomeu Rosselló-Pòrcel, destinat a «una persona o un col·lectiu jove que hagi excel·lit en el camp de la investigació, la creació o la dinamització cultural» va ser per a Pitxorines —grup musical d’al·lotes que també actuà, com s’ha dit—per «l’aportació innovadora, àgil i engrescadora basada en el repertori musical tradicional i per la seva contribució a crear espectacles que acosten el cançoner antic a les generacions joves i a tot el públic amb una presentació musical i escenogràfica de gran qualitat».
El Premi Aina Moll, per a «una persona o entitat que s’hagi distingit per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic» recaigué en el Projecte Brúixola del Casal Petit de les Germanes Oblates per «la seva feina d’integració social entre dones vulnerables provinents del món de la prostitució i de l’explotació femenina».
El Gabriel Alomar, que concedeix la Junta Directiva de l’OCB destinat «a reconèixer les aportacions cíviques, culturals i lingüístiques promogudes o protagonitzades per persones o entitats en el conjunt dels territoris de parla catalana» va ser per a Damià Pons Pons per «la seva llarga i fructífera trajectòria intel·lectual, cívica i política; poeta, assagista, articulista, estudiós i divulgador de la literatura contemporània i dels moviments culturals i de defensa de la llengua de les Balears, Damià Pons ha lliurat a la societat el seu treball d’investigador i pensador a través de llibres, articles, ponències, lliçons, debats i infinitat d’iniciatives tendents a organitzar grups de feina i plataformes d’acció i pensament».
Com és tradicional, el president de l’Obra aprofita la Nit de la Cultura per fer el discurs que resumeix l’activitat de l’entitat durant l’any i les reivindicacions de futur. Enguany Antoni Llabrés destacà que «hem celebrat l’Any Llompart (...) i el millor homenatge a Llompart i a tots aquells que ens han precedit és, sens dubte, el creixement extraordinari que ha experimentat la nostra base social. L’Obra Cultural Balear ha superat enguany els 5.000 socis. Moltíssimes persones que, en temps difícils, han decidit sumar-se a un projecte cívic que defensa la llengua catalana, la cultura i el dret de viure en un país millor. No es tracta només d’una xifra, representa una declaració de confiança», afirmà.
Es referí també al fet que el Consell de Mallorca hagi deixat sense suport econòmic l’entitat: «no podem ignorar que, fa només unes setmanes, les institucions han pres una decisió que afecta directament la nostra entitat en sentit negatiu. No hi entrarem avui, no és el moment; simplement ens pertoca recordar, amb tot el respecte, que la cultura i una societat civil forta i ben articulada són pilars essencials de qualsevol democràcia madura. Les entitats que treballen per la cultura i la cohesió social no són ni un luxe ni una nosa: són un bé comú».
Llabrés recordà que l’Obra vol projectar-se cap al futur i que «ho pretenem fer en unes circumstàncies complicades: la diversitat demogràfica de les illes Balears va en augment i el retrocés de l’ús social del català és d’una evidència innegable. Però no ens correspon dramatitzar; ens correspon actuar. I hem de passar a l’acció reiterant que la llengua pot i ha de ser un espai de cohesió, d’acollida i de convivència, i que sempre ha de ser tractada amb voluntat integradora».
Reclamà, en aquest sentit, «un gran acord de país, un acord urgent i inexcusable. Necessitam teixir consensos amplis, tramar grans aliances que impliquin poders públics, empreses, sindicats, entitats i tota la ciutadania, sigui quina sigui la seva llengua inicial o la seva procedència. Perquè aquesta terra necessita ponts, no murs. Necessita projectes en positiu, projectes que generin nous parlants, que creïn oportunitats d’ús, que integrin i cohesionin la diversitat actual, i que garanteixin que la llengua catalana sigui un instrument d’entesa i mai de confrontació ni de divisió». Per fer-ho possible, «l’Obra Cultural hi serà. Hi serem amb rigor, amb autoexigència, amb fidelitat als nostres principis i amb la fermesa que exigeix el moment; allargant la mà i cercant sempre el diàleg, però sense renunciar mai a la nostra missió».