A la farmaciola de la llengua, no cap ni una agulla. Les tiretes i l'aigua oxigenada es combinen amb un munt de pastilles i medicaments per tractar unes constants vitals en retrocés, amb l'amenaça d'haver d'incorporar pròtesis i marcapassos. Cada vegada que acudeix al metge, li apareixen tecles noves. Quan va avaluar-la, per exemple, el departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, van sonar les sirenes: el català experimentava una minva generalitzada a gairebé el conjunt de les terres principatines. Els tradicionals bastions de l'idioma havien perdut massa muscular.
Encara que sovint surt de les seues visites mèdiques amb resultats no gaire positius, la seua salut també atresora indicadors que mostren resiliència i, fins i tot, ofereixen bris d'esperança d'una recuperació. Una mostra és l'anàlisi elaborada per Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de Sociolingüística Catalana de la Universitat Rovira i Virgili; Joaquim Torres-Pla, expresident de la Societat Catalana de Sociolingüística, i el sociolingüista Albert Fabà, a la Revista de Llengua i Dret.
L'estudi, titulat El valencià a l'inici de la tercera dècada del segle XXI (II). La transmissió lingüística familiar intergeneracional, assenyala un escenari delicadíssim per a la llengua pròpia del País Valencià, tot i que detecta focus de resistència. Arran de les dades que ofereix l'Enquesta de Coneixement i Ús del Valencià, corresponent a l'any 2021, radiografia quina llengua es parla amb els progenitors i amb els fills. El castellà s'imposa en el 58,7% en ambdós casos, mentre el valencià queda arraconat al 23,8% en el cas dels pares i del 21,9% pel que fa als descendents.
«L'ús exclusiu del valencià mostra un cert retrocés (1,9 punts), que resulta ser estadísticament significatiu. Tanmateix, si tenim en compte l'ús del valencià, sol o acompanyat del castellà (29,1% amb els progenitors i 30,1% amb els fills), es constata que no hi ha ni avanç ni retrocés significatius», comparen els tres experts, els quals apunten a «un estancament» de l'ús exclusiu del castellà. «Al marge del fet que l'ús del valencià en conjunt (sol o acompanyat) no retrocedeix, al País Valencià l'evolució de la transmissió exclusiva del valencià és més negativa que la del castellà», determinen.
Els brots verds de l'herència idiomàtica
L'anàlisi per l'origen geogràfic familiar evidencia una resiliència més gran del valencià quan l'arrelament al País Valencià es dona per part dels dos progenitors. L'ús del valencià amb els pares (un 60,9%) i amb els fills (56,5%) és elevada en cas d'haver nascut al domini lingüístic català i comptar amb dos progenitors del País Valencià. Una musculatura de l'idioma que es debilita si un dels dos progenitors no és oriünd del territori valencià: amb els pares, l'ús del valencià se situa en el 31,9%, i amb els fills, augmenta a un 32,9%.
La tendència positiva també es reflecteix als nascuts a l'àrea lingüística catalana, amb dos progenitors originaris de fora de les fronteres valencianes: un 9,5% parla en valencià amb els pares i un 19,3% en la llengua del país amb els descendents. La dinàmica es manté amb els nats fora del domini idiomàtic nostrat: un 5,3% s'expressa en valencià als seus pares i un 9,4% ho fa amb els fills. «Si examinem la transmissió intergeneracional de progenitors a fills, resulta que l'únic grup amb un retrocés significatiu del valencià és, justament, el dels més arrelats», remarquen.
«Aquest fenomen té una certa lògica, en el sentit que es tracta dels grups amb menys ús del valencià, amb els progenitors i, per tant, els qui més marge tenen per avançar. Alhora, indica que la societat valenciana, tot i el retrocés històric en l'ús de la llengua i en la transmissió, palesa certs àmbits en els quals el català avança, o ha avançat, en aquesta transmissió», expliquen. I subratllen: «Aquest capteniment evidencia que el valencià, en determinats contextos, disposa d'un cert valor social positiu».
