Hi ha poques imatges més encisadores que un tren antic, descolorit, amb els seients de fusta o de pell deteriorats pel pas del temps. Els ferrocarrils transmeten un magnetisme que no tenen la resta de mitjans de transport. Tantes històries en els seus vagons, tants anhels i esperances, però també tant de patiment i dʼesforç. Tantes experiències com milions de vides han transportat.
La pèrdua del patrimoni ferroviari significa, així doncs, una pèrdua dʼidentitat considerable. Salvaguardar-lo, per contra, ens connecta amb el passat, amb uns usos i costums que en molts casos han desaparegut. Una connexió amb les arrels que els enamorats dʼaquelles locomotores i aquells vagons pretenen mantenir amb vida a través de la seua preservació i reconeixement .
Perquè, segons denuncien, els valencians fa temps que són víctimes dʼun «espoli» planificat o no pel qual algunes peces de gran valor històric i sentimental ja no existeixen, es troben completament abandonades o han emprès un viatge sense bitllet de tornada. La declaració de bé dʼinterès cultural (BIC) podria pal·liar la situació i albirar un futur més digne.
«El nostre patrimoni ferroviari ha sigut abandonat i està desprotegit; algunes peces dʼun valor històric enorme han sigut destruïdes, mentre que unes altres han eixit en direcció a unes altres ubicacions, on han quedat custodiades en museus i espais dedicats al ferrocarril», expliquen des de la Plataforma dʼEntitats Defensores del Ferrocarril, que aixopluga una desena de col·lectius compromesos amb el respecte al patrimoni ferroviari valencià: la Federació Amics del Ferrocarril de la Comunitat Valenciana, lʼAssociació Cultural Ferrocarril de Farja, lʼAssociació dʼAmics del Ferrocarril de Castelló, lʼAssociació Valenciana dʼAmics del Ferrocarril, el Grup Vapor València, lʼAssociació Cultural Ferroviària de Burjassot, lʼAssociació Ferroviària de Godella, lʼAssociació Alacantina dʼAmics del Ferrocarril, el Centre Ferroviari Vaporista de Riba-roja de Túria i lʼAssociació Trens dels Anglesos «Tren Alcoi i Gandia».
Els exemples de material espoliat —diuen— són «incomptables». «Els responsables de Renfe, Adif o FGV han sigut incapaços dʼimpedir la desaparició constant dʼaquests tresors i sʼhan mantingut creuats de braços, i els representants de les diferents institucions públiques tampoc no han actuat amb la diligència que calia». Un panorama «desolador» que, segons els portaveus de la plataforma, ve de lluny.
«Ja fa dècades que, per desídia o per falta dʼinterès, aquest material tan preuat —sobretot el de via estreta— ha anat desapareixent de les nostres terres, anant a parar a unes altres regions on seʼls ha donat més valor», sostenen des de la plataforma, entestats a aturar aquesta «voràgine destructiva».
Els exemples més recents
Els últims casos que han indignat els defensors del patrimoni ferroviari valencià són lʼenviament de dos cotxes del Limón Exprés —el primer tren turístic de lʼEstat espanyol, que unia Benidorm, a la comarca de la Marina Baixa, amb el municipi de Gata de Gorgos, a la Marina Alta— al consorci que impulsa la recuperació del Ponfeblino, la via fèrria inaugurada fa més dʼun segle amb la missió de connectar la capital de la comarca lleonesa dʼEl Bierzo, Ponferrada, amb les conques mineres situades més al nord.
La línia, dʼuna seixantena de quilòmetres i que té com a estació final la població de Villablino, es troba en desús des de fa vora tres dècades i ara es treballa en la seua recuperació com a reclam turístic. Es tracta dʼuna zona especialment deprimida a conseqüència de la fi de la indústria del carbó. La Diputació de Lleó ha aprovat una partida de sis milions dʼeuros per a un projecte que compta amb el suport del Ministeri de Transició Ecològica i de la Unió Europea. Les primeres proves, amb les dues unitats del Limón Exprés traslladades cap allà, es duran a terme en lʼúltim trimestre dʼenguany.
La Generalitat Valenciana ha tranquil·litzat els responsables de la plataforma assegurant que és una simple «cessió temporal», però la inquietud és manifesta. «Estem assistint al ressorgiment dʼaquesta mena de trens i a la nostra Comunitat sʼignoren per complet», lamenten. «A lʼAragó han posat en funcionament un exprés turístic entre Jaca i Canfranc, amb una resposta extraordinària».
Els altres casos més pròxims de pèrdua de patrimoni ferroviari —i, per tant, de la història industrial dels valencians— guarden relació amb el vagó situat a la plaça del Trenet de Benicàssim, que ha estat víctima del vandalisme, i amb la locomotora de vapor E95, que es conservava en els antics tallers de FGV a Torrent i que ha anat a parar al Museu del Ferrocarril de Mallorca.
Un problema de nord a sud
«Aquest espoli és únicament la punta de lʼiceberg del problema», apunta la plataforma. «Malgrat les reunions mantingudes, mai no sʼha aconseguit que els representants institucionals hi posen remei». En aquest sentit, resulta especialment feridor lʼestat de conservació tan penós que mostra La Panderola, el tren que unia els municipis de la Plana, un dels més emblemàtics del País Valencià.
I és que no ens trobem davant uns fets aïllats. Una de les subseus del Museu Nacional del Ferrocarril —situat a lʼestació madrilenya de Delicias— havia dʼinstal·lar-se a Alacant, però lʼactual equip de govern municipal no hi veu lʼatractiu suficient, afirma que a la ciutat no existeix una «demanda» dʼaquest tipus.
No obstant això, la relació entre el ferrocarril i els valencians sempre ha estat ben estreta. Es remunta a lʼany 1852, quan el cap i casal va quedar connectat amb el Grau en la que passava a ser la tercera línia fèrria de lʼEstat. Un altre traçat molt destacat fou el que unia Xàtiva, Alcoi i Dénia, les anomenades comarques centrals, avui fortament desconnectades malgrat la petició insistent dʼuna línia capaç de trencar els límits provincials que les separen.
«Els polítics valencians es vanten de la sostenibilitat del ferrocarril en els seus discursos, però no aposten per un projecte que preserve la nostra memòria històrica ferroviària»
«Ja és hora de buscar solucions al problema, els polítics valencians es vanten de la sostenibilitat del ferrocarril en els seus discursos, apel·la al seu significat i la seua transcendència, però, en canvi, són incapaços dʼapostar per un projecte que preserve la nostra memòria històrica ferroviària amb accions i mesures concretes», opinen els defensors de la seua dignificació. I no es queden en el plany, sinó que pantegen una possible solució: «Caldria crear un Museu del Transport que també podria donar cabuda a uns altres mitjans de locomoció de gran rellevància —com ara autobusos, tramvies, troleibusos...—, un museu dʼaquestes característiques seria fonamental».
«Després de massa temps i de massa oportunitats desaprofitades, ha arribat lʼhora dʼaplicar-hi solucions; els qui estimem el ferrocarril estem disposats a col·laborar dʼuna manera decidida», conclouen. A molts els semblarà utòpic, gairebé un miracle, però amb un gran museu com el que proposa la Plataforma dʼEntitats Defensores del Ferrocarril, el patrimoni ferroviari autòcton, abandonat en via morta, cobraria vida i adquiriria el prestigi que mereix.