Hi hagué un temps en què la mobilitat es democratitzà i les dues rodes en foren les responsables. Un temps on la bicicleta, àgil i lleugera, que havia servit a treballadors, llauradors, metges, capellans, carters i exèrcit, cedí el protagonisme a la motocicleta. Amb ella es podia anar més lluny, més de pressa i, sobretot, amb menys esforç. Un petit motor d’explosió instal·lat en el bicicle feia realitat el somni humà de la velocitat, d’accelerar el temps.
L’invent havia tingut alguns assajos a finals del segle XIX, fins a l’alemanya Daimler Reitwagen (1885), que seria considerada la primera motocicleta de la ...