—No sabem les causes últimes del que va succeir dilluns a la península Ibèrica. Vostè s’atreveix a llançar una hipòtesi?
—No, a hores d’ara no sabem què ha passat, però sí que dubto molt que el desencadenant de tot plegat sigui l’aturada d’una planta fotovoltaica, com s’està especulant. El que ens cal és saber què va provocar el desajust de la freqüència que va acabar desencadenant tot el problema. Es va produir una fluctuació, per culpa de la qual van començar a despenjar-se molts equipaments, també la connexió amb França.
—És normal que tardem tants dies a saber què va succeir exactament?
—Sí, ara cal fer una anàlisi molt minuciosa, gairebé forense. De fet, quan hi ha complicacions d’aquesta mena es fan un munt de fotos, cadascuna de les quals té moltes dades. Ara cal mirar i analitzar aquestes dades i comprendre què ha passat. Jo crec que està bé que aquest procés es faci a poc a poc. Sigui el que sigui, el que és ben segur és que serà una qüestió molt tècnica i, probablement, incomprensible per al gruix de la població.
—Davant la gravetat de la situació, el Govern espanyol ha posat molt d’èmfasi en el fet que en 24 hores s'hagués restablert el subministrament al 99,5% de la xarxa. De veritat és un èxit tan gran o és que tracten de tapar la gravetat del que ha succeït?
—L’episodi ha estat molt greu, això és innegable. Ara bé, també crec que ens hem de felicitar perquè s’ha pogut recuperar la normalitat en un lapse de temps acceptable, i en els terminis que es van anunciar i estaven previstos. S'ha de tenir en compte que estem en un moment de l’any en què moltes centrals energètiques estaven fent vacances, perquè és una època molta tranquil·la.
—Hi ha un problema d’integració al sistema de les energies renovables, com sostenen moltes veus?
«Hi ha veus que volen convertir les energies renovables en el boc expiatori d’aquesta apagada»
—Crec que dir això és mirar un got que és mig buit i vore’l completament buit. Crec que Espanya —i la península Ibèrica— és un cas d’èxit pel que fa a la integració de les renovables en el sistema. De fet, en els dies previs a l’apagada fins i tot hi havia més renovables en funcionament. Alguns volen fer una lectura molt parcial i interessada del que ha succeït. Hi ha veus que volen convertir les energies renovables en el boc expiatori d’aquesta apagada. Dit això, per descomptat que el que ha passat és una bona ocasió per revisar-ho tot i assegurar-nos que açò no torni a passar.
—El físic i divulgador científic Antonio Turiel ha dit a TV3 aquest matí que el que ha succeït era «previsible i evitable». Ho era?
—Tot és previsible i evitable... fins que passa! Hi ha qui opta per fer un discurs que és fàcil d'elaborar i que, a més, acontenta la gent perquè li diuen allò que volen escoltar. Jo prefereixo quedar-me amb la idea que les coses es fan bé, que s’està integrant molta energia renovable en el sistema, i que això és bo per al present i per al futur. Dit això, és probable que hi haja inversions que s’haurien de fer per tal que la xarxa sigui més estable. Penso, per exemple, en les bateries. O a incorporar als panells solars i als aerogeneradors uns components extra perquè, si es dona una d’aquestes fluctuacions, puguin contribuir a solucionar aquesta fluctuació.
Crec que hi ha qui està interessat a fer una lectura errònia d’aquest episodi, segons la qual, les nuclears haurien contribuït al fet que açò no passés. I això no és veritat: les nuclears són un desastre. Perquè les nuclears no tenen una producció flexible, sinó una producció fixa, i no han ajudat gens. Això genera diversos problemes: dilluns, per exemple, es va llançar molta energia renovable perquè la nuclear no pot canviar. A més, fa que els cicles combinats encara vulguin entrar menys en el sistema. Perquè, com que hi ha tan poca demanda, hi ha tanta renovable i la nuclear és fixa, el cicle combinat no vol entrar. La nuclear només ens ajuda a l’hivern. De fet, a la primavera ens resulta molt perjudicial.
En definitiva, hi ha hagut un conjunt de males decisions (i caldrà veure per què el mercat les ha pres) i quins són els mecanismes perquè no torni a passar.
—Hi ha moltes veus que sostenen que, a la vista d’aquest episodi, el Govern espanyol s’hauria de replantejar el calendari de l’apagada nuclear que tenia previst.
—És que no té res a veure. Al contrari, la nuclear no ens està ajudant. Ahir no faltava energia, sinó que en sobrava i els preus estaven rebentats, a zero o en negatiu. La nuclear desincentiva les renovables i el cicle combinat. En països com el nostre, amb tant de sol, la nuclear comença a sobrar-nos.
—Tanmateix, no som poques les veus que continuen defensant l’energia nuclear. Ho fan determinats partits polítics i també les patronals. També molts fòrums mediàtics. El Partit Popular n’és un ferm defensor. Diuen que Espanya va a la contra d’altres països europeus. Alemanya, on Merkel va decretar l’aturada nuclear després d'Hiroshima, s’està plantejant obrir alguna central. A França, l’aposta és absoluta. Meloni no descarta obrir el debat, en un país, Itàlia, que no té centrals nuclears. A la Xina i als Estats Units tenen projectats nous reactors. Sembla, doncs, que Espanya vaja una mica a la contra...
