EVA GÓMEZ. «Els herois del fang»
Tan sols uns pocs dies després del desastre, el 13 de novembre, la cantautora d'Almenara (Plana Baixa) Eva Gómez canalitzava «pena, ràbia, indignació, agraïment...», deia en la presentació, penjant en la xarxa un emocionant tema a veu i guitarra dedicat a les víctimes i els voluntaris. Amb uns versos premonitoris: «(...) tan digne és expressar la queixa, / que la culpa s'assigne a qui la meresca. / El temps no esborrarà el dolor d'aquesta història / i les veus que s'apagaren quedaran en la memòria».
SAVI. «Himne a la terra»
També molt prompte, el 22 de desembre del 2024, Savi, la formació liderada per Savi Alcácer, enregistrava en directe, amb la banda al complet, un tema dedicat als voluntaris, un «Himne a la terra» interpretat per la cantant i instrumentista des d'un racó molt profund i sentit. «La meua terra és força / és suport i és revolta. / La meua terra és pont / que no tanca mai la porta», cantava Savi d'una manera tan rodona que ha passat a Spotify tal com rajava, sense maquillatges ni additaments.
DIVERSOS ARTISTES. «Veus per València»
La fotografia que il·lustra aquesta peça és la d'una societat musical, una de tantes, amb els instruments embarrats. Per ajudar a les més de 30 societats afectades per la dana, l'empresa Cervezas Turia va patrocinar una iniciativa en forma de cançó en què l'artista gallec Xoel López feia una versió d'un dels seus temes en col·laboració amb artistes valencians com Pablo Sánchez (Ciudad Jara), Mery (Nebulossa), Míriam (Lisasinson), Jorge Martí (La Habitación Roja), Esther, Sandra Monfort o La Maria, entre altres. Un tema que parla de com del fang sorgeixen les flors, amb un segment en castellà i un altre en valencià. Un tema que es publicava el 23 de desembre.
BÈRNIA. «Quan el cel es tanca»
Ningú va ser immune a la commoció. Fins i tot una agrupació musical tan efervescent i festiva com la banda femenina Bèrnia canviaren el registre penjant, el 29 de gener del 2025, una cançó dedicada als damnificats i damnificades per la catàstrofe. En format reduït, amb Mar Real a la veu i Alba Real al piano i la composició, van llançar aquest «Quan el cel es tanca», una visió sobre l'impacte emocional, però també positiva, de voluntat de renàixer del fang, que es tacava parafrasejant Estellés: «Res, si no s'és poble. / Assumiràs la veu d'un poble. / I seràs per sempre poble».
ASQUEIOT. «Ser qui som»
En la mesura que avançaven les setmanes, la indignació per la falta d'assumpció de responsabilitats per la gestió de la dana anava en augment. El to de les cançons anava fent-se més dur. També del 29 de gener és aquest tema d'Asqueiot, «un crit d’esperança i resistència davant l’adversitat i la nefasta gestió de la dana», escrivien en la presentació de la cançó. Un tall de rock musculós i irat: «No férem cas a aquells que ens avisaren. / Abusàrem tot allò que ens envoltava. / Férem de la nostra llar un infern».
FETUS. «Romanço de la Rambla de Poio»
La història de la tragèdia, no cal dir-ho, transcendeix fronteres, sobretot les més artificials. Des de l'Empordà, la banda de punk-folk Fetus resumien la infàmia amb un romanç en què gairebé no es deixava cap fil sense agulla. «A les 8 de la vesprada, / quan Paiporta és ja un estany, / per fi sonen les alarmes. / Vigileu, l’aigua ha pujat! / Vindran hores de basarda, / de destrucció i de mortaldat. / La tragèdia inevitable, / que es podria haver evitat», cantaven en un romanç que disparava a tort i dret. «Sols el poble plora el poble», era la conclusió.
