La Vall d’Aran desplega una variadíssima carta de paisatges i d’estrats, des de la verdor de boscos frondosos i fagedes d’encant fins als rigors de l’alta muntanya, amb connexió amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, per no parlar de la constel·lació de pobles on conviuen sostres de pissarra amb mostres del romànic local. El riu que la travessa, la Garona, creua la frontera i banya les terres d’Occitània abans de desembocar a l’oceà.
Allò que ens mou en el present capítol de la sèrie «Catalunya Caminada» és descobrir l’essència d’aquest espai tan singular, amb un topònim redundant que precisament designa en basc vall. Engeguem!
Les aigües secretes dels Uelhs deth Joeu
Al poble d’Es Bòrdes (Baish Aran), una estreta veta d’asfalt penetra remunta la vall solcada pel riu Joeu. La seua surgència, una cascada abundant que brolla sorollosament, és tot un espectacle natural que amaga un secret: les seues aigües es filtren pel forat dels Aigualluts, als peus del cim de l’Aneto, sostre del Pirineu, per a tornar a emergir al lloc on ens trobem, l’Artiga de Lin.
Us convidem, doncs, a contemplar la bellesa de l’indret i alhora, amb una passejada tranquil·la i fàcil, descobrir la capçalera d’aquesta vall. Entre fajos i avets, assolim els prats i pastures de l’estatge superior, on emergeix davant dels nostres ulls un circ rocós d’enormes dimensions. Tota una catedral mineral que contrasta amb la verdor que entapissa la seua base. Allà mateix el refugi de l’Artiga de Lin us auxiliarà amb un refrigeri mentre deixeu que la ment s’evadisca per aquestes muntanyes.
Podreu tornar al punt d’inici (aparcament dels Uelhs deth Joeu) seguint la pista asfaltada.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 2,5 km
Desnivell positiu: 90 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: fàcil
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
La màgia de Carlac
Dediqueu un temps al Baish Aran. Lluny de l’atrafegada Vielha, l’extrem septentrional de la Vall d’Aran, conté tresors que cal descobrir, com és el bosc de Carlac, un dels espais més sorprenents i ineludibles. El nom amb ressons medievals obre la porta a una fageda poblada d’exemplars centenaris. Troncs immensos, retorçats, expressius, amb les soques entapissades de molsa. Un paradís de ficció que activa un imaginari carregat d’històries i llegendes. L’excursió que ens mou té el poble de Bausen com a punt d’inici i final. La proposta és apta per a tots els membres de la família. A més, el camí ben fressat no us dificultarà l’orientació.
Bausen és un poble suspès allà on la muntanya de Vacanera suavitza els pendents. Un camí pel mig del vessant regala vistes dels darrers elements aranesos abans de la frontera amb l’Estat francès: Canejan i la vall de Toran. Arribats al bosc de Carlac, la densa presència dels fajos intercepta la llum del dia. Caminem submergits dins d’una penombra relaxant, aliens al món exterior. Al nostre pas, apareixen exemplars d’arbres centenaris —per no dir mil·lenaris— que harmonitzen amb la sonoritat arcaica del topònim. Aproximeu-vos-hi amb silenci i consciència: és una experiència que segur que us quedarà gravada en la retina i en la memòria.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 5 km
Desnivell positiu: 275 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: fàcil
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
Pels set pobles del terçó de Lairissa
El terçó és una divisió administrativa pròpiament aranesa, l’origen de la qual remunta al segle XIV. Després d’haver estat abolida a mitjan segle XIX, va ser restablerta el 1990. El terçó de Lairissa forma part del terçó de Bossost, que històricament abraçava tot el Baish Aran. El de Lairissa és una petita constel·lació formada pels set pobles més antics, menys poblats i més ben conservats de la Vall d’Aran: Es Bòrdes, Arró, Arres de Jos, Arres de Sus, Vilamòs, Begòs i Benòs. A més, està situat en un punt paisatgísticament estratègic. Els pobles d’Arres de Jos i de Sus, o Vilamòs (per no parlar de la carretera que els uneix) són una balconada sobre la vall, l’Artiga de Lin, l’Aneto i el massís de la Maladeta. A més, des de Vilamòs hi ha també accés per pista a una altra de les meravelles de la natura aranesa, el salt deth Pish, una cascada d’enormes dimensions, l’aigua de la qual davalla dels cims elevats com el Tuc d'Es Armèros.
Disposeu-vos a recórrer els set pobles d’aquest terçó, iniciant la caminada a Es Bòrdes, arran de les aigües de la Garona. Tot i no ser una ruta llarga i tècnicament complicada, sí que exigeix una certa resistència física per a salvar amb comoditat el desnivell que presenta.
