Interessos econòmics, requalificacions urbanístiques, complicitat entre polítics i empresaris i un crematori pel mig. Molts dels elements de la famosa novel·la de Rafael Chirbes convergeixen en la construcció dʼun forn crematori a Ontinyent. Un projecte que es remunta a tres anys enrere i que es troba a punt de caramel, malgrat alguns impediments que ha trobat pel camí.
El Seprona, la unitat de la Guàrdia Civil especialitzada en temes mediambientals, va requerir un segon informe de sanitat ambiental a la Generalitat Valenciana després que el primer omitira la presència d’un dels principals dipòsits d’aigua potable de la població, i alguns veïns, a títol individual, van presentar al novembre un seguit dʼal·legacions que el consistori ha de contestar en les pròximes setmanes, abans no sʼesgote el termini estipulat de sis mesos.
La capital de la Vall dʼAlbaida encara no disposa dʼun forn crematori, raó per la qual els veïns han de desplaçar-se a Xàtiva, Alcoi o Alzira per a efectuar la incineració dels seus familiars. La necessitat sembla clara, tenint en compte que Ontinyent té 40.000 habitants, i la comarca sencera, uns 90.000. Segons els càlculs de Funeraria Gramage SL, lʼempresa que promou el projecte com a ampliació del tanatori que des de 2012 disposa a la partida de Casa Balones, sʼhi farien unes 200 incineracions anuals.
El problema radicava en la qualificació del sòl. La legislació preveu que els crematoris sʼedifiquen sempre en sòl industrial, mentre que la parcel·la de Casa Balones on està enclavat el tanatori té la consideració de terciària. De fet, a escassos metres de distància hi ha el nou hospital dʼOntinyent i lʼInstitut dʼEducació Secundària LʼEstació, així com diverses vivendes unifamiliars de titularitat privada.
La requalificació
No obstant això, per tal dʼafavorir lʼampliació del recinte mortuori amb l’execució del forn crematori, una nova capella i unes altres dependències, el consistori ontinyentí va promoure una modificació puntual del Pla general dʼordenació urbana (PGOU), que fou aprovada per unanimitat seguint tots els tràmits necessaris.
En primer lloc, la Direcció General de Salut Pública de la Generalitat Valenciana va aportar lʼinforme de sanitat ambiental preceptiu, signat per la coordinadora del departament, Raquel María Mateu Rodrigo, el 28 de febrer de 2023, i lʼAjuntament va expedir lʼinforme favorable dʼavaluació ambiental i territorial, cosa que va passar el 23 de setembre de 2023. Curiosament, però, en cap dels dos casos no sʼespecificava la presència, a escassos 140 metres, del dipòsit dʼaigua de lʼEstació, que gestiona Egevasa, lʼempresa hídrica mixta al capdavant de la qual hi ha la Diputació de València.
Lʼinforme de la Conselleria assenyalava els elements propers inclosos en la «documentació aportada», que eren els següents: el nou hospital, situat a 160 metres de distància; lʼIES LʼEstació, a 240 metres; les vivendes unifamiliars disperses, la més pròxima de les quals està a 232 metres; el poliesportiu municipal, ubicat a 338 metres; lʼestació de tren, situada a 400 metres, i el cementeri municipal, que està a 570 metres. Per contra, encara que està a menys distància que tots ells, no feia referència al dipòsit dʼaigua potable, que per motius de salubritat és un dels «elements vulnerables» que la llei recomana allunyar, al màxim possible, de qualsevol instal·lació dʼaquest tipus.
El dipòsit de lʼEstació, en superfície, sʼassenta sobre una parcel·la de 380 metres quadrats i té una capacitat de 5.880 metres cúbics. És el segon més gran dʼOntinyent, només per darrere del dipòsit del Torrater, que pot emmagatzemar 8.500 metres cúbics dʼaigua. Els altres tres són el de Sant Rafael, de 4.000 metres cúbics, el dels Tarongers, de 1.710 metres cúbics, i el del Pilar, de 400 metres cúbics. Es tracta, per tant, dʼun dels principals dipòsits dʼaigua de la població.
Per a justificar la conveniència de retocar el PGOU per a la creació del forn crematori al costat del tanatori, lʼAjuntament va encarregar el document dʼinformació pública a lʼempresa Vetges Tu i Mediterrània. Els canvis afecten els punts 2.45 i 2.47 del pla urbanístic i estan pensats per a afavorir directament la construcció del forn crematori.
