Aquest diumenge 15 de juny, està convocada una manifestació a Palma —al mateix temps que a altres indrets europeus fortament marcats per la turistificació— contra el turisme de masses i les seves conseqüències més greus, com és ara el creixement desbaratat dels preus dels habitatges, fins a límits que fan impossible l’adquisició d’un pis —i molt difícil tan sols llogar-lo— per part de la immensa majoria de la gent treballadora.
«Davant l’agreujament dels efectes socials i ambientals derivats del model turístic massiu» i «l’impacte insostenible de la turistizació», la plataforma Menys turisme, més vida ha convocat la marxa amb el lema «Pel dret a una vida digna. Stop turistització». S’hi han adherit prop d’un centenar d’entitats. Segons els convocants, ha de ser «una resposta col·lectiva davant la crisi d’habitatge, el col·lapse ambiental i la pèrdua de qualitat de vida que pateixen les Illes».
En el cas illenc, no serà la primera gran manifestació convocada pel mateix motiu. L’any passat n’hi hagué altres dues, el maig i el juliol. Els dirigents dels partits d’esquerra s’hi deixaven veure i els del PP —sense ser-hi presents— asseguraren que compartien la crítica popular i que si la situació era tan dolenta era perquè l’esquerra no havia fet res pràctic per evitar-ho quan governà (2015-2023).
El canvi del PP era radical amb relació al que havia defensat fins llavors. A principis de maig de l'any passat, la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, va sorprendre tothom dient que «no podem créixer més en nombre de turistes» i que «hem arribat al límit» en l’afluència de visitants a les Illes durant la temporada alta.
Posteriorment, es va saber que el canvi d’opinió responia a les peticions de diferents batlles del PP que estaven farts de rebre queixes dels veïnats de la localitat respectiva per mor de la saturació. El detonant que portà Prohens a dir allò fou el cas de Sóller, el paradisíac poble enclavat en la vall del mateix nom, a la zona nord de Mallorca, entre la mar i la serra de Tramuntana, que a finals d’abril havia quedat aïllat pel tap que a la boca del túnel —que salva les muntanyes— formaren centenars de cotxes de lloguer, de turistes. El mateix passa gairebé cada dia durant la temporada alta. I enguany no és gaire diferent.
El Govern va encarregar enquestes —que no ha publicat— per saber què en pensaven els ciutadans en general, respecte a la saturació turística. El resultat fou contundent. Una àmplia majoria era crítica davant l’allau de visitants durant l’estiu. Sobre aquests estudis Prohens va elaborar la seva estratègia política, que ha posat en pràctica durant l’últim any i que ella defineix com la de la «contenció» turística. L’oposició ho nega i diu que, en el fons, el que fa —sobretot des del seu pacte amb Vox per aprovar els pressupostos d’enguany— és apostar per més turistes i més massificació.
El PP mai havia defensat la «contenció» que ara assegura Prohens que és el seu nord polític. De fet, la presidenta va protagonitzar amb els companys de la direcció balear del seu partit —portant un cartell amb l’eslògan «We love tourism»— un acte a favor de l’arribada de turistes el 20 de juliol de 2018 i contra el que el partit conservador en deia «la turismofòbia» que, a parer seu, començava a caracteritzar el discurs dels partits a l’esquerra del PSOE. Els conservadors sempre es negaren a atendre qualsevol petició de limitació turística. Per això fou tan sorprenent el canvi que protagonitzà l’any passat Prohens.
Cal dir que el canvi d’actitud no ha estat únicament del PP. També el PSOE ha girat 180 graus el seu rumb, en aquest aspecte. El juliol de 2022 l’aleshores conseller de Turisme, el socialista Iago Negueruela, davant les crítiques contra la massificació digué que «la saturació és una sensació», llevant-li importància i assegurant que «el que importa» als treballadors de les Illes «és tenir feina de qualitat». Avui tant Negueruela com la resta dels seus companys de la direcció socialista van a les manifestacions contra la turistificació i de segur que es deixaran veure a la d’aquest diumenge a Palma.
El canvi de posició del PP i del PSOE s'entén millor a la llum de les dades ofertes el cap de setmana passat per una enquesta publicada en el diari Última Hora —feta per part del Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES)—, que mostra públicament per primera vegada el rebuig popular a l’excés turístic. El creixement general dels preus —el 84,5% se sent «molt preocupat» per això—, la dificultat de l’accés a l’habitatge (72,4%) i la massificació turística (66,6%) són les tres qüestions que més temors aixequen entre els ciutadans, prou per sobre de la immigració il·legal —que així mateix preocupa «molt» al 57%—, el medi ambient (54,5%), el creixement de la població —51%, una xifra prou important, per primer cop apareix aquest fenomen en una enquesta—, la inseguretat ciutadana (49,7%), el canvi climàtic (43,5%), la gestió de residus (40,1%), l’ocupació laboral (40%) o el retrocés social del català (30%).
És la primera vegada que es coneix fins a quin punt inquieta l’excés turístic a la població balear. A la vista del resultat, no estranya que els partits que abans se’n varen desentendre ara diguin que els preocupa molt.