«La nuclear no ens està ajudant a eixir de la situació viscuda per l'apagada. Al contrari»
—És que això és com comparar pomes i peres. Cada país és un món en la qüestió energètica i, en el cas ibèric, no necessitem la nuclear. A hores d’ara estem llançant molta energia en determinades èpoques de l’any. La nuclear pot ser bona a l’hivern i també en alguns moments de l’estiu, però la solar li està guanyant terreny. I tenim molta inversió en cicle combinat que es va fer abans de l’esclat de la bombolla de 2008.
—A Catalunya, el 55% de l’electricitat procedeix de l’energia nuclear. Ascó I i II han de tancar el 2032 i Vandellòs el 2035. Hi ha temps per suplir l’energia? Són moltes les veus que diuen que apagar les nuclears és forassenyat i pot generar greus problemes.
—Però és que Catalunya no és una illa elèctrica, sinó que pot subministrar-se a través d’altres vies. Jo crec que tenim prou temps per fer el canvi cap a les renovables, tal com ens correspon fer.
—Tem que d’aquesta crisi, qui en surti guanyant, siguen els pronuclears?
—De segur que els pronuclears ho intentaran, com han fet sempre. Fa temps que hi ha un calendari de tancament i, tanmateix, ells van embolicant la troca i expandint la idea aquesta que cal allargar els terminis. Aspiren a fer que es revisi el calendari i no paren de propagar arguments que no se sostenen. Aquest episodi els ha vingut com l'anell al dit.
—Li fa por que les renovables acaben sent el boc expiatori d’aquest episodi?
—Sí, i això és molt perillós. Les renovables ens aporten molts beneficis. És una manera d’obtenir energia neta i barata.
—Què hauríem de fer perquè tot això no torni a passar?
—Hem de revisar els protocols i els mercats. Quan parlem dels mercats, solem parlar del mercat diari, però hi ha un altre mercat per oferir suport a la xarxa. Són mercats que tradicionalment tenien costos baixos, però que en els últims dos o tres anys estan pujant prou. Hauríem de mirar les ofertes que fan les empreses, els mecanismes de cassació i, en general, com funcionen aquests mercats, que són críptics. A escala d'inversió, hauríem de fer la xarxa més flexible i procurar que les plantes de renovables d'una certa dimensió disposen de mecanismes de protecció. Bateries, bombeig, hidràulic... Hi ha molt on invertir abans que posar més recursos a les nuclears, com pretenen alguns.
—Sempre s'ha dit que les renovables són barates i netes, però que tenen problemes d'emmagatzematge...
«No hauríem de caure en el parany dels qui ens volen fer creure que apostar per les renovables és un risc»
—No, ara l'emmagatzematge ja comença a ser econòmic.
I, d'altra banda, ens hem de posar les piles per si això torna a passar. És poc probable que passe, però pot passar. Ens ho hem de prendre seriosament, perquè si açò que ens ha passat a l'abril, ens hagués passat a l'agost, hauria estat un gran daltabaix. Ho hauríem passat molt malament.
—Però vol dir a escala particular o pel que fa al sistema?
—Pel que fa al sistema. Hauríem de mirar si és possible, quan és necessari, arrencar el sistema més de pressa. Nosaltres ja estàvem treballant com reduir la potència que arriba a cada lloc, però assegurant que arriba a més llocs. Al capdavall, no és el mateix que et torni la llum d'aquí a deu hores que d'aquí a cinc. A l'IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya) també treballen perquè els barris puguen funcionar com una illa.
D'altra banda, també treballo en temes de refugis climàtics: per exemple, que tots els centres de salut i escolars tinguin bateries i plaques solars per poder oferir un lloc de refugi. Una cosa positiva és que aquestes bateries ja comencen a ser accessibles. Això, quan ho vaig plantejar a les administracions, els va semblar excessivament catastrofista, però ara que ja ha passat, em sembla que s'ho prendran més seriosament. Ara que les bateries són més barates, espero que s'ho prenguen com una manera eficaç de protegir-nos.
—Un dels seus camps d'investigació són els racionaments intel·ligents. Què és això exactament?
—És això que et deia. Els racionaments intel·ligents és una qüestió que estem tractant en el meu grup de recerca i que és més aviat útil en contextos de risc —com ara Texas o Califòrnia—, si vols disminuir la demanda del sistema. Fa temps que m'agradaria abordar aquesta qüestió amb França i Espanya per limitar la potència dels comptadors. La idea seria que els limitadors de potència, que ja tenim instal·lats, es poguessin canviar en situacions d'emergència per no haver d'apagar alguns barris, sinó baixar el consum per assegurar que tothom tinga accés a l'electricitat. Igualment, permetria fer excepcions per a persones amb respiració assistida o necessitats mèdiques. Fins ara s'ha considerat que no era necessari, però potser a partir d'ara ja es tindrà en compte.