Béns d'interès nacional i local

La Generalitat preservarà per llei el patrimoni immaterial de Catalunya

El projecte de llei protegirà festes, creences, rituals i cerimònies, però també danses, balls, jocs i manifestacions gastronòmiques i musicals, entre altres. Els béns culturals immaterials podran ser d’interès nacional o d’interès local.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

De la mateixa manera que la UNESCO va iniciar l’any 2003 la seva Llista de Patrimoni Mundial de manifestacions culturals vives —festes, costums i tradicions amb elements com danses, música, esports, jocs o gastronomia, etc.—, la Generalitat de Catalunya podrà protegir aquestes mostres culturals intangibles, gràcies a una nova llei de patrimoni cultural immaterial que s’està tramitant al Parlament. Algunes de les mostres culturals que ara passaran a estar protegides per la nova llei estaven reconegudes per la Generalitat com a festes o elements festius d’interès nacional o festes populars d’interès cultural seran reclassificats com a béns culturals immaterials d’interès nacional o d’interès local, segons el seu àmbit. També es reclassificaran automàticament els elements materials que estaven inscrits en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Segons la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, «la futura llei tindrà, sobretot, un paper clau en la preservació i el reconeixement de la diversitat cultural davant els riscos de la uniformització. La seva contribució al diàleg i al respecte envers altres modes de vida el converteix en un motor d’enfortiment de les societats democràtiques».

De la festa a la cuina

La nova llei protegirà béns tan diversos com «les activitats productives, processos i tècniques artesanals tradicionals; les creences, festes, rituals i cerimònies; formes de comunicació, expressions orals, gestuals o visuals, i les seves produccions, incloent-hi la llengua i les seves modalitats i particularitats lingüístiques; danses i balls, representacions, jocs i esports; manifestacions musicals i sonores; sistemes de cura, alimentació, gastronomia i arts culinàries; formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social, i usos i costums tradicionals d’abast local o nacional».

Les festes del foc del Pirineu també són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, segons la Unesco

Tot aquest patrimoni, segons la consellera Sònia Hernàndez, «requereix protecció: protecció que han de dur a terme les persones, associacions i comunitats que el fan possible, i també les administracions que les acompanyem, per tal de garantir-ne la vitalitat i pervivència».

La llei preveu mesures per reforçar les condicions, materials o immaterials, que són necessàries per a l’evolució i manteniment d’aquest patrimoni, així com per a la seva transmissió per al conjunt de la societat i per a les generacions futures.

Aquestes mesures comprenen «la identificació, la documentació, la investigació, la preservació, la protecció, la promoció, el reconeixement, la transmissió, la difusió i la revitalització» d’aquest patrimoni en els seus diferents aspectes, així com la coordinació entre els diferents agents que participen en tots o en algun d’aquests processos.

Interculturals i sostenibles

Els béns identificats com a patrimoni cultural immaterial hauran de complir els atributs de pertinença; reconeixement («que la comunitat portadora reconegui el bé com a part integrant del seu patrimoni»); representativitat; participació i cohesió socials; vigència; i les qualitats de tradicional i contemporani (que «el bé cultural immaterial conjugui el seu rol de ser portador i transmissor d’una tradició pròpia»); interculturalitat; equitat i sostenibilitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.