Eleccions

L'independentisme jugarà amb la carta de la repressió el 28A

Després que Oriol Junqueras fora triat per encapçalar la llista d'Esquerra Republicana al Congrés, Jordi Sànchez complirà amb el mateix paper amb Junts per Catalunya. A l'independentisme tenen clar que han d'anar a Madrid per denunciar la repressió de l'Estat i a Europa, atès que Oriol Junqueras i Carles Puigdemont encapçalaran també sengles llistes europees.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb el judici polític en marxa i la repressió de l'Estat espanyol sense aturar-se, l'independentisme vol jugar aquesta carta de cara als comicis espanyols del pròxim 28 d'abril. Un exemple d'aquesta aposta per concórrer a les eleccions estatals amb aquest discurs era el d'Esquerra Republicana. La formació independentista anunciava aquest dijous que l'exvicepresident acusat per la causa del procés i referent dels republicans, Oriol Junqueras, seria el cap de cartell a Madrid. La decisió s'acordava una vegada Joan Tardà diguera adéu a la seua llarga trajectòria de 15 anys al Congrés dels Diputats. Com a segon de la llista republicana, hi haurà el mediàtic Gabriel Rufián.

Oriol Junqueras, però, serà també protagonista de les pròximes votacions al Parlament Europeu. El dirigent independentista encapçalarà la llista Ara Repúbliques, integrada pels nacionalistes gallecs del BNG i l'esquerra abertzale d'EH Bildu. Una candidatura que estarà referenciada dintre de l'Aliança Lliure Europea, que agrupa una quarantena de partits sobiranistes d'arreu del continent. Junqueras, al seu torn, serà el candidat de l'Aliança Lliure Europea per presidir la Comissió Europea i substituir l'actual mandatari luxemburguès Jean-Claude Juncker. Tanmateix, les seues possibilitats són gairebé nul·les. Això sí, el seu rostre serà mostrat pel vell continent en cadascun dels actes d'aquesta agrupació electoral. La denúncia de la repressió anirà, per tant, més enllà de Catalunya i Madrid.

A l'altra banda ideològica de l'independentisme, Junts per Catalunya traça una jugada pràcticament idèntica per concórrer al Congrés. Jordi Sànchez, acusat per l'Estat al procés judicial de l'1 d'octubre, serà el número 1 de l'espai postconvergent per Barcelona, després de promoure una llista unitària sense èxit per la negativa d'Esquerra Republicana. Amb tot, els també empresonats Josep Rull i Jordi Turull encapçalaran les llistes de Tarragona i Lleida respectivament.

A través d'una piulada de Twitter, Jordi Sànchez convidava els seus simpatitzants de la Crida Nacional a votar la seua candidatura al Congrés, que l'han donat suport en un 81%. Era la manera de donar visibilitat a aquesta formació nova, que va decidir no concórrer a les espanyoles per no dividir més el vot independentista, segons hi van argumentar. Junts per Catalunya, l'organització per la qual concorrerà -i que és la gènesi de la Crida-, omplirà aquest buit amb candidats amb perfil propi, no necessàriament vinculats al PDeCAT. A l'entorn de la Crida i Junts per Catalunya, de fet, no hi volien candidatures integrades pel partit postconvergent. Almenys, per aquells que més s'identifiquen amb l'antiga Convergència i menys amb les noves llistes dominades per independents. El PDeCAT, representat ara al Congrés per vuit diputats liderats per Carles Campuzano, troba dificultats d'integració en aquestes llistes si no és a través de personalitats expressament properes a la Crida i Junts per Catalunya, com ara Míriam Nogueras -que serà tercera de la llista per Barcelona- o Albert Batet. Un fet que provoca controvèrsia al si del PDeCAT, que es troba cada cop amb menys influència al si de l'espai que els hereus de Convergència estaven cridats a liderar.

Des dels comicis del 21 de desembre, però, el sector que més aposta per la confrontació s'imposa al pragmàtic liderat per David Bonvehí, cosa que crea cert malestar al si de la formació. Això, però, no ha impedit que Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull encapçalen les llistes per Barcelona, Tarragona i Lleida respectivament. L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas encapçalarà la llista per Girona. Laura Borràs, Míriam Nogueras i Ramon Tremosa (números 2, 3 i 4 per Barcelona) són els escollits per esdevenir diputats al Congrés tal com han acordat Junts per Catalunya i PDeCAT. Els polítics més distanciats de Carles Puigdemont com Marta Pascal, Jordi Xuclà o Carles Campuzano queden fora d'expectativa per esdevenir diputats. Una vegada més, el PDeCAT s'ha vist forçat a integrar llistes dominades per polítics molt distints dels que integren l'espai que lidera David Bonvehí. Lluís Puig, també del PDeCAT i exiliat a Brussel·les, serà el candidat a la llista del Senat per Barcelona.

La mateixa jugada ha dissenyat Junts per Catalunya a Barcelona i a Europa. A la capital catalana l'alcaldable serà Joaquim Forn, exconseller d'Interior empresonat. El seguiran Elsa Artadi i Neus Munté, que cobrirà la quota del PDeCAT després que el partit la triara com a alcaldable. A Europa, Carles Puigdemont encapçalarà la llista, amb el dubte si el deixaran exercir com a eurodiputat. Una aposta que va funcionar el 21D al president a l'exili i que esdevindrà un nou episodi de la batalla per l'hegemonia de l'independentisme que es disputen Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

Expectatives

D'aquesta manera, i amb Junts per Catalunya i ERC jugant la carta de la repressió, ambdues formacions aspiren a créixer en escons respecte dels resultats actuals. Segons els darrers sondejos, ERC podria pescar paperetes a les urnes dels antics electors del PDeCAT. Un pronòstic que des de JxCat miren de pal·liar amb la candidatura de Sànchez al Congrés i la del president exiliat a l'eurocambra. A tots dos, se'ls pronostica una suma de 20 escons amb clar predomini d'Esquerra. Sense oblidar que en els darrers comicis catalans, els pronòstics favorables a ERC es van acabar capgirant.

Si les prediccions demoscòpiques somriuen ERC, també ho fan amb el PSC. No debades, l'augment del PSOE a l'Estat espanyol comptaria amb Catalunya com a una de les seues principals fonts de vots. Cal recordar que les victòries de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004 i el 2008 van ser gràcies a la mobilització electoral que es va viure a Catalunya. Amb el neoconservadorisme espanyol tripartit agitant l'aplicació de l'article 155 per suspendre l'autonomia com a arma electoral, el PSOE podria guanyar "vot útil" al Principat. També Units Podem, que es llança a la contesa encapçalat per un independentista com ara Jaume Asens, si bé tots els pronòstics són més favorables al PSOE.

Un escenari convuls i incert per l'independentisme i les esquerres que finalment no comptarà amb la participació de la CUP, que renuncia a presentar-se a les eleccions espanyoles. No debades, l'aliança de l'esquerra independentista especulava sobre presentar-se als comicis espanyols. Mentre Poble Lliure defensa participar de les votacions espanyoles, Endavant conservava més recels. Al consell `polític extraordinari, finalment, hi ha hagut 37 vots en contra, 20 a favor i quatre abstencions. La CUP centrarà tots els seus esforços en les eleccions municipals del 26 de maig.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.