Després de la vida complexa i polifònica de Tiberi Cèsar (Proa, 2023) i els contes basats en «fets reals o gairebé» d'En carn i ossos (Ara Llibres), Núria Cadenes torna amb una novel·la que també podrien ser fets reals o gairebé («una obra on la frontera entre ficció i no-ficció mai no és rotunda», explica l'editorial Proa) i també podria ser polifònica: «una estructura coral articulada al voltant de mossèn Joan», el protagonista. Una novel·la, per tant, fidel a l'estil que Cadenes ha madurat durant dues dècades, i sobretot des d'El banquer (Ed. del 1984, 2013).
La novel·la guanyadora del Premi Proa, Qui salva una vida, explica la història d'un passador, mossèn Joan Domènech, capellà de Puigcerdà que «durant la II Guerra Mundial organitza, juntament amb el capellà de Dorres, una xarxa d'evasió que travessa la Cerdanya». Dos capellans i, al seu voltant, un grup que Núria Cadenes descriu amb aquestes paraules: «També en formaven part la família Sala (Melitó i Dolors, les seves filles i els seus fills), la família Martí, l’estudiant de medicina i futur prestigiós hematòleg i genetista antiracista, Jacques Ruffié (Limós, 1921-2004), la Rosita Lucas o l’escriptor Antoni Cayrol (Sallagosa, 1920 - Perpinyà, 2011), de nom de ploma Jordi-Pere Cerdà, entre més persones coratjoses que espero que s’hi sentin igualment representades».
Qui salva una vida és només la primera part de l'epígraf que Cadenes ha elegit per la novel·la, una frase extreta dels llibres sagrats jueus, que diu «Qui salva una vida, salva el món sencer». El jurat del Premi, format per Xavier Pla, Anna Sàez, Vicenç Villatoro, Mar Bosch i l'editor Josep Lluch, ha explicat, en paraules de Xavier Pla, que «Qui salva una vida és una novel·la lírica, vibrant, guiada per una pulsió ètica que la identifica de la primera a l’última pàgina. També és una reflexió sobre la responsabilitat individual i la força de la compassió enmig de la tragèdia. Amb una mica de solemnitat, Núria Cadenes planteja als lectors i les lectores un dilema moral que no tan sols té a veure amb el bé i el mal. Més aviat amb fins a quin punt fer el bé, de manera silenciosa i arriscada, que és com ho fan els personatges de la novel·la, exigeix un sacrifici total».
La novel·la, que estarà a les llibreries la setmana que ve (el 12 de novembre), és, segons Xavier Pla, «exigent i densa, però alhora continguda». El catedràtic de la Universitat de Girona explica que «Cadenes escriu en present, obliga el lector a aturar-se en cadascuna de les històries, a assaborir una voluntat d’estil cada vegada més madurada, a situar-se entre els fragments de les vides d’unes persones que anem coneixent a mesura que l’èmfasi, els silencis i les el·lipsis es van fent visibles. És com si, a la Cerdanya, a la Catalunya del Nord, a Barcelona o a Palamós, tant se val, Cadenes hagués volgut (i aconseguit) restituir la dignitat dels herois de la novel·la i la seva xarxa de lligams invisibles: afectes i sentiments, fraternitat i solidaritat, odis i venjances». Conclou Pla que «homes i dones, vells i joves, capellans i estudiants encarnen una manera honesta d’actuar en comú, una conducta decent que consisteix a trobar el sentit de compartir les coses».
Cadenes ha volgut recordar que «l’any 1952, en Joan Domènech va rebre la Legió d’Honor francesa. El 1958 se’n va anar a la República Dominicana, on va ser estimat i respectat per les persones que hi va trobar, es va enfrontar al dictador Trujillo i va convertir la seva parròquia en refugi de perseguits. Quan va tornar, ja vell, el nou bisbe tampoc no li va trobar cap lloc per acollir-lo dignament a la Cerdanya, i el van destinar a Juncosa de les Garrigues».