Quan a finals de gener passat CaixaBank va celebrar a València la seua roda de premsa per presentar els resultats corresponents a 2024, el conseller delegat de l'entitat, Gonzalo Gortázar es va fer un fart de respondre a una mateixa pregunta: «Té previst CaixaBank traslladar la seua seu social a Barcelona?» Només una setmana abans, el Banc Sabadell havia anunciat que abandonava Alacant per retornar la seua seu a Catalunya. Gortázar, davant la insistència dels periodistes, va ser taxatiu: «La nostra vocació de permanència a València no té terminis i és de caràcter indefinit».
La hipòtesi d'una possible marxa de l'entitat de València torna a estar en les travesses, després que dimecres a la vesprada s'anunciara que Criteria —braç inversor de l'entitat— i la Fundació "la Caixa" reubiquen la seu a Barcelona i abandonen Palma, on es van traslladar ara fa vuit anys a causa de la inestabilitat i els dubtes generats en plena efervescència del procés. Ahir mateix, el conseller d'Economia de les Illes, Antoni Costa va manifestar «respecte total i absolut» a la decisió.
Ahir l'opció que CaixaBank abandone València va tornar a situar-se en els cercles econòmics i socials valencians. En el seu dia, l'aterratge de l'entitat en terres valencianes va ser molt ben acollit per les autoritats autonòmiques i locals, que, amb l'arribada de CaixaBank podien projectar una imatge de fiabilitat. Ahir, des de CaixaBank van evitar fer declaracions a aquest respecte. La posició de debilitat en què es troba el president Carlos Mazón no invita a pensar que existisca marge per pressionar a favor de la permanència.
«Hi haurà més notícies de retorns», ha aventurat Sánchez Llibre
El que a València són dubtes a Barcelona són benaurances. Ahir la classe política i econòmica va felicitar-se per la decisió. «És un moviment natural i coherent», van assegurar des de la PIMEC. Ha estat una «gran satisfacció per a tots», va assegurar el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu.
Des de dimecres, els més exultants són, però, els membres de Foment del Treball. La patronal catalana fa temps que treballa i ordeix negociacions per facilitar la tornada de les grans companyies que van abandonar Catalunya per por a la inestabilitat jurídica derivada de l'1-O.
«Sempre hem mantingut una actitud de prudència sobre aquesta qüestió, però, des que vaig arribar a la presidència de Foment del Treball, vaig dir que anirien tornant empreses abans d'acabar el nostre segon mandat; i així és», va assegurar ahir dijous Daniel Sánchez Llibre, president de Foment. «Hi haurà més notícies de retorns», aventura.
En una línia molt similar es va manifestar ahir el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en una entrevista a RAC1, el qual va considerar la decisió de Criteria i la Fundació "la Caixa" «racional i lògica». «No serà l'última —va afegir el ministre—. Esperem que més empreses prenguin aquesta decisió. Es pot esperar una tornada progressiva de les empreses que se'n van anar perquè respon a la tornada a la normalitat i l'estabilitat jurídica. És un cercle virtuós en el sentit contrari al que es va donar el 2017».
El desig dels representants polítics i econòmics catalans és que l'exemple de La Caixa, com abans el Sabadell —tot i que simbòlicament el cas de La Caixa té més pes— sigui un esperó per a les altres grans companyies que van marxar entre finals de 2017 i principis de 2018.
La llista és llarga. A Madrid situaren la seua seu, entre molts altres, Catalana Occident, Naturgy, Abertis, Cellnex, Colonial, Bimbo Iberia, Planeta, Zurich España. A València, a més de CaixaBank, Divina Pastora, Idilia Foods (companyia que comercialitza marques com ColaCao o Nocilla), MRW o Banco Mediolanum. A altres territoris emigraren companyies de renom, com Axa Vida, Codorniu o Grupo Gallo.
Sabadell i el conglomerat de La Caixa no són, en tot cas, les primeres companyies que tornen a casa. Aigües de Barcelona ho va fer ja l'any 2018 i li van seguir els passos Red Points, Laboratoris Ordesa, Axel Ordesa i Cementos Molins, que va viure una agra polèmica familiar a compte de la seua eixida de Catalunya.
Els retorns s'han produït, en tot cas, de forma silenciosa. En el context de la investidura de Pedro Sánchez de la tardor de 2023, Junts va arribar a plantejar com a condició l'aprovació d'una llei ex professo. Els postconvergents van posar damunt de la taula la possibilitat d'articular incentius per fomentar el retorn i multes per als qui optaren per romandre en la nova destinació. Aquesta proposta, tanmateix, va obtenir el rebuig frontal de l'empresariat català, que va advocar per esperar que el retorn es fera de forma no coercitiva.