A tocar d'aquells vaixells que aporten peix a la vella llotja, que exhibeixen la tradició pesquera d'una Dénia forjada al compàs de les ones de la mar que la banya, s'erigeix un edifici imponent. Com si es tractara d'una antiga torre de vigilància marítima, la seu de Baleària a la capital de la Marina Alta és el símbol de la rellevància d'aquesta empresa líder a l'Estat espanyol, així com del seu compromís d'arrelament a la població que l'ha vist néixer, créixer i consolidar-se al sector navilier.
La companyia, de fet, consta de 43 vaixells, dels quals 30 són en propietat, tres estan en construcció, cinc estan noliejats i cinc auxiliars. Amb una xifra de negoci de 691 milions d'euros —el 6% més envers l'exercici anterior—, Baleària va generar en 2024 un resultat brut d'explotació de 130 milions d'euros, l'11% més que l'any fiscal anterior. «Aquestes xifres mostren la solidesa i solvència del nostre model de negoci», ha remarcat Adolfo Utor, president i màxim accionista de la companyia valenciana. El resultat de l'exercici ha estat de 25 milions d'euros, la qual cosa suposa el 36% menys.
Aquesta reducció dels beneficis es produeix en una empresa marcada per ser molt intensiva en capital. O com explica el seu màxim accionista: «S'ha produït per un augment de les amortitzacions i de les despeses financeres que es produeixen en contraure un deute major, l'evolució dels tipus d'interès i l'elevat cost de les normatives mediambientals». «En un context de creixement de la naviliera, les inversions s'han triplicat, fins a superar els 300 milions d'euros, principalment en nous vaixells i a millorar l'eficiència de la flota», ha ampliat. L'empresa acumula un endeutament xifrat en 650 milions d'euros a causa d'aquesta renovació de la seua flota.
Arrelament territorial
En un escenari d'expansió de la companyia, el consell d'administració ha decidit nomenar com a vicepresident Guillermo Utor, fill del president de la firma. Amb tretze anys d'experiència a l'empresa i havent passat pels diferents departaments, ha estat una decisió avalada per l'equip directiu. Un moviment de direcció que reforça l'esperit de Baleària, marcada per una defensa dels interessos dels territoris al qual està arrelat i perquè les línies marítimes d'interès estratègic estiguen en mans de companyies allunyades de capital multinacional.
«No volem ser una filial de cap potència, ja que perdríem el nostre projecte i deixaríem de dictar la nostra estratègia lligada al territori. És cert que em resoldria la vida, però la nostra vocació és ferma per no estar subjectes als dictàmens de Londres, Ginebra o Copenhaguen. Som líders en les línies de les illes Canàries, les illes Balears, a Ceuta i Melilla, en les connexions marítimes de caràcter estratègic per a Espanya», ha desenvolupat el president de la firma. «No ens sotmetem a cap força multinacional», ha reiterat.
El màxim accionista de Baleària, de fet, ha remarcat que són una empresa «fonamental per a la vertebració dels territoris» i assegurar «la cohesió territorial». «Defensem els interessos del territori perquè no és incompatible aquesta defensa amb els nostres interessos com a companyia naviliera. Som una empresa apegada al territori», ha expressat. I s'ha queixat que les companyies estrangeres poden gaudir d'avals públics per a construir les seues flotes mentre Baleària, com a quasi l'única de l'Estat espanyol al sector, compta amb aquest desavantatge competitiu.
Referent marítim
La companyia amb presència valenciana, catalana i balear atresora 28 rutes distribuïdes per cinc països. El transport de passatgers representa el 61% de la facturació i el transport de mercaderies suposa el 35% de l'import de negoci. Les rutes al conjunt de l'Estat espanyol representen el 75% del volum econòmic de la naviliera domiciliada a Dénia.
En l'any 2024, la firma va transportar 5,6 milions de passatgers i 1,5 milions de vehicles, amb uns creixements del 8% i 10%, respectivament. Quasi la meitat dels clients van viatjar en les rutes amb les illes Balears, el seu principal mercat. «Som l'única naviliera que ofereix un servei integral a tot l'arxipèlag, amb rutes directes durant tot l'any», ha indicat el president de Baleària, que ha advertit sobre la necessitat de reflexionar envers el pla de l'executiu balear de reduir la presència de vehicles. Una estratègia que tindria un efecte negatiu sobre una companyia estratègica per les seues funcions de connectivitat de mercaderies i passatgers.
Ceuta és un altre dels mercats de passatgers més importants de la companyia. No debades és el segon destí de la naviliera gràcies a un alt volum de passatgers. Així mateix, la ruta Melilla-Màlaga, és la que ha registrat un major creixement de trànsits de viatgers. A escala internacional, és el Marroc el territori insígnia de la firma marítima, ja que concentra el 18% dels clients. Les rutes allunyades del terreny estatal representen el 22% del trànsit total de la naviliera.