En constatar que «l'únic grup d'origen en el qual es dona un retrocés en la transmissió del valencià és precisament el dels més arrelats», disseccionen: «Aquest fet ens indica que la minva global del valencià no és només causada per les immigracions, sinó també pel comportament lingüístic d'una part substantiva dels valencianoparlants, un capteniment que descansa en l'atribució d'un valor social a la llengua no prou positiu per al seu futur».
En cas d'escabussar-se en la salut de la transmissió lingüística per edats, s'observa com a la franja de 30-44 anys l'ús del valencià amb els progenitors és del 26,1% i amb els fills del 28,9%. A la franja d'entre els 45 i els 64 anys, l'ús amb els pares és d'un 30,1% i amb els fills d'un 30,8%. Pel que fa al tram de més de 64 anys, l'ús amb els progenitors ascendeix a un 31,9%. Amb els descendents, és d'un 31,1%.
«En avaluar el comportament lingüístic dels adults joves (30-44 anys), se n'observa una disminució significativa amb els progenitors; una minva que no es dona, però, amb els fills», ressalten. Aquesta constatació, segons els tres sociolingüistes, «representa una dada positiva per al valencià, atès que la minva de l'ús amb els progenitors amb la disminució de l'edat queda compensada pel manteniment de l'ús amb els fills». «Dit d'una altra manera, es detecta un comportament lingüístic més favorable al valencià en l'ús amb els fills que amb els progenitors», incideixen.
Els investigadors, al seu torn, desgranen la transmissió lingüística —les dades completes es poden veure al gràfic de sota— d'acord amb la llengua emprada pels progenitors. «Hi veiem que les persones que han parlat valencià amb els dos progenitors el parlen molt majoritàriament amb els fills (76,7%). Malgrat algunes fuites, les dades corroboren que no es dona una interrupció generalitzada de la transmissió lingüística familiar, un fenomen que s'ha donat, per exemple, a la Catalunya del Nord i a l'Alguer», matisen.
«El mateix gràfic també ens indica que els qui han parlat les dues llengües amb els progenitors empren més el castellà (37,9%) que el valencià (28,9%) amb els fills (un decalatge significatiu de 9 punts). D'aquesta manera, constatem que les parelles lingüísticament mixtes afavoreixen més la tria del castellà que del valencià per parlar amb els fills», incorporen. I conclouen: «Aquesta tria és un factor d'erosió del valencià en la transmissió intergeneracional, el qual explica el retrocés del seu ús durant el segle actual, una retracció corroborada per la davallada anteriorment apuntada en tots els àmbits territorials estudiats».
La regressió, d'acord amb els tres sociolingüistes, «té a veure amb el fet que, entre els qui empren el castellà amb els progenitors, el percentatge d'ús del valencià amb els fills siga inferior a l'ús del castellà amb els fills, entre els qui usen el valencià amb els progenitors». «Es podria concloure que, al País Valencià, malgrat tot, el valor social de la llengua és suficient per a motivar que la majoria dels qui han parlat valencià amb els dos progenitors el parle amb els fills, però no és prou gran perquè la majoria dels qui han parlat les dues llengües amb els progenitors el trie amb els seus descendents directes», lamenten.
Una cartografia lingüística del país
Amb l'objectiu de cartografiar la transmissió lingüística del valencià a les diferents àrees del territori valencià, així com d'analitzar la seua evolució temporal, tracen una comparació entre les dades de l'enquesta elaborada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, corresponent al 2004, i les xifres obtingudes de l'Enquesta de Coneixement i Ús del Valencià del 2021. «A causa de la limitació de les dades disponibles del 2004, en aquesta ocasió ens ocuparem de l'ús exclusiu del valencià (no acompanyat de l'ús del castellà) i, pel que fa a la llengua amb els progenitors, tindrem en compte tota la població i no només la que té fills», adverteixen del mètode emprat.