En concret, sʼespecifica que els crematoris hauran dʼestar vinculats a un tanatori «dins de la mateixa parcel·la». A Ontinyent, de tanatoris, no nʼhi ha cap més. La requalificació del sol del sector de Casa Balones, de terciari a industrial, queda restringit igualment «a lʼús específic de crematori vinculat a lʼactivitat del tanatori en la mateixa parcel·la». Una modificació que buscava afavorir, en exclusiva, els interessos empresarials de la família Gramage.
La denúncia dʼun particular davant el Seprona va alterar la situació. Aquest cos va confirmar, a través dʼEgevasa, lʼexistència del dipòsit de lʼEstació i va comunicar-ho a la Generalitat, que va emetre un segon informe amb una sèrie de mesures correctores: la construcció dʼun mur perimetral més alt, la plantació de massa forestal al costat de la xemeneia de manera que puga absorbir una part de la contaminació generada pel crematori i la necessitat dʼanalitzar lʼaigua després de cada incineració per a constatar que lʼactivitat no té afecció sobre ella.
«El dipòsit dʼaigua no és un element vulnerable», sosté Ramón Gramage, un dels responsables de lʼempresa, en declaracions a EL TEMPS. En tot cas, acata les indicacions de la Conselleria. «Els tècnics municipals no van excloure el dipòsit dʼaigua de la documentació aportada a la Generalitat amb mala fe», explica. «Nosaltres estem disposats a implementar les mesures que calga per a evitar qualsevol perjudici a la població».
Una empresa familiar
Funeraria Gramage SL és propietat de dos germans, Manuel i Salvador, popularment coneguts com «els taüteros». Per raons dʼedat, un dels dos fills del primer, Ramón, i la filla del segon, Laura, porten el pes de lʼempresa des de ja fa uns anys.
Ramón Gramage i el regidor dʼUrbanisme, Òscar Borrell, mantenen una relació pròxima. El primer ho nega, «no som amics, només el conec del carrer», però el segon és més explícit: «Açò és un poble i conec a tot el món, tinc amistat amb molta gent del poble, i en aquest cas, Ramón i jo coincidim a la comparsa», afirma el regidor.
Una simple ullada als seus perfils de les xarxes socials mostra tot de fotos conjuntes, de més antigues i de més recents, de l’edil Borrell amb Ramón Gramage i el seu germà, Manolo. No sols comparteixen comparsa, la de Moros Espanyols, sinó que integren la mateixa esquadra —la que aplega els més afins dins de la mateixa comparsa— i seʼls veu junts en partits del València CF i del València Bàsquet.
El projecte dʼampliació del tanatori és de 440,70 metres quadrats, que, sumats als ja existents, conformarien una unitat de tanatori crematori de 1.536,70 metres. Després que es tinguera constància de lʼexistència del dipòsit, sʼhan registrat diverses al·legacions, algunes dʼelles de veïns de la zona que tampoc no volen tenir un forn crematori tan a prop de casa seua.
La polèmica està servida, i no ve de nou. A Paterna (Horta), lʼAjuntament va modificar en 2019 el PGOU justament en la direcció contrària, a fi de vetar la instal·lació de tanatoris prop de qualsevol zona residencial. Les protestes ciutadanes van tenir efecte i després de diversos anys de lluita, el consistori va barrar el pas als crematoris que no se situen en polígons industrials.
En canvi, a Ontinyent, el desig de comptar amb el forn crematori està superant tots els obstacles. En el ple del mes de març, celebrat la setmana passada, i en resposta a una pregunta formulada pel grup municipal de Compromís, el regidor Òscar Borrell va explicar que lʼexpedient continuava en fase dʼestudi i que, una vegada siguen contestades totes les al·legacions, la ponència ambiental i tècnica decidirà si el crematori obté o no el vistiplau definitiu.
El govern municipal dʼOntinyent està en mans dʼEns Uneix, un partit pretesament progressista, escindit del PSPV local, que governa el municipi amb majoria absoluta i cogoverna la Diputació de València amb el Partit Popular, amb el suport extern de Vox. Els ultres van aportar els seus vots per a lʼaprovació del pressupost de 2024. Els comptes de 2025, molt influenciats per la dana, han obtingut el vot favorable dels socialistes, que van introduir-hi algunes modificacions.
Encara que la vicepresidenta de la corporació provincial en representació d’Ens Uneix és Natàlia Enguix, el referent indiscutible de la formació és l’alcalde d’Ontinyent des de 2011, Jorge Rodríguez, que alhora capitaneja la Unió Municipalista, una agrupació de partits locals, de signe ideològic divers, que aspira a tenir la clau de les tres diputacions valencianes a partir de 2027 i que fins i tot no renuncia a accedir a les Corts Valencianes, raó per la qual reclama al PP la rebaixa del llistó electoral, actualment del 5%, al 3%.