Pedro Sánchez no va visitar l’Afganistan després del terrible terratrèmol de juny de 2022, ni Turquia i Síria, on va haver-hi un de més greu encara en febrer de 2023. Tampoc no ha comprovat sobre el terreny com evolucionen les tasques de reconstrucció de Líbia després del cicló tropical Daniel, que va arrasar el país en setembre de 2023. El president espanyol ha seguit totes aquestes catàstrofes com la dana de València: des del seu despatx de La Moncloa.
De fet, aquest dilluns, 8 de desembre de 2025, es compleixen 400 dies de la primera i única visita programada per Sánchez a la zona zero de la dana: un recorregut per Paiporta amb el rei, Felip VI, i el president de la Generalitat, Carlos Mazón, que en el seu cas va concloure precipitadament a causa dels aldarulls organitzats per diversos grups d’extrema dreta.
Van ser uns minuts. A Paiporta, en realitat, Sánchez a penes va passejar pel carrer de València, sense arribar al creuament amb el carrer del Mestre Palau, on l’esperaven el monarca i el cap del Consell enmig d’una cridòria monumental. En un dels vídeos enregistrats pels veïns, una dona que observa l’escena des de la terrassa de sa casa es pregunta: «¿Qué ha venido a hacer este hombre aquí? O se lo llevan o lo matarán».
Malgrat tot, aquella dona conserva a la seua retina la imatge de Sánchez trepitjant la zona zero de la catàstrofe. Una imatge per a la història. Perquè després d’aquell 3 de novembre de 2024, el president del Govern espanyol no ha tornat a fer-se present en les poblacions més damnificades per la catàstrofe natural més salvatge que es recorda. En una línia recta de 90 quilòmetres, des de la plana d’Utiel fins l’Albufera de València, el paisatge tenia un denominador comú: la destrucció. Carreteres i vies de tren enfonsades, carrers plens de vehicles apinyats, plantes baixes negades d’aigua...
Davant un escenari tan apocalíptic, el sentit comú indica que el president del Govern no sols ha de prestar un suport decidit a la zona, sinó implicar-se de manera personal en la recuperació. En canvi, Sánchez ha seguit l’evolució de Catarroja, Aldaia, Picanya o Benetússer a distància, com ho podria fer qualsevol ciutadà de Kuala Lumpur, Addis Abeba o Toronto.
En l’últim any, les poques visites de Sánchez a València han sigut a porta tancada. A la seu de la Delagació del Govern. Dins de l’edifici va reunir-se, el 23 de gener i el 22 de maig, amb els agents socials, amb els representants de les associacions de víctimes i amb el propietari d’un negoci de Catarroja, a més de presidir la reunió de la comissió interministerial creada per a la recuperació en què van participar, també, els alcaldes dels municipis afectats. En el segon desplaçament, el del mes de maig, Sánchez va visitar de camí una nau situada en un dels polígons industrials de Riba-roja afectats per la dana. Un acte que no figurava a la seua agenda i que es va dur amb un hermetisme total. No va fer-se públic fins que el president ja es trobava a València.
Més enllà d’això, Pedro Sánchez només ha estat present en el funeral d’Estat del 29 d’octubre, al Museu de les Ciències, i en la sessió inaugural del congrés del PSPV que va significar la reelecció de Diana Morant com a secretària general.
A més, s’ha negat a contestar les dues cartes enviades per qui era president, Carlos Mazón, i no ha acceptat la creació d’una comissió mixta Estat-Generalitat per a avaluar les necessitats de les zones malmeses. El Govern espanyol tampoc no va voler reunir-se amb el vicepresident segon per a la recuperació, el militar general Gan Pampols. La desconnexió amb la Generalitat ha sigut absoluta.
Fora de cobertura
És normal que el president del Govern espanyol no haja comprovat amb els seus ulls com evolucionaven les tasques de reconstrucció? És lògic que no haja conversat amb damnificats als carrers, a les seues cases o als seus negocis? És justificable aquest distanciament prolongat en el temps? La resposta a les tres preguntes és la mateixa: no.
