Com cada any, La Marató marcarà lʼinici de les festes nadalenques. El programa solidari que copa la graella de TV3 —a partir dʼara, La Marató de 3Cat— durant tot un diumenge arriba enguany el 14 de desembre. La causa solidària amb què es tractarà de mobilitzar el màxim de recursos possibles és la recerca contra el càncer.
A Catalunya, aquesta malaltia constitueix un dels puntals de la recerca autòctona. Segons les dades del Departament de Salut, 17.000 persones van morir a Catalunya com a conseqüència del càncer lʼany 2024, a una mitjana de dues cada hora, i seʼn van diagnosticar un total de 42.851 casos. El càncer és una de les principals causes de mort arreu del planeta i la seua incidència no deixa de créixer sense aturador. La comunitat científica internacional preveu que els casos de càncer hauran augmentat un 3,3% al llarg de 2025, una tendència ascendent que té a veure amb lʼincrement de lʼesperança de vida i els hàbits de la societat actual, molt especialment amb la nutrició.
Les mateixes dades indiquen que, a Catalunya, un de cada dos homes i una de cada tres dones tindran càncer en algun moment de la seua vida. En el cas dʼells, els més habituals són els de pròstata, el colorectal, el de pulmó, el de bufeta i el de fetge, mentre que en elles els més comuns són el de mama, el colorectal, el de pulmó, el dʼúter i el tumor cerebal. En la fase pediàtrica, tot i que el càncer és menys usual, continua sent la primera causa de mortalitat entre els infants de 5 a 14 anys i la segona causa entre els joves de 15 a 24 anys tot just després dels accidents de trànsit. Malauradament, cada any es diagnostiquen dos centenars de casos de càncer infantil, en especial leucèmies, tumors cerebrals i limfomes.
En aquest sentit, la recerca sʼerigeix com una gran necessitat. És gràcies a això que en els darrers anys hem pogut entendre més bé el funcionament de la malaltia, cosa que ha permès crear noves eines de diagnòstic i nous tractaments. La medicina, avui, és capaç dʼadaptar-se a cada pacient i a cada tumor, de manera que nʼaugmenta lʼeficàcia i redueix els efectes secundaris. Fruit dʼaquests avenços, els índexs de mortalitat de càncers com el de mama, el de pròstata o el de colon i recte, han caigut en picat en les últimes dècades. Tanmateix, encara hi ha càncers de mal pronòstic, com el de pàncrees, el dʼesòfag, el de pulmó o de fetge, així com els tumors cerebrals. La detecció precoç és clau per fer-hi front a través de teràpies efectives que nʼaturen lʼevolució.
Però no tots els sistemes de detecció primerenca ni aquestes teràpies existeixen encara. És per aquest motiu que els diners destinats a la recerca poden resultar tan útils. Calen uns procediments més avançats que siguen poc invasius i que preserven al màxim la qualitat de vida del malalt.
Què és el càncer?
En realitat, el càncer no és una malaltia. És un ampli conjunt de malalties que es caracteritzen per la proliferació anòmala i descontrolada de cèl·lules que es poden originar i afectar a qualsevol part del cos. És a dir, les cèl·lules dʼun càncer no es moren quan ho haurien de fer i poden arribar a formar un tumor, que serà benigne o maligne en funció de si aconsegueix envair els teixits veïns o no.
Lʼaparició dʼun càncer depèn de causes molt diverses. Hi ha factors exògens —el consum de abac, la radiació solar, la contaminació...— i factors endògens —com ara mutacions genètiques heretades, hormones...— que poden inicien el desenvolupament de la malaltia de manera individual o combinada. Amb tot, encara hi ha molts tipus de càncer sense cap causa coneguda.
Al voltant del 50% dels càncers es podrien evitar amb uns hàbits de vida saludables
Per tenir èxit amb els tractaments, de manera que es preserve al màxim la qualitat de vida, calen unes tècniques més precises en cirurgia i oncologia radioteràpica. A més, sʼha de progressar en la immunoteràpia, una tècnica innovadora que sembla tenir per davant un futur ben prometedor. En el camp del diagnòstic, la recerca oncològica també està fent moltes passes endavant mitjançant tècniques com la biòpsia líquida, que permetrà detectar la malaltia abans, controlar la resposta als tractaments i anticipar recaigudes.
Al voltant del 50% dels càncers es podrien evitar amb uns hàbits de vida saludables —seguir una alimentació equilibrada, evitar el tabac i el sedentarisme, limitar el consum dʼalcohol—, vacunant-se de virus associats a càncers com el papil·loma humà i lʼhepatitis, fent-se revisions periòdiques i participant en les campanyes de detecció precoç. A Catalunya hi ha programes de cribratge per a tres tipus de càncers: el de mama, el colorectal i el de coll dʼúter. Tot i que es seʼn coneixen els factors, cal més recerca per identificar-ne més elements de risc i prevenir millor la malaltia.
La Marató 2025
Comptat i debatut, La Marató del 2025 ha decidit centrar tots els esforços en el càncer. Dʼuna banda, la programació especial que oferirà aquell dia el 3Cat contribuirà a conscienciar la ciutadania sobre la manera de prevenir la malaltia i detectar-la a temps. De lʼaltra, amb la captació de diners de part dels televidents, destinarà recursos a la recerca oncològica de Catalunya. El Patronat de la Fundació ha aprovat aquesta temàtica seguint la proposta de la Comissió Assessora Científica a partir de les sol·licituds rebudes a lʼúltima convocatòria de propostes de malalties, celebrada en 2024.
La del 14 de desembre serà, doncs, la 34a edició de La Marató. En totes les anteriors ha recaptat més de 254 milions dʼeuros amb els quals sʼhan pogut finançar 1.048 projectes de recerca, desenvolupats per 1.762 equips dʼinvestigació, que han implicat més de 10.900 investigadors. Aquesta jornada solidària sʼha convertit en un dels principals trampolins de la recerca a Catalunya i en una potent plataforma de sensibilització social i divulgació científica.