Enric Ucelay, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra
—Quin balanç fa d’aquestes eleccions?
—Aquestes eleccions eren tremendament —i potser tràgicament— previsibles. Jo m’esperava una pujada de Ciutadans i una majoria independentista, tal com s’ha donat. Penso que aquest resultat serà plenament disfuncional. La pujada de C’s és la mort definitiva de l’esquerra de Catalunya. Si et fixes, les eleccions, més enllà de la pantalla d’independentistes contra constitucionalistes, és que les esquerres han desaparegut. C’s s’ha menjat els comuns, els socialistes no han recuperat terreny i la CUP ha perdut representació, tot i que torna a tenir un paper d’extrema rellevància. El PP ha quedat amb presència residual, però penso que a Rajoy li és igual.
—Veu fàcil la possibilitat de formar Govern?
—Hi ha una majoria, però, cap a on va? Ja s’ha proclamat la independència. Què faran a partir d’això? No veig possible el diàleg amb el Govern espanyol. Cap partit no ha tret un resultat del tot satisfactori i les combinacions seran complicades. Es necessita un lideratge que no contemplo. La revelació de les eleccions és Carles Riera, la portada més reflexiva, més lúcida, més natural... Però la CUP ha baixat de 10 a quatre escons, i aquest partit és una olla de grills.
Carol Galais, politòloga i investigadora a la Universitat Oberta de Catalunya
—Quin balanç fas dels resultats?
—Un titular seria que tot canvia perquè tot continuï igual. S’han mogut percentatges de forces, però els dos blocs continuen igual. Hi ha hagut més polarització, però, sobretot, més concentració al voltant dels dos pals de paller que serien Junts per Catalunya i C’s. El que sorprèn més és que ERC no sigui la força principal de l’independentisme. El PDeCAT hauria aconseguit salvar els mobles i la CUP torna al seu nínxol natural. Continuarà essent clau, però no tindrà la mateixa influència. El PP es torna anecdòtic per la concurrència de tres efectes. El primer és la crida al vot útil molt efectiva, el segon és un mal lideratge i després que, en la campanya electoral, han jugat a la subalternitat amb C’s.
—Com cal llegir que C’s hagi estat la força més votada?
—Crida l’atenció l’efecte de profecia autocomplerta. C’s ha sigut capaç de projectar aquesta imatge de guanyador. Potser la gent s’ha cregut les enquestes i ha acabat comportant-se tal com proposaven. Tindrem una Arrimadas molt més moralista, que li tocarà més el crostó a l’independentisme i contribuirà a polaritzar encara més la societat.
Xavier Casals, doctor d’història contemporània per la Universitat Ramon Llull
—Com valora els resultats?
—Té moltes lectures. D’una banda, hi ha un absolut i clar vencedor en vots i escons que és Ciutadans. De l’altra, el bloc sobiranista no avança, però tampoc retrocedeix. Ara bé, aquests resultats també tenen conseqüències a Madrid, a causa de la patacada del PP a les urnes i que ha estat el gran derrotat de la nit. La força que tindrà Ciutadans respecte al PP a Catalunya tindrà un reflex en el panorama estatal. A més dels blocs independentistes i dels constitucionalismes, veiem uns molt tímids resultats del federalisme del PSC i de l’aposta plurinacional dels comuns.
—Què pot passar a partir d’ara?
—En la política catalana les prediccions són molt arriscades. Sí que sembla que la victòria de Junts per Catalunya en el camp independentista comportarà la més que possible proposta d’investidura del seu candidat. En tot cas, i amb aquests resultats, la correlació de forces tindrà rèpliques a l’Estat i haurà de forçar moviments entre Madrid i la Generalitat de Catalunya.