Únicament hem de girar la vista enrere per constatar-ho. En concret, a les inundacions que van colpejar l’Europa central el juliol de 2021 i que van acarnissar-se especialment amb els estats alemanys de Renània del Nord-Westfalia i Renània-Palatinat. Van haver-hi 170 morts i un balanç de destrosses materials homologable al valencià. S’hi van desplegar els diferents serveis d’emergència, l’exèrcit i organitzacions no governamentals. L’estat federal també va esmerçar milers de milions d’euros en la reconstrucció. Les poblacions d’Erftstadt, Blessem i lavall del riu Ahr van esdevenir la zona zero.
De seguida que van produir-se les inundacions, la cancellera d’aquell moment, Angela Merkel, va reunir-se amb les autoritats locals i els afectats a municipis com Schuld i Bad Neuenahr, que va patir la crescuda imprevista del riu Ahr. A l’hemeroteca hi ha imatges de Merkel conversant amb els damnificats, visitant carreteres i ponts destrossats, parlant amb els bombers... Hi va passar el 17 i 18 de juliol, el tercer i quart dia posterior a la desfeta. En la seua ruta va incloure Koblenz i algunes localitats pròximes, on va compometre’s a oferir tot el suport financer i logístic necessari per a recuperar la normalitat.
Més endavant, el 5 de setembre, Merkel va visitar de nou la zona. Al desembre hi havia eleccions federals i ella no aspirava a la reelecció, sinó que ho feia Armin Laschet. Tots dos van visitar conjuntament diverses poblacions afectades per la crescuda del riu Ahr, tot supervisant les tasques de neteja i les accions de la reconstrucció.
El successor de la cancellera, el socialdemòcrata Olaf Scholz, va aprofitar el primer aniversari de la catàstrofe —les inundacion van produir-se la nit del 13 al 14 de juliol— per a conèixer la situació in situ. Tampoc no va optar per la porta tancada.
Un cas aïllat
El del País Valencià es tracta, en efecte, d’un cas aïllat. En una crisi com aquesta, la implicació del primer ministre es dona per descomptada. També la de Pedro Sánchez.
Per tal de corroborar-ho tan sols cal analitzar el seu comportament des de l’entrada en erupció del volcà a l’illa canària de la Palma. La seua presència va ser permanent els primers tres dies, del 19 al 21 de setembre de 2021, fins al punt que va ajornar el viatge que tenia previst a Nova York per a participar en l’assemblea de l’ONU.
Sánchez no va abandonar la Palma fins el 22 de setembre, quan va creuar l’Atlàntic per participar en aquella cimera internacional. De tornada, però, no va aterrar a Madrid, sinó novament a la Palma, on va efectuar una visita amb Felip VI i la reina Letízia. Era el 23 de setembre.
No van ser els únics quatre dies en què va seguir els esdeveniments en viu. Ni de bon tros. Sánchez hi va tornar al cap de deu dies, el 3 d’octubre, deu dies més tard —el 13 d’octubre— i novament deu dies després —el 23 d’octubre—, de manera que a l’octubre, amb el volcà encara en erupció, va efectuar un total de tres visites.
La tònica va continuar el mes següent, amb dos desplaçaments més a la Palma, els dies 5 i 19 de novembre, i el 27 de desembre, quan l’erupció volcànica ja es va donar per acabada, va certificar el compromís del seu Govern amb la reconstrucció i la seguretat de l’illa.
Amb tot, els senyals d’implicació no van quedar-se ací. Sánchez i el rei van retre un homenatge als ciutadans de la Palma el dissabte 12 de març, i l’endemà, diumenge 13 de març, s’hi va celebrar una Conferència de Presidents amb els màxims mandataris de les diverses autonomies. I cinc mesos més tard, el 16 d’agost, Sánchez protagonitzava la seua dotzena jornada a la Palma.
En aquells mesos, el topònim la Palma va repetir-se a la seua agenda. En els últims 400 dies, en canvi, en cap dels seus fulls no apareix cap referència a Catarroja, Paiporta, Utiel, Alfafar, Xest, Algemesí, Xiva o Sedaví. Ja són 400 dies de distanciament calculat de la zona dana.