L'entrada del reaccionari Donald Trump a la Casa Blanca ha alterat els bioritmes de la Unió Europea. Amenaçada pel quintacolumnisme intern de la ultradreta, s'ha quedat pràcticament sola defensant Ucraïna de l'agressió bèl·lica experimentada per l'autòcrata rus Vladímir Putin. Les antigues discussions sobre com reforçar l'ajuda prestada a les forces ucraïneses s'han volatilitzat i la consigna del «rearmament» s'ha apoderat dels discursos dels mandataris europeus arran de les goteres a l'antic paraigua protector de l'OTAN.
En aquesta cursa per augmentar la despesa militar i garantir els subministraments bàsics que han decretat les autoritats comunitàries, la Comissió Europea ha enllestit un full de ruta per finançar projectes d'extracció de minerals considerats com a crítics. A l'Estat espanyol, impulsarà set iniciatives, les quals es desenvoluparan a Castella-la Manxa, Galícia, Andalusia i Extremadura. Justament, en territori extremeny es pretén aixecar una iniciativa minera que compta amb els interessos d'una potent nissaga empresarial valenciana, així com amb l'oposició dels col·lectius ecologistes i cívics.
A la xicoteta població de Cañaveral, l'empresa Lithium Iberia SL té l'objectiu d'extraure liti, un material cobejat mundialment per la seua capacitat d'emmagatzemar energia, és a dir, per a fabricar tota mena de bateries. La firma està encapçalada pel financer Íñigo Resusta i, segons ha narrat eldiario.es, el projecte està participat per l'empresari Miguel Rodríguez, propietari dels rellotges Festina a través d'una mercantil registrada al territori offshore de Luxemburg. Un dels antics patrocinadors de l'Atlètic de Madrid, Alejandro Ayala, també hi està involucrat.
Tanmateix, i amb seient al consell d'administració des de la formalització societària en setembre del 2019, apareix una figura reconeguda als cercles empresarials valencians. Es tracta d'Enrique Martinavarro Ferrer, membre d'una nissaga valenciana que va forjar la seua fortuna a través de l'exportació de cítrics. Originaris de les comarques valencianes de la Plana, el seu negoci va crear-se gràcies a la unió de tres famílies emparellades: els Martinavarro, els Delabert i els Ballester.
L'esguit dels Paradise Papers
Aquest membre de la nissaga empresarial ha estat, segons va publicar El Confidencial, vinculat als negocis familiars agrícoles, però ha destacat pel seu paper com a vicepresident i fundador de la gestora d'inversions madrilenya Auriga. A través de la firma de capital privat Queka Real Partners, de la qual és president, va adquirir el 70% de les accions de la reconeguda botiga Factory Colchón, una empresa que ha estat líder en el seu sector. Així mateix, va emprendre adquisicions al món de l'equipament i la producció musical, i l'àmbit de la cosmètica.
D'acord amb el registre del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació, en el qual estan dipositades les dades de les figures tacades pels anomenats com a Paradise Papers, l'empresari apareix com a beneficiari de Clearwater Trust, domiciliada a les illes Caiman. La nissaga sortia esquitxada per aquesta recerca periodística en destapar-se que els Martinavarro Dealbert, Ballester i Ferrer havien creat una estructura amb cinc fons d'inversions —un dels quals era, precisament, Clearwater— localitzats a l'estat caribeny.
Els cinc fideïcomisos —adobats amb firmes deslocalitzades a les illes Verges Britàniques— que ostentava la nissaga exportadora posseïen un total de 8,3 milions d'euros al canvi. Les societats van ser dissoltes i els beneficis es van repartir entre els diferents germans d'aquesta estirp empresarial. Ara bé, van explicar en un comunicat —arran de l'esclat de l'escàndol publicat pels mitjans associats al Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació— que havien informat a l'Agència Tributària una vegada s'havia liquidat aquella estructura financera.
Hotels mexicans i taronges sud-africanes
Partícip de l'intent d'establir una aventura hotelera a la ciutat residencial de Cancún, ubicada a Mèxic i famosa pel seu turisme de platges paradisíaques, a través de la firma Inversora Hotelera Azteca SL, Martinavarro Ferrer va observar com la marca comercial de la seua estirp va estar al centre de la polèmica per la distribució de taronges procedents d'altres indrets diferents del País Valencià. Segons va recollir Valencia Plaza, l'empresa va reconèixer que havia envasat taronges procedents de Sud-àfrica, les quals es disputen el mercat amb les cultivades al territori valencià.
El gran instrument de negoci de la nissaga amb les taronges i altres productes alimentaris és Cítrico Global. La mercantil està participada pels Martinavarro, el vehicle inversor Miura Private Equity o la milionària família Garavilla —lligada al negoci conserver—, i atresora filials a països com ara Sud-àfrica. De fet, l'informe de sostenibilitat de Miura apuntava a la presència de Cítrico Global a l'estat origen d'una competència deslleial amb el camp valencià, segons han denunciat organitzacions agrícoles com la Unió de Llauradors. Amb una fortuna conjunta de 410 milions d'euros, la nissaga disposa de molts tentacles empresarials, fins i tot al miner.