—Com explicaria a algú que no ho coneix què és l’Acord Social Valencià?
—L’Acord Social Valencià és el punt de trobada dels comitès locals d’emergència i reconstrucció. Els comitès van nàixer arran de la dana com una manera de donar resposta a l’emergència que es vivia en un moment en què les administracions ens van donar l’esquena.
Passades les primeres setmanes, des dels comitès s’ha plantejat un model de reconstrucció alternatiu al plantejat pel Govern de Mazón. El seu model es basa en el formigó i a mantenir el model de construcció de sempre, així com donar contractes a grans empreses esguitades per la corrupció.
Els comitès proposen un model de reconstrucció alternatiu, que tinga en compte les necessitats de la gent. Aquesta és una comarca que ha patit moltes agressions en forma d’autopistes, carreteres, vies de tren... Ara hauria de ser un bon moment per pensar en la renaturalització d’espais i la pacificació del trànsit.
En tot cas, l’Acord Social Valencià naix de la necessitat d’aglutinar tots els moviments i organitzacions socials del País Valencià. I el primer acord al qual arribem és clar: fer fora Carlos Mazón.
—En el debat de política general a les Corts, aquesta setmana, Carlos Mazón va assegurar que la seua intenció és acabar la legislatura.
—Mazón, ara mateix, és ostatge de Vox i estarà en la presidència mentre la ultradreta vulga. En realitat, el Govern de la Generalitat no és més que un experiment de Vox pensant en el govern estatal. I a Vox, a escala estatal, li compensa que seguisca Mazón, perquè tots els vots que perd el PP van a ells. Per la via dels pressupostos, al País Valencià, s’està normalitzant la política d’ultradreta.
En tot cas, Mazón és un polític completament cremat. Totes les informacions que han sorgit evidencien les deficiències de la seua gestió.
—Aquest dimecres, en una conferència a Madrid, el vicepresident Gan Pampols va assegurar que la reconstrucció està completada. Ho està?
«La dana ha precaritzat més a qui abans ja era precari»
—En absolut. Això que diu Gan Pampols és mentida. Molts pobles de l’Horta Sud encara no han eixit de la fase d’emergència, per molt que Gan Pampols diga el contrari. En aquests moments, per exemple, ens preocupa moltíssim la situació del clavegueram. Si torna a ploure fort aquesta tardor, podem tindre problemes greus. També hi ha el problema dels ascensors, que afecta de forma molt severa les persones grans. El problema és que la reconstrucció no s’està fent pensant en les persones. La reconstrucció no pot estar completada quan hi ha xiquets i xiquetes que estan anant a l’escola en barracots, com passa per exemple amb el CEIP Orba, però també en altres centres de la comarca. Dir que la reconstrucció està completada és riure’s de nosaltres a la cara.
A més a més, continuem trobant a faltar plans d’emergència: saber com s’avisa la gent, com s’evacua, a través de quines vies... La realitat és que a hores d’ara la major part dels pobles no disposen de plans d’emergència. Per això, d’una banda, hem iniciat una campanya per exigir que tots els municipis tinguen plans d’emergència amb la participació de la societat civil. D’una altra banda, en el cas concret de l’Horta, hem habilitat una xarxa de comunicació interna entre municipis a través de walkie-talkies.
—Manca una perspectiva social a aquests plans de recuperació?
—Completament. En termes socials, la dana ha plogut sobre mullat: qui abans tenia dificultats per sobreviure, ara encara en té més. És a dir, la dana ha precaritzat més a qui abans ja era precari. I ha impactat de forma molt severa sobre persones que tenien una salut inestable. I no cal dir sobre les persones que arrossegaven problemes de salut mental. Nosaltres, a Parke Alcosa, estem donant cabuda a una xica que viu al carrer amb un problema mental. I Serveis Socials està començant a fer-li ara tot el procés administratiu!
A banda, hi ha gent que té feina però no pot pagar un lloguer. I hi ha migrants sense papers que estan en una situació de semiesclavitud, que no tenen on viure. Perquè aquest és un altre problema: han aterrat ací fons voltor que estan comprant i especulant amb l’habitatge.
—El cas és que, si passeges pels carrers que van ser arrasats pel fang, una té la sensació que la situació està normalitzada: els carrers estan nets, els cotxes poden circular, s’han habilitat parcs per als xiquets...
—En aparença hi ha una reconstrucció, però, en realitat, és un miratge perquè encara hi ha molts problemes per resoldre. Com t’he dit, el dels ascensors és prioritari. Però és que hi ha zones on continua havent-hi fang. Hi ha semàfors que no funcionen. Els claveguerams estan trencats. Hi ha barris que estaven malament i que encara estan molt pitjors. La reconstrucció de la qual parla Gan Pampols és una mentida rotunda.
«En aparença hi ha una reconstrucció, però, en realitat, és un miratge»
I, en tot cas, el que ens preocupa en l'àmbit del País Valencià és que no s'és conscient de la vulnerabilitat del territori causada pel canvi climàtic. El que ha passat ací pot repetir-se en altres llocs perquè som víctimes d’una política de depredació del territori. Ens cal canviar això i fer partícip a la societat d’una nova perspectiva sobre el territori.
Des de l’Acord Social Valencià advoquem per allò públic, però no entès com a servei, sinó com a participació directa de la societat civil. La crisi de l’estat del benestar s’ha de superar mitjançant l’humanisme i les polítiques veritablement d’esquerra. Ens cal més participació de la societat civil.
—No vivim, però, en un model que fomente aquesta participació...
—Efectivament. En aquesta societat s’ha donat a entendre que la intervenció política ha d’estar en mans dels especialistes. Però la gent —i això s’ha fet molt evident en la dana— reclama ser escoltada i poder intervindre.
—Tanmateix, hi ha una percepció generalitzada que qui més s’està aprofitant d’aquesta situació és Vox...
—Perquè davant la realitat d’una societat que no pot cobrir les seues necessitats, apareix una resposta autoritària per part de les forces neoliberals de la dreta. En canvi, l’esquerra institucional dona una resposta a la defensiva, estrictament administrativa, però que no fomenta la participació que reclama la societat civil. Des dels comitès locals i l’Acord Social Valencià no volem una participació florero; volem una participació real.
—Està trobant ressò l’Acord Social Valencià més enllà de les zones afectades? Al capdavall, el que es proposa és crear una xarxa de complicitats...
—Durant aquest temps, hem tingut reunions i hem fet presentacions a altres punts del territori per donar a conèixer els nostres plantejaments i trobem bona recepció. El nostre problema és, però, que anem molt a contracorrent. Perquè, tal com està concebut el món, a hores d’ara el que té legitimitat és la delegació. I davant d’això, l’únic que hi ha, si no és la delegació, és la bogeria autoritària. Nosaltres, des d’una perspectiva humanista, el que plantegem és que la societat es responsabilitze d’ella mateixa.
Una participació social activa no significa pagar els impostos i esperar que m’ho donen tot fet, que és al que ens hem acostumat. La participació social activa és prendre part en la presa de decisions i tenir capacitat d’intervenir i de ser escoltat.
—Confieu que la manifestació d’avui serà massiva?
—Sí, clar. Hi ha molt de cabreig i molt de neguit pel que va passar el 29 d’octubre i per com s’està fent aquesta reconstrucció.