Literatura

Joaquim Carbó publica el seu «Testament»

La darrera novel·la per a adults de l'històric autor arriba a les llibreries de la mà de Males Herbes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Joaquim Carbó (1932) és història viva de la literatura catalana. Un autor referencial i reverencial, que parla amb gust i ganes. Amb el gust de saber que té realment coses a dir, vivències i experiència; i amb les ganes de qui vol comunicar-se, de qui n'ha fet una manera de viure a través de la literatura, però també del contacte amb uns lectors fidels i de diverses generacions. Anècdota rere anècdota, en una conversa o en una presentació, pot parlar de Pedrolo i de la curiosa relació d'amor i estirabots o de les tertúlies que feia, anys enllà, amb gent com Terenci Moix o Robert Saladrigas.

Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs i cofundador de la revista Cavall Fort, Carbó és part d'un imaginari col·lectiu gràcies, sobretot, per novel·les com La casa sota la sorra (1966), La colla dels deu (1969), la sèrie de Felip Marlot o històries destinades al públic de totes les edats, com Els orangutans (1967), S’ha acabat el bròquil! (1987) o L’altre barri (1991). A aquest grup és on inscriu la seva darrera novel·la, Testament, publicada de nou per Males Herbes, l'editorial que confia en el seu talent i a qui ell confia els originals.

Una última novel·la, si se'n pot dir novel·la, on Carbó ha posat moltes idees de novel·les que voldria escriure "i que potser ja no tinc temps de fer". La trama és simple: un escriptor ja veterà, vell, caduc i ancià, –una "paròdia de mi mateix", diu en la presentació a premsa– li dona al seu veí, jove, una sèrie de notes amb els plantejaments argumentals de les novel·les que no podrà realitzar. Trames i personatges, trossos de novel·les a dins d'elles, una obra que confronta l'autor i el lector amb la memòria, fins i tot amb una ucronia al tram final, "on hi ha una mena d'història de la guerra civil, ultracomprimida", amb la pregunta de què hauria passat si en un moment determinat la República hagués rebut prou suports internacionals "per liquidar Franco en dos anys".

"Segurament no hagués acabat bé", respon. "Imagino una batalla on hi intervenen les requetès. És un final trist, perquè ell mateix, el pretès escriptor de la història, recull un testimoni d'una anarquista aragonès que diu que si haguessin guanyat la guerra els republicans tot hagués acabat molt malament, perquè s'haurien matat entre ells".

Joaquim Carbó, en la presentació de 'Testament' a la llibreria Taifa.

L'entrellat de l'èxit

Una tristor que sura, que planeja per tot el llibre, per aquesta lluent polifonia de gèneres i estils que transita pel relat neorealista i arriba a la ucronia, que travessa la novel·la històrica i no oblida el costumisme de barri, sempre amb melancolia i nostàlgia. "La meva dona diu que es un llibre molt trist", confessa Carbó, amb un somriure resignat, potser mirant de trobar l'entrellat inefable de l'èxit, de la connexió amb el lector.

Serà Testament la darrera novel·la per a adults de la carrera de l'autor? "Els editors presenten el llibre com un enterrament –riu–, però no, aquesta obra és un testament. Perquè el testament es fa quan s'està viu". Carbó explica que les històries que van apareixent al llibre s'havien de titular, en un primer moment, La vorera. El testament, perquè la part més lligada de la novel·la son històries enllaçades d'una vorera, a la perifèria, d'un Eixample deixatat cap al passeig Maragall. Un paisatge proper al seu epicentre vital, el lloc des d'on ha creat les històries de més de 150 llibres.

Res d'enterraments literaris, com queda clar. "No em penso retirar de la literatura per als menuts", diu, reivindicant-se, però sense estridències. Té a punt un nou Felip Marlot i també un recull de narracions. No li preocupa gens l'èxit o què passarà. "La casa sota la sorra, que porta 91 edicions, es diu aviat, va quedar últim en una de les convocatòries del Premi Ruyra". L'inexplicable del món literari, de la manera de fer i desfer, de quina és la tecla que porta a connectar amb centenars de milers de lectors. A la manera de Joaquim Carbó, un històric senzill, humil, apassionat i de ple dret.

Testament
Joaquim Carbó
Males Herbes
480 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.