Aquest dimarts comença la consulta per a la tria de la llengua base. Emanada de la Llei de llibertat educativa promoguda pel conseller José Antonio Rovira, i votada a les Corts Valencianes per PP i Vox, el referèndum que s’allargarà fins al 4 de març presenta diverses contradiccions i confusions que moltes famílies encara no han aconseguit resoldre.
Fruit d’aquest desconcert és el protagonisme que aquestes setmanes ha tingut Famílies pel Valencià, una entitat creada precisament per a combatre la llei educativa i per a orientar els pares i mares d’alumnes a l’hora d’entendre-la. El silenci de la Generalitat Valenciana i el caos organitzatiu denunciat des de la comunitat educativa han fet que les entitats que defensen el valencià tinguen més altaveu entre les famílies cridades a votar.
Però hi ha també qui fa feina en un sentit contrari. Diversos usuaris de les xarxes socials, anònims i a cara descoberta, filtren missatges en defensa de la tria del castellà amb arguments clarament supremacistes, amb afirmacions desmentides per la comunitat acadèmica i amb denúncies no documentades.
«Coacció i hostilitat»
Un exemple en aquest sentit és el missatge signat per Padres y Madres Anónimos que ha rodat entre grups de WhatsApp i Telegram. Segons exposen, pateixen una «impossibilitat real de triar lliurement la llengua base», ja que «la decisió està marcada per la por, la pressió i les conseqüències».
«Si bé sobre el paper se’ns presenta una consulta voluntària i sense repercussions, la realitat és que és un calvari per als qui s’atreveixen a triar el castellà. La pressió exercida pels centres educatius, alguns docents i l’entorn escolar en general genera un clima de por i submissió. Optar pel castellà es converteix en un acte de valentia suïcida que pocs estem disposats a assumir. No perquè no creiem en els nostres drets, sinó perquè l’últim que volem és que els nostres fills siguen els empestats de l’escola, els xiquets assenyalats, els qui pateixen mirades, comentaris i un tracte diferent per ser els “els qui van votar castellà”».
Aquest «panorama de coacció i hostilitat», tal com es descriu en una part del missatge anterior, és un argument recurrent d’aquests usuaris i entitats que també fan gala d’un supremacisme evident envers el valencià.
«El lobby hispanòfob»
Per exemple, l’entitat Hablamos Español, una de les més implicades en aquesta qüestió, defensava la tria del castellà «perquè volem que aprenguen bé una llengua global, sòlida i amb futur», i acusava els defensors del valencià —definit com «el lobby hispanòfob»— de desplegar «una campanya infestada de bulos».
Aquesta mateixa entitat, a través d’un vídeo de YouTube, assegura que «obligar a estudiar assignatures troncals en llengua no materna alenteix l’aprenentatge i perjudica l’adquisició del registre culte i de la terminologia específica en la pròpia llengua». A més, des d’Hablamos Español han assegurat tindre «experiència» amb lleis educatives aprovades pel PP en altres comunitats bilingües, acusant aquest partit de voler «acontentar un sector mentre permet que els nacionalistes cresquen».
En aquest sentit, no és estrany que critiquen Vicent Mompó, president de la Diputació de València i alcalde de Gavarda (Ribera Alta) amb el PP, quan li retreuen el fet d’haver anunciat que votarà valencià per als seus fills. Tot i que la llengua materna de Mompó és el valencià —i la dels seus fills segurament també—, això no ha impedit perquè des d’Hablamos Español acusen Mompó «d’utilitzar les mateixes fal·làcies que els talibans de la llengua» i de titllar-lo, fins i tot, com un «impresentable».
Tampoc és casual, alhora, la crítica que fan a la Conselleria d’Educació, dirigida per José Antonio Rovira, també del PP, a la qual li retreuen que en la carta enviada a les famílies sobre la consulta apunte que «una de les motivacions de la Llei de llibertat educativa és la preocupació pel descens del valencià, un fet que pretenem revertir». Des d’Hablamos Español, davant aquesta presumpta intenció, lamenten a la Generalitat «no tenen remei».
Castellà «per a evitar el fracàs escolar»
Els enemics del valencià actuen també a les xarxes socials a través d’un anonimat a mitges. L’usuari de Facebook Alberto Martínez, de qui només consta aquest nom tan corrent, ha divulgat en grups de la xarxa social citada relacionats amb Alacant un cartell demanant que es trie el castellà assegurant que «la llengua materna és clau en educació per a evitar el fracàs escolar», i argumenta que «hi ha 600 milions de raons per a triar el castellà, llengua comuna i universal».
El blaverisme
Tanmateix, una de les ingerències més extravagants en aquesta campanya és la del blaverisme. A través d’entitats com ara l’Associació de Famílies i Educadors en Defensa de la Identitat Valenciana (AFEDIV), defensors del secessionisme lingüístic, també s’ha demanat la tria del castellà pel fet que, segons ells, el que s’ensenya a les aules no és valencià, sinó català.
Entitats com Lo Rat Penat han difós aquests arguments anticientífics promoguts també pel columnista de Las Provincias Òscar Rueda, el qual assegura que «en la consulta d’Educació no es pot triar la llengua valenciana».