Per primera vegada, el Parlament balear ha donat llum verda a la presa en consideració d’una llei que reclama la cogestió aeroportuària. Previsiblement, l’aprovarà la cambra balear i posteriorment s’haurà d’enviar al Congrés perquè allà la debatin i la votin els grups.
Votaren a favor de la norma Més per Mallorca i Més per Menorca, grups que havien presentat la proposta, i el PP, que s’ha manifestat en reiterades ocasions durant l’últim any partidari de la cogestió. Votà negativament Vox i el PSOE i l'únic diputat d'Unides Podem es varen abstenir.
La futura llei tindria en compte, en cas de ser aprovada, la transferència de la titularitat dels aeroports insulars a l’Administració balear, així com els béns de domini públic d’Aena i les competències en l’execució de la gestió. Així mateix, es crearia l’autoritat aeroportuària de les Illes en la qual participaren el Govern, els consells insulars i l’Estat.
El debat sobre la gestió que fa el Govern espanyol del PSOE i Sumar dels aeroports com a instrument de canalització del flux turístic no s’havia encetat mai a les Illes. Els nacionalistes reivindicaven des de fa prou temps, és cert, la cogestió, però sense fer referència a la qüestió turística. Tot canvià el 2024.
L’any passat el GOB i l’esquerra es manifestaren —el maig i el juliol— contra el Govern del PP per mor de la saturació turística. Alguna veu aïllada a través dels mitjans de comunicació —així es va reflectir, per exemple, a El Temps— s’interrogà sobre el fet estrany que si els manifestants volien reduir el nombre de turistes, com deien, no apuntassin cap al govern de Pedro Sánchez, que és el que té la clau dels aeroports a través dels quals entra la immensa majoria dels visitants. Al respecte, cal recordar que Aena és una empresa privada en el 49% de les seves accions, però que el 51% és de l’empresa pública Enaire que depèn directament del Ministeri de Transports.
El govern de Prohens va prendre la idea com a pròpia i, a la tardor, la presidenta es referí al fet que el Govern central tenia la responsabilitat màxima en la gestió turística a través dels aeròdroms. El PSOE intentà tapar l’evidència fent especial esment al fet que el PP era el principal impulsor de la massificació turística.
Des de Més s’entrà en el debat apostant altra vegada per la cogestió, però en aquesta ocasió fent especial menció de la qüestió dels aeroports com a reguladors del flux de visitants. Aquesta opció dels sobiranistes s’ha intensificat ara amb la presentació de la proposició de llei que volen aprovar. El dubte era què faria el PP. Aviat es va aclarir: li donaria suport. La incomoditat socialista davant la possibilitat d’una convergència d’interessos entre els dos Més i el PP per aquest motiu es va fer més evident quan, la setmana passada, el portaveu parlamentari del PSOE, Iago Negueruela, deia que encara no tenien una postura decidida.
En el plenari d’aquest dimarts, el diputat de Més per Mallorca Ferran Rosa assenyalava que «les institucions (baleàriques) que tenen les competències exclusives per definir el model turístic han de poder fer-ho amb totes les eines i sense estar fermades de peus i mans», alhora que lamentà que els socialistes «no es vulgui sumar» a la iniciativa.
Des de Més per Menorca, el seu portaveu parlamentari, Josep Castells, defensà la proposta perquè la cogestió tal com la plantegen els dos grups sobiranistes és l’única manera de «gestionar correctament» els fluxos turístics i interessos balears. Criticà fort ferm «la política extractivista d’Aena», en referència al fet que, a parer seu, només cerca beneficis econòmics encara que sigui a còpia de massificar amb turistes les Illes.
Des del PP la diputada Margalida Pocoví defensà que el seu partit creu que «el model (de gestió dels aeroports) no funciona i està esgotat» i, per tant, cal canviar-lo en benefici dels interessos de les Balears.
El portaveu de Vox, Sergio Rodríguez, explicà el vot negatiu, perquè el PP «s’uneix a un partit que el mes d’agost es va reunir amb Otegi».
Des del PSOE el portaveu adjunt, Marc Pons, intentà justificar l’abstenció adduint que allò que el Parlament ha pres en consideració «va molt més enllà» de la cogestió i advertí que «és un plantejament de màxims inviable», en clara referència al fet que, encara que el Parlament aprovàs la llei, pensa que no tiraria endavant al Congrés.