Us proposem que feu aquest recorregut circular i de caràcter patrimonial en sentit horari per fer l’ascensió de manera més progressiva. Els set pobles us oferiran arquitectura local i altres elements d’una vida de muntanya en extinció, com abeuradors, safareigs i quadres. No dubteu a dedicar un temps a l’església romànica de Santa Maria de Vilamòs i a l’Ecomusèu Çò de Joanchiquet, situat en el mateix poble.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 10 km
Desnivell positiu: 578 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: mitjà
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
Colomers, aigua i granit
El conjunt lacustre del circ de Colomers, ubicat dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és un dels plats forts d’aquest espai natural accessible des de la Vall d’Aran. Es tracta d’un conjunt de set estanys que ocupen una conca glacial dominada pel Gran Tuc de Colomers (2.933 m), la Creu de Colomers (2.894 m) i el tuc de Ratera (2.861 m). La combinació equilibrada dels elements —aigua i roca— conformen una solució visual intensa i harmoniosa on el temps, com els grans vessants muntanyosos, sembla haver quedat petrificat.
Aneu-hi. Paga la pena admirar aquesta bellesa que, malgrat semblar inalterada, va ser perforada subterràniament per a comunicar tots els estanys i aprofitar-ne l’aigua per a la generació d’energia elèctrica a la central d’Arties (Naut Aran). Caldrà saber, també, que la toponímia de la zona no és històrica, sinó tot un homenatge al seu descobridor, l'enginyer Carles Josep Colomers, el qual va explorar la zona durant la primera meitat del segle XIX.
Ara sí. Ens posem en marxa des de l’aparcament dels taxis de Montanheta. La caminada no presenta gaire dificultat, més enllà que es tracta de progressar per camí irregular i terreny d’alta muntanya, on les condicions meteorològiques poden ser canviants i traïdores. Proveïu-vos d’aigua, menjar, protecció solar i roba impermeable i tèrmica. Tot per a gaudir d’aquesta excursió flirtejant amb les làmines d’aigua, les torberes i els blocs granítics. Passareu per l’estany de la Llosa, abans d’arribar a la presa de l’estany Major de Colomers. Al marge esquerre d’aquest, hi ha el refugi de Colomers, un dels nou que componen la ruta senderista de Carros de Foc.
Malgrat que el camí és ben fressat i senyalitzat, en aquesta zona —com en qualsevol regió lacustre de muntanya—, cal prestar atenció a vorejar els llacs pel marge correcte: ens evitaran pèrdues de temps i faran més eficient l’excursió. Així doncs, voregeu l’estany Mort per l’esquerra i seguiu les marques grogues que us permetran assolir els embassaments següents: l’estany Donis Garguilhs de Jos i l’estany Long. Al llarg del camí n’albirarem d’altres pels quals no passarem, com l’estany Còth de Baish. Entre tots sumen en aquesta àrea una trentena de llacs de dimensions, formes i efectes plàstics ben diversos.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 5,1 km
Desnivell positiu: 360 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: difícil
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
El llac de la Restanca, sota l’atenta mirada del Montardo
Al poble d’Arties desemboca la vall de Valarties, una cicatriu profunda que permet accedir al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Tancada a l’est pel punt culminant d’aquest sector, el Montardo (2.833 m), Valarties permet iniciar-se en l’excursionisme d’alta muntanya fàcil. L’excursió que us plantegem n’és una proposta idònia.
Comencem el recorregut des de l’aparcament per a vehicles que hi ha a la capçalera de la vall (cabana i pont de Rius). Sense cap mena de dificultat per orientar-se, un camí ben marcat us menarà, tot pujant, fins al llac de la Restanca, les aigües del qual també són aprofitades per a la generació d’energia elèctrica a la central d’Arties. Des del seu marge septentrional el paisatge que s’albira és ampli, vast, excepcional. No lluny d’ací i connectat amb el de la Restanca, hi ha l’estany de Mar, d’unes dimensions majestuoses. El nom ho diu tot.
Ubicat a la vora del llac de la Restanca, trobareu el refugi de la Restanca, un altre dels refugis que assisteixen a qui es llança a fer la travessa de Carros de Foc. Podreu fer-hi un recés abans d’emprendre la tornada entre un entorn inabastable de cursos d’aigua de diferents cabals, des de rierols fins a impetuosos torrents amb forta personalitat.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 5,5 km
Desnivell positiu: 440 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: difícil
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
Catalunya és natura. Gaudiu-la!
Trobeu més propostes a www.catalunya.com
