La decisió de l’Ajuntament de Barcelona de crear una «residència internacional a Barcelona» per a un escriptor de l’Amèrica Llatina dotada amb 80.000 euros —anunciada a la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic)— ha aixecat les crítiques dins del sector de la cultura per una dotació molt superior a les que es donen a escriptors domèstics, com les Beques Montserrat Roig, dotades amb 6.000 euros i dirigides tant a autors en llengua catalana com castellana. D’aquestes, se’n van donar 27 l’any 2025; set tenien un títol en castellà, 18 en català i dos en anglès.
Segons l'Ajuntament, els 80.000 euros es desglossarien en 20.000 € com a honoraris per a l'escriptor o escriptora; 16.000 € en concepte de trasllat, residència a Barcelona i manutenció i 43.000 € en concepte de «producció, traducció al català, distribució i comunicació» de l'obra resultant.
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha fet un comunicat en què qualifica de preocupant «la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona de posar en marxa una beca literària adreçada exclusivament a autors llatinoamericans» i demana la seva retirada i que es dediqui «íntegrament la dotació prevista a la creació en llengua catalana, una llengua que no compta amb més institucions que les catalanes per garantir-ne el foment, la difusió i la continuïtat».
L’Associació, presidida per Sebastià Portell, considera que «convocar una beca que exclou els autors dels Països Catalans agreuja la situació actual de precarietat professional dels nostres escriptors». Recorden que la informació apareguda fins ara —i la facilitada per l’Ajuntament— tampoc «no permet inferir quines llengües tindran prioritat per accedir a la beca» i consideren que «qualsevol convocatòria que menystingui les llengües indígenes de l’Amèrica del Sud i Mesoamèrica, i òbviament el català, no farà sinó insistir en els processos de minorització que pateixen aquestes llengües».
La presidenta del PEN Català, Laura Huerga, ha dit a EL TEMPS que «la convocatòria d’una beca literària amb aquesta dotació és, en principi, una bona notícia: les residències d’escriptura són necessàries i importants, i més encara quan faciliten la mobilitat i la remuneració de la feina».
Tanmateix, adverteix Huerga, «no podem desvincular aquesta iniciativa de la proposta concreta que ofereix. No hi ha intercanvi cultural sense llengua pròpia, ni hi ha diàleg transatlàntic sense reconèixer les realitats lingüístiques ni les asimetries». Huerga —que precisament és a la Fira del Llibre de Guadalajara—, conclou que «presentar aquesta beca com un pont entre cultures sense atendre aquests desequilibris és un gest que ignora jerarquies lingüístiques i culturals heretades tant de la colonització a Llatinoamèrica com a Catalunya».
La beca, doncs, «és una acció política lingüística i cultural que desatén la fragilitat de les llengües minoritzades i finança una llengua que ja gaudeix de condicions favorables per a la creació. I ho fa en detriment de les llengües que necessiten precisament estímul i finançament per no desaparèixer. La formulació de la beca —sense reconèixer la pluralitat lingüística llatinoamericana i afavorint la llengua colonial amb més poder— indueix a presentar-s’hi en castellà en detriment de les llengües indígenes». Això «perpetua lògiques colonials, empobreix la bibliodiversitat i contravé un principi essencial per al PEN Català: els drets lingüístics són drets humans». La iniciativa «és greu perquè no les reconeix i actua com un element més d’opressió contra les llengües minoritzades que hi ha a banda i banda de l’Atlàntic».
Afegeix Huerga que «la situació és especialment delicada quan, a Barcelona, els drets lingüístics dels parlants catalans retrocedeixen inclús vulnerant la llei i els seus drets, i la nostra pròpia llengua queda invisibilitzada en una iniciativa que podria ser profitosa en aquest reconeixement. Si volem un diàleg real, cal assumir que les llengües són espais de poder, i que cap política cultural pot ser justa si no afronta aquesta realitat».
La presidenta del PEN català —i editora de Raig Verd— creu que «cal defensar totes les polítiques que afavoreixin la literatura i la creació, però recordem que les cultures s’uneixen a través de la diversitat de les llengües i de la traducció, i que la responsabilitat pública exigeix garantir que cap llengua —ni aquí ni allà— quedi relegada ni exclosa».