Els experts observen que, tant el 2004 com el 2021, les zones lingüístiques del País Valencià on el pes del valencià és notable són les d'Alcoi-Gandia i de València; la de Castelló es troba en una posició intermèdia, i tanquen la classificació les regions de València i àrea metropolitana i la d'Alacant. «Quan comparem l'ús del valencià el 2004 i el 2021, tant amb els progenitors com amb els fills, hi constatem en tots els casos un retrocés important de la llengua. Així, en considerar l'ús amb els progenitors, a la regió d'Alcoi-Gandia es perden 16,4 punts; a la de València, 16,8 punts; a la de Castelló, 17,6 punts; a la de València ciutat i àrea metropolitana, 10 punts, i a la d'Alacant, 11,6 punts», detallen.
Amb l'advertència que l'any 2004 «hi havia regions amb una transmissió positiva del valencià», com ara la zona d'Alcoi-Gandia i, encara menys, la de València i àrea metropolitana, apunten que les dades del 2021 no ofereixen «grans diferències entre la llengua amb els progenitors i amb els fills –tret de la regió d'Alacant–, ja que l'aparent repunt favorable a la regió de Castelló no és estadísticament significatiu». «Malauradament, a la regió d'Alacant, amb una pèrdua de 3,3 punts, el valencià segueix reculant. En definitiva, els resultats de la transmissió lingüística al sud valencià, més enllà de testimoniar la situació contemporània més negativa, apunten a una deriva diacrònica de substitució lingüística alarmant», avisen.
«En general, doncs, hem observat que en els diferents territoris explorats –amb alguna excepció– s'ha produït una notable davallada de l'ús, acompanyada d'un estancament en la transmissió intergeneracional», reiteren. I aporten les raons: «l'acció combinada de la incorporació d'un gran contingent de població, procedent de fluxos d'immigració internacional, i d'un creixement vegetatiu negatiu de la població resident al territori».
Qui adopta la llengua?
La seua immersió en l'estat de salut de la transmissió lingüística abasta una anàlisi de l'adopció i el manteniment de les llengües —dades totals disponibles al gràfic de sota. «És important destacar que, en el cas valencià, la gran majoria de la població (80%) manté la situació lingüística de partida. Aquest fet és coherent, tal com hem vist en la diagnosi prèvia, amb el retrocés lleu de la transmissió de l'ús exclusiu del valencià i el manteniment del castellà. Així, el mateix gràfic ens mostra que més de la meitat de la població manté l'ús exclusiu del castellà amb progenitors i fills, mentre que prop del 20% hi manté el valencià», extrauen.
«La resta de grups, força minoritaris, canvien de llengua en la transmissió. El més nombrós és el dels qui adopten el castellà (6,9%); segueix el dels qui trien les dues llengües, valencià i castellà (6,3%), i, finalment, apareix un darrer grup amb un exigu 3,8% d'elecció del valencià». «En definitiva, som davant una dada negativa per al valencià, atès que se'n deriva una capacitat d'atracció inferior a la del castellà», sostenen.
L'existència d'un 3,8% que adopta el valencià indica, d'acord amb els investigadors, que, en determinats àmbits, encara que minoritaris, «el valencià manté una certa capacitat d'atracció». «Val a dir que en aquest grup hi estan sobrerepresentades les persones pertanyents al grup dels assalariats, els més arrelats familiarment al país, i també els habitants de la regió de València i àrea metropolitana, la regió de València (sense la ciutat) i la regió d'Alcoi-Gandia. Les dues últimes regions són les de més ús del valencià, la qual cosa en pot explicar la sobrerepresentació. En general, veiem microàmbits on el valencià manté certa capacitat d'atracció», puntualitzen.
«Pot ser útil examinar qui són els integrants del 6,9% que adopta el castellà. No podem perdre de vista que la integració en aquest grup constitueix un dels mecanismes a través dels quals el valencià retrocedeix en la vida social. Des del punt de vista de l'origen familiar, hi estan sobrerepresentats també els del grup dels més arrelats. De fet, hi estan més sobrerepresentats que entre els qui adopten el valencià. Això ens indica que està en marxa un cert procés d'atracció cap al castellà entre la població d'origen valencià», reflexionen. Territorialment, en aquest cas, hi ha sobrerepresentats les zones amb menys vitalitat del valencià. Una llengua amb una transmissió farcida de clarobscurs.à ha retrocedit i retrocedeix més.