L'independentisme català està immers en una mena de tempesta perfecta. Les urnes catalanes van expressar la voluntat de passar de pantalla al procés independentista i les forces sobiranistes es troben en un enrevessat i prolongat moment de recomposició després dels embats judicials. Les ferides obertes de la repressió, així com unes temptacions antipolítiques alimentades per la decepció d'aquell alliberament nacional frustrat, deixen el moviment en una etapa de redefinició, de picar pedra i guanyar musculatura mentre rep cops judicials, com ara contra l'escola en català.
A pesar que el sobiranisme català encara està a la recerca d'una nova brúixola que oferisca nous horitzons tangibles, defugint dels cants de sirena xenòfobs que promulga Aliança Catalana, el moviment ha exhibit nervi nacional a les manifestacions descentralitzades que s'han produït a Barcelona, Tortosa i Girona. D'acord amb les xifres proporcionades pel teixit civil organitzador, s'han mobilitzat fins a 100.000 persones entre les tres marxes nacionals. És cert que és una de les xifres, especialment a la capital catalana, menys gruixudes dels darrers anys, però enquadrades dintre d'una Diada nacional marcada per l'amenaça de pluja i el desencís de les bases sobiranistes.
Sota el lema «Més motius que mai», el cop contra la immersió lingüística del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha sobrevolat durant tota la manifestació. De fet, les entitats convocants han fet una crida a «desobeir» la resolució judicial. «Si l'Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència, desobeïm. Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar, ni quina escola hem de tenir», ha expressat Lluís Llach, president de l'Assemblea Nacional Catalana. «L'èxit de l'1 d'Octubre va raure en la desobediència», ha agregat la icona de la música en llengua pròpia.
La invocació de l'1 d'Octubre, un triomf de l'independentisme contra el conjunt de la maquinària de l'Estat espanyol, fins i tot dels seus serveis d'intel·ligència, és un element per reconnectar la nostàlgia d'aquella victòria popular amb la lluita central per la llengua catalana. Tant Junts per Catalunya com ERC, han incrementat la seua aposta per l'idioma del país. Si els republicans ho van fer condicionant la investidura del socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya a l'aplicació de mesures en favor del català, els juntaires han marcat l'oficialitat del català a la Unió Europea com una mena de línia roja als socialdemòcrates espanyols.
La defensa de la llengua s'ha situat com al pilar fonamental de l'acció independentista arran de la seua condició de nervi nacional de Catalunya. «La nostra llengua és l'eix vertebrador de la nostra nació, i els nostres enemics ho saben. Si la defensem tots plegats, no en tingueu cap dubte: guanyarem. Hem d'acabar amb les actituds acomplexades que només beneficien els nostres depredadors. Ahir mateix [pel dimecres], amb una oportunitat de calendari escandalosa, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tornava a fer política contra Catalunya i el seu model d'escola», ha criticat.
Conscient del moment sobiranista, ha buscat encoratjar a la batalla independentista: «Sabem curar-nos les ferides i ens alçarem de nou». «Perquè el poble de Catalunya ja ha deixat clar que no pensa renunciar a la seva llibertat i que la nostra voluntat de ser és un camí sense retorn», ha assenyalat Llach en un discurs en nom de les diferents entitats convocants de la manifestació de la Diada nacional catalana. «Per la memòria i pel llegat dels nostres ancestres, que varen lluitar per deixar-nos un país viu. Pel futur lluminós i lliure que volem deixar als que ens succeiran. Perquè la voluntat de ser del poble català és un camí sense retorn», ha tancat en una intervenció marcada per aixecar dempeus l'activisme pel país.
L'apel·lació a la resistència i les arrels de la lluita nacional junt amb la confecció d'una meta, d'un futur marcat per «una Catalunya lliure», han guiat una al·locució que tractava de reivindicar la unitat dintre de la pluralitat del moviment independentista. I, per descomptat, d'exhibir la vitalitat que ostenta l'independentisme malgrat el seu estat de reconfiguració. «Hi som. Hi tornarem a ser. I sempre hi serem», ha ressaltat, per evidenciar la perseverança del moviment que anhela l'alliberament nacional de Catalunya. O dit d'una altra manera: per avisar de la persistència d'un nervi nacional arreu dels pobles i les comarques catalanes.