SOCIOLOGIA ANIMAL. «20:11»
Amb el discurs esmolat que els és consubstancial, la banda de hip-hop Sociologia Animal publicava el 28 de març un tema demolidor, amb un títol ben expressiu, «20:11», dedicat a les famílies i amics de les víctimes de la dana i musicalment i estèticament influenciat pels Gorillaz. Es tracta d'una cançó que reflexiona de manera intel·ligent sobre la infiltració de les idees d'extrema dreta i l'antipolítica en les protestes. «Et venen el discurs d'una Espanya unida, ni de dretes ni d'esquerres, calla la puta boca i aplica't, els que has votat han provocat la desgràcia més gran dels últims anys, assumeix la responsabilitat. És el que hi ha, negacionistes s'han colat, el poble salva el poble però se'ns han infiltrat».
JAZZWOMAN. «Motivat a lo Rambo»
Un sample amb la veu de Carlos Mazón quan estava en l'oposició, acusant el Botànic de tirar la culpa als tècnics i no assumir la seua responsabilitat, obria un dels talls més potents del darrer treball de Jazzwoman, «Motivat a lo Rambo», en què es feia una analogia entre el personatge en fuga del film Acorralat i el president de la Generalitat, algú que no té substància ni per fer caldo. «Qui no ha fet cau a la pluja quan cau, no dormirà en pau», vaticinava l'artista. Però tots hem vist amb estupefacció com aquest personatge ha tardat més d'un any a tirar la tovallola.
AINA KODA. «20:11 (DANA)»
Amb la proximitat de l'aniversari, l'eclosió de temes al·lusius ha estat enorme. Aina Koda, la formació de rap liderada per Aina Nogueroles, publicava un nou tema amb el títol inspirat en el maleït missatge que va arribar tard per a centenars de persones, una cançó que començava en clau pop reflectint l'angoixa pels morts i els desapareguts, per convertir-se en un rap-rock irat, amb una lletra que resumia l'estat d'ànim del moment: «Ara que ja ha passat un temps, / seguim ocupant els nostres carrers, / els que ens van omplir els cossos de fang, / i les mans de sang del president».
FELIU VENTURA. «Quan el cel es tornà negre» / TOMÀS DE LOS SANTOS. «Fang i roses»
Amb l'arribada del mes d'octubre i del primer aniversari, va arribar una allau de temes dedicats a la catàstrofe, amb la cavalleria de l'escena valenciana al capdavant. Va obrir el foc Tomàs de los Santos, el dia 14, amb un tema «Fang i roses», que no està en YouTube, amb la sensibilitat pròpia d'aquest cantautor. I el 21 d'octubre es publicava la cançó de Feliu Ventura «Quan el cel es tornà negre», ni més ni menys que amb La Maria, Noèlia Llorens Titana, Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra i Vicent Torrent. Un tema colpidor, una «Història escrita en fang que la pluja no esborrarà». Més música. Més memòria.
ZOO-MALIFETA-CIUDAD JARA-ABRIL-TITO PONTET-LOS CHIKOS DEL MAIZ. «Lladres de sobretaula»
I el dia 22 d'octubre es publicava un altre dels temes que més ha circulat al voltant de l'aniversari, «Lladres de sobretaula», amb tota una constel·lació d'artistes; Panxo, Pablo Sánchez, Ana Rajadel, Alba Terol, Toni Mejías i Abril, signant amb les seues formacions respectives, per homenatjar les víctimes i denunciar la infàmia. «I ara tots alcem la veu, / per qui ja no pot alçar-la, / podriu tot el que toqueu, / no teniu cor ni paraula / sou lladres de sobretaula».
PINKA. «Fem!»
Si algú pensava que ja estava tota la carn en la graella, el dia 23 es publicava un single de Pinka, en aquesta nova etapa de reactivació de la històrica banda de Xàbia. «Fem!», amb un títol polisèmic, és un tall enèrgic, amb el segell del grup, que parla del moment en què no pots més i has de tornar enrere i començar, créixer, perquè no es pot fer res més. Una mirada cap endavant, després de la tragèdia.
Totes les aportacions són pertinents, però aquesta de Mario Blanch, un jove cantautor de Catarroja, una de les zones més afectades per la dana, té un valor especial. El 28 d'octubre, penjava una cançó, amb un vídeo amb l'escenificació de l'actriu Rosana Pastor, musculosa i emotiva, «El meu poble», que reflexiona sobre les dificultats de la reconstrucció. «Com anem a fer el sostre si dins està plovent», canta Blanch, amb una imatge ben eloqüent. L'experiència transformada en música, en lament.