«El Marroc és un país que es veurà reforçat amb la futura línia Tarifa-Tànger Ville, on posarem en marxa el primer corredor verd entre Europa i Àfrica», ha subratllat Utor. Baleària, de fet, s'ha consolidat com l'empresa referent en l'operació de pas per l'estret, amb la disposició de 12 vaixells, la realització de 5.000 trajectes, el transport d'1,4 milions de passatgers i 360.000 vehicles. A l'àmbit nord-africà, el màxim accionista ha volgut destacar «l'obertura de les tres noves rutes amb Algèria». Aquest país ha estat definit com «un mercat estratègic», atès que «s'hi van obtenir molt bons resultats aquest estiu».
Entre els reptes a futur a escala internacional, hi ha l'expansió al Carib, on, de moment, ha consolidat una línia que lliga les Bahames amb els Estats Units d'Amèrica. Baleària prepara una altra connexió entre la República Dominicana i Puerto Rico, per a la qual preveu destinar fins a 100 milions de dòlars. Aquest desemborsament inclou la construcció i adaptació d'infraestructures portuàries. A l'àmbit valencià, Utor s'ha mostrat confiar a resoldre en els pròxims mesos els últims serrells per reprendre el projecte d'una terminal al port de València. De les possibles iniciatives a l'espai portuari de Barcelona, no han comunicat cap novetat.
L'altra font del negoci de Baleària és el transport de mercaderies. En 2024, s'hi van transportar 7,6 milions de metres lineals de càrrega, un guarisme que implica un creixement del 3% en comparació amb l'exercici anterior. «Baleària exerceix un paper crucial per a assegurar el transport de mercaderies, gràcies a la fiabilitat, puntualitat i adaptació a les demandes logístiques dels clients», ha sostingut Utor.
El 23% de les mercaderies transportades són aliments i begudes, el 16% correspon a grupatge —procés de reorganització i agrupació de productes per a la gestió unificada en l'emmagatzematge i transport—, l'11% a material de construcció i el 6% està vinculat al sector tèxtil. El 60% de la càrrega s'ha mogut en les rutes amb les illes Balears, que «en un context molt competitiu ha mantingut unes xifres similars a l'any anterior», ha contextualitzat el president de la firma. El Marroc ja representa el 30% —«es constitueix com un clar eix de desenvolupament a futur», ha precisat Utor— mentre que les illes Canàries abasten el 5%; Ceuta, el 3%, i Melilla, el 2%.
Una flota sostenible
L'endeutament de la companyia és producte d'una inversió de 1.000 milions d'euros —dels quals estan pagats prop del 30%— per disposar d'una flota de vaixells més respectuosa amb els criteris mediambientals. «Uns vaixells que compatibilitzen el millor servei amb el menor impacte ambiental, d'acord amb el compromís de Baleària amb el planeta i també amb les normatives mediambientals. Les regulacions han tingut ja un impacte de 9 milions d'euros en el nostre compte de resultats, i estimem que l'any que ve serà de 26 milions», ha desgranat Utor.
En 2024, justament, va entrar en vigor una normativa que obliga a pagar per les emissions de CO₂. «La seua aplicació és gradual: en 2024, es va instaurar al 40% de les emissions, però enguany ja s'ampliarà al 70%. I haurem de sumar-li la regulació que obliga a l'ús de combustibles amb baix contingut en carboni des de principis de 2025, i la inclusió del Mediterrani com a zona de control d'emissions de sofre a partir d'aquest maig», ha detallat.
«Hem navegat 1,8 milions de milles, la qual cosa suposa una pujada de l'1,4%. I, així i tot, hem aconseguit una fita molt important: per primera vegada, hem disminuït el total d'emissions de CO₂, sense tindre en compte l'any en què la pandèmia ens va obligar a reduir dràsticament l'activitat», ha agregat. La naviliera ha informat que en l'exercici passat va emetre 5.000 tones menys de CO₂ i ha baixat un 3,3% les emissions per milla navegada i un 9,5% les emissions per passatger. «La reducció de la nostra petjada de carboni ha sigut possible gràcies a una operativa dels vaixells més eficient i al creixement del 184% de l'ús de gas natural», ha exposat.
La lluita per disminuir la petjada ambiental s'ha combinat amb una plantilla marcada per l'estabilitat laboral, ja que el 96% dels seus treballadors a l'Estat espanyol gaudeixen d'un contracte indefinit. Amb empleats de més de 60 nacionalitats diferents, «els llocs de responsabilitat ocupats per dones han crescut el 4% i hem posat en marxa un pla per a impulsar el talent femení», ha indicat. Amb el 70% dels proveïdors d'origen local, el màxim accionista ha recordat la celebració del 20è aniversari de la Fundació Baleària, que acumula 940 milions d'euros de despesa en iniciatives socials i patrocinis culturals, així com ha impulsat accions de suport als afectats per la dana al territori valencià.