Marga Prohens ja no té dubtes: Vox és el seu aliat i, sobretot, l’única assegurança possible per assolir el segon mandat presidencial.
La presidenta del PP i del Govern ha deixat enrere la fantasia —que va tenir la tardor passada— de governar en minoria i de fer valer una mena de geometria variable per aconseguir acords puntuals a dreta i esquerra. El recent pacte de pressupostos amb la ultradreta no és només per obtenir els comptes públics d’enguany, sinó que es tracta d’un moviment estratègic amb la vista posada a les pròximes eleccions. El mateix que explica, també, la crisi de govern del cap de setmana passat.
En efecte, Prohens s’ha llevat de sobre la consellera de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer, que molestava els ultres, i ha posat en el seu lloc un perfil més dretà i amable per als extremistes, Sandra Fernández, secretària general del PP. Formalment, ha estat Cirer la que ha demanat a la presidenta el relleu. Prohens es va desfer en elogis per la substituïda, però no tingué cap problema a sacrificar-la.
El nom de Cirer va aparèixer en política el juny de 1993 quan fou nomenada consellera de Governació (1993-1996) per Gabriel Cañellas. Posteriorment, ha ocupat nombrosos càrrecs —delegada del Govern (1996-2003), batllessa de Palma (2003-2007) i regidora a l’oposició (2007-2011), responsable d’Afers Socials del Consell de Mallorca (2011-2015)... — durant més de tres dècades. Ara abandona la primera línia política.
A pesar que no ha volgut fer cap declaració sobre la seva relació amb Vox, no és cap secret a Palma que Cirer havia tengut serioses topades amb els portaveus ultres per mor de la immigració. Ella és una catòlica practicant que sempre s’ha mostrat en línia amb les tesis de la seva religió que prediquen la generositat cap als nouvinguts i que ataquen directament les mentides de l’extrema dreta sobre la immigració.
Amb el sacrifici de Cirer, queda clar que Prohens posa les messions a favor d'estabilitzar el pacte amb Vox. A reserva del que passi a Madrid entre les direccions espanyoles respectives, a Palma la intenció de la presidenta és no tenir problemes amb els ultres. Lluny queda el que deia ara fa un any sobre els socis. La nova sintonia es palesa en especial amb la relació amb el famós feixista president del Parlament balear, Gabriel Le Senne. De dir Prohens que hauria de dimitir —després de l’episodi que l’ha portat a ser jutjat aviat per un possible delicte d’odi en haver trencat un retrat d’Aurora Picornell, assassinada pels falangistes el 1937— passà a salvar-li el càrrec i ara és el seu interlocutor, atès que Santiago Abascal l’ha fet aquesta mateixa setmana nou president de Vox a les Balears.
El mes de setembre de l’any passat Prohens deixava entendre —en trobades informals amb periodistes— que es veia amb cor d’arribar a pactes puntuals ara amb Vox, suara amb Més i, així, aguantar en minoria tota la resta de la legislatura. Va ser quan —el mes d’octubre— anuncià, durant el debat de política general, l’augment de l’impost al turisme i quan posava en marxa el Pacte per la Sostenibilitat per posar límits a l’arribada de visitants. El recent pacte amb Vox ha esvaït tot allò, no en queda res més que la retòrica. Ara el que l’interessa és preservar la relació amb la ultradreta.
Què cerca Prohens? Clarament, assegurar-se un soci per a després de les pròximes eleccions al Parlament. Sap que la majoria absoluta del PP és possible però improbable. I com que el seu partit analitza que és molt difícil que el PI —o qualsevol altra marca electoral del mateix àmbit que el substitueixi— pugui obtenir prou representació per convertir-se en un soci probable —que és el que voldria—, doncs considera que Vox és l’única via possible per assegurar el segon mandat presidencial.
El 2023, el PP va obtenir 25 diputats propis, més el de Formentera —amb l’aliança amb independents locals— i Vox, 8. En total, 34 escons. La majoria absoluta són 30. Les dues úniques enquestes fetes i publicades a les Balears —el maig de l’any passat i el d’enguany, en el diari Última Hora, realitzades per l’IBES (Instituto Balear de Estudios Sociales)— auguren que la suma dels dos partits dretans segueix gaudint d’un suport popular ampli, suficient per mantenir una clara majoria absoluta.
I a això posa Prohens totes les messions; per això es lliura a Vox.