L’exsecretària d’Estat de Turisme del Govern espanyol de Pedro Sánchez i també antiga directora general de Turisme del Govern balear de Francina Armengol, Rosana Morillo, ha fitxat pel Grup MSC com a «vicepresidenta d’afers Governamentals» per atendre «el mercat clau i estratègic» que és Espanya, segons explica la companyia. Es tracta de la segona empresa de creuers d’Europa i la quarta del món.
I no és que Morillo faci molts anys que deixà la política. Ni un, de fet. Abandonà el càrrec en l’organigrama de l’administració estatal l’abril de 2024. O sigui, és un perfecte exemple de portes giratòries, que tant abunden en política. En només onze mesos passa de dirigir la política turística espanyola —un dels reptes de la qual és ajudar a gestionar l’allau de megacreuers als ports on han provocat malestar generalitzat entre els ciutadans i s’hi han creat plataformes cíviques en contra de la presència massiva d’aquest tipus de turisme, com són els casos, entre d’altres, de Palma i Barcelona—, a ser la responsable de l’empresa citada per «donar forma als debats sobre polítiques públiques, fomentar la col·laboració entre la naviliera i els responsables polítics i garantir l’alineació amb els marcs reguladors que suporten el creixement sostenible i la innovació en el transport marítim, la logística i el turisme». O, el que és el mateix, si es llegeix correctament el que queda si es lleva la buida retòrica, aprofitar els contactes polítics en benefici de l’empresa de megacreuers.
Morillo va ser directora general de Turisme del Govern de Francina Armengol entre 2019 i 2022, just per sota del conseller de Turisme, Iago Negueruela, la mà dreta de la presidenta i actual portaveu del PSOE al Parlament balear. Ni ell ni l’actual presidenta del Congrés no han dit ni una paraula sobre el cas.
Mentre fou la responsable de l’execució turística illenca va negociar amb les principals navilieres de creuers un pacte voluntari per no acaramullar moltes naus el mateix dia al port de Palma, que es va concretar el 2022. En el seu moment, el Govern d’esquerres ho va vendre com un exemple de política turística «sostenible». Tanmateix, la Plataforma contra els megacreuers, creada a Palma el 2019 —any en què presentà el manifest popular contra aquests vaixells que comptà amb més d’onze mil signatures—, sempre ha negat el caràcter «sostenible» al negoci dels creuers que ara ha passat a defensar Morillo. Aquest grup —fundat per una trentena d’entitats veïnals, ecologistes i socials— valorà aleshores com a clarament «insuficient» l’acord referit perquè no actuava sobre el que és, a parer seu, el bessó d’aquest tipus de turisme: que és extremadament contaminant, que corca el comerç tradicional de les seves zones d’influència i que contribueix de forma decisiva a la massificació.
Ha resultat que gairebé al mateix temps que es coneixia el fitxatge de Murillo per MSC, Més per Mallorca —que va gestionar la Conselleria de Turisme balear entre 2015 i 2019, anys durant els quals el nombre de turistes de creuer arribats al port de Palma passà d'1,7 milions a 2,2, un increment del 29,4%— ataqués al Govern balear actual, del PP, per afavorir aquesta modalitat turística. Tampoc els sobiranistes —igual que el PSOE— han dit res sobre el fet que la seva antiga companya del Govern sigui ara alta executiva per a impulsar més megacreuers als ports mediterranis de tot l’Estat, incloent-hi el de Palma.