A la fotografia, una dona de cabells blancs i pell arrugada que mira la càmera amb la fermesa i l'amabilitat de qui ha fet amb la seva vida allò que creia que devia al món. Al text, la Françoise, aquesta dona de setanta-sis anys, diu, com si cités un superheroi, que «si tens un poder, tens també una responsabilitat». El poder d'aquesta dona, coneguda com l'àvia de l'avortament a Europa, era saber com practicar la interrupció de l'embaràs. En va aprendre amb una amiga, «sobre la marxa», quan l'avortament era il·legal a França. Des de llavors, s'ha dedicat a practicar-los i a estendre el coneixement d'aquest dret femení allà on no era protegit.
El testimoni de la Françoise, i la fotografia delicada que l'acompanya, és una de les moltes peces de l'exposició «On Abortion», que l'artista Laia Abril (Barcelona, 1986) exposa al Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí. La mostra és el primer capítol d'un projecte a llarg termini d'Abril, que es titula A History of Misogyny —que té altres capítols, com Mass Hysteria ('Sobre la histèria massiva') o On Rape ('Sobre la violació').
A través d'històries, fotografies, eines, elements històrics i contemporanis, anuncis amb eufemismes, medecines, amenaces telefòniques i obres simbòliques, Abril reflexiona sobre l'avortament i sobre les conseqüències que aquesta pràctica no sigui un dret garantit arreu.
«Avui, tot i que existeixen mètodes segurs per tal de dur a terme avortaments, 29.000 dones moren cada any a conseqüència de procediments clandestins», es llegeix, tan bon punt s'entra a la sala d'exposicions del pis de dalt del Palau Solterra. En directe, però, Abril corregeix la dada: «Hi ha discrepància, perquè és difícil de comptabilitzar; hi ha qui diu que són vora 40.000 les víctimes anuals».
Es nota que és un projecte que l'artista —periodista de formació, fotògrafa i investigadora reconeguda internacionalment— ha curat durant més d'una dècada. Abril parla de l'avortament des de la humanitat de qui ha recorregut diversos continents buscant històries i testimonis, de qui ha passat prou hores amb algú per fotografiar-li la veritat. Dones violades que van haver de travessar fronteres per avortar, d'altres de malaltes a qui se'ls va negar aquest dret o que, tot i saber que el nadó no sobreviuria, van ser obligades a gestar-lo. Històries d'Europa, de Sud-amèrica, dels Estats Units.
També de Groenlàndia. Abril estrena en aquesta exposició una peça nova, anomenada L'escàndol de l'espiral. L'obra agrupa 4.500 espirals que representen les 4.500 dones inuits que van ser sotmeses per obligació, fins i tot sense saber-ho, a la implantació de dispositius intrauterins per regular la natalitat de Groenlàndia durant els anys seixanta i setanta. Fa dos anys, es va iniciar una investigació per genocidi cultural. «Una ferida antiga que encara és oberta», expliquen des de la fundació.
«On Abortion» és, sens dubte, una experiència artística i humanista que permet entendre, des del respecte i des d'una mirada allunyada de moralismes, les conseqüències de no garantir a la dona el dret a decidir sobre el seu cos.