El president català, Salvador Illa; la presidenta de les illes Balears, Marga Prohens; el president de Múrcia, Fernando López Miras, i el president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, que hi oficiarà com a amfitrió, figuren com a principals protagonistes del II Fòrum Econòmic i Social de la Mediterrània, que tindrà lloc a Màlaga els dies 17 i 18 de juny. És a dir, quatre dels cinc presidents autonòmics de la riba mediterrània. Tots excepte el valencià, Carlos Mazón.
Organitzat pel grup editorial Prensa Ibérica i la Fundació la Caixa, lʼobjectiu dʼaquesta cimera multilateral és «convertir lʼàrea mediterrània en un referent mundial del desenvolupament i la projecció de futur des dʼuna visió integral, tot vertebrant els interessos dels diversos territoris, promovent un progrés sostenible i socialment just i influint en la presa de decisions sobre projectes que tinguen un impacte positiu en la vida de les persones».
Lʼabsència de Mazón i de qualsevol altre representant de la Generalitat Valenciana contrasta no sols amb la seua participació en lʼedició de 2024, celebrada a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València ara fa un any. Carlos Mazón va inaugurar un esdeveniment en què la Generalitat de Catalunya —atesa la situació dʼinterinitat de Pere Aragonès després de les eleccions celebrades poc abans— hi va enviar la vicepresidenta, Laura Vilagrà.
En aquest cas, en canvi, el Govern valencià no envia cap dels dos vicepresidents: ni la primera, Susana Camarero, ni el segon, el militar retirat Francisco José Gan Pampols. La seua desaparició del programa crida lʼatenció tenint en compte que es tracta, conjuntament amb Catalunya i Andalusia, del tercer gran pilar econòmic de lʼarc mediterrani.
El buit de la Generalitat Valenciana resulta ben cridaner. I encara ho és més tenint en compte la situació complicada que travessa Mazón, indestriable dʼuna decisió dʼaquestes característiques. En el congrés estatal del PP previst per al primer cap de setmana de juliol, Alberto Núñez Feijóo no ha inclòs cap valencià en els llocs clau del comitè organitzador, sinó únicament, Juanfran Pérez Llorca, secretari general del PPCV, com a simple vocal. Una representació exigua per a una de les delegacions més significatives —pel seu nombre de militants— en el conclave popular.
Unes jornades importants
A les jornades de Màlaga sʼaplegaran els alcaldes de la ciutat amfitriona, Francisco de la Torre; el de Barcelona, Jaume Collboni, la de Cartagena, Noelia Arroyo, i la de València, María José Català. De fet, Català serà la màxima representant valenciana a la trobada. També hi participa el coordinador del comissionat del Govern espanyol per al desenvolupament del corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, que ja va assistir a la passada edició.
Més enllà dʼaquests participants, destaca la presència en el programa dels dos exprimers ministres italians, Matteo Renzi i Enrico Letta, del president de la patronal espanyola, Antonio Garamendi, i de dos professors molt prestigiosos: David Abulafia, professor emèrit dʼhistòria del Mediterrani de la Universitat de Cambridge, i Carissa Véliz, professora de lʼInstitut dʼÈtica en Intel·ligència Artificial de la Universitat dʼOxford.
En la primera edició estava prevista la participació de Pedro Sánchez, però la mort del seu sogre va fer que a lʼúltim moment fora substituït per la ministra Elma Saiz. També van estar presents a València la presidenta del Banc Europeu dʼInversions, Nadia Calviño, el diplomàtic israelià Shlomo Ben-Ami i la reputada professora Mariana Mazzucato, de la University College de Londres.
En aquest segon any, a més del suport dʼempreses tan diverses com CaixaBank, Moeve, Endesa, Telefónica, Iberdrola, Renfe, Naturgy, Aena, Mercadona o Pamesa, la iniciativa compta amb el suport de la Junta dʼAndalusia, el Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya, la Regió de Múrcia, el Consell Insular dʼEivissa i lʼAjuntament de Palma. Ací tampoc no hi ha rastre de presència valenciana.