Cançó del risc
Si visc no visc.
L’amor del risc,
com m’abellia!
No l’he cercat;
me l’han donat
quan no el volia.
Si visc no visc,
que temo el risc,
i sa mentida.
El cel és d’or
i, ardent, el cor
no vol cap brida.
Però hi ha el risc:
si visc no visc.
Per una treva.
Per un oblit,
dono el neguit
amb clau i lleba.
No fos el risc...
Si visc no visc.
Vés onsevulla,
passa la mar
−¿ per quin atzar?−
la mar que rulla
paranys i risc.
Si visc no visc.
Ni mar ni treva
ni l’or del cel.
La meva arrel,
si es torç, no es lleva.
Perquè, en el risc,
si visc, no visc.
Donaré ombra,
donaré flors,
fora del clos.
Feina sens nombre
dirà que visc.
Quan el gran risc
vindrà a topar-me,
amb cor segur,
sense ningú,
sabré lliurar-me
al risc, al risc!
Clementina Arderiu
Biografia
Barcelona, 1889-1976. Començà a escriure poesia ben aviat, i l’any 1913 fou inclosa a l'Antologia de poetes catalans d'avui de la revista L'Avenç. El seu primer recull, Cançons i elegies, és del 1916.
El 1920 publicà el segon llibre de poemes, L'alta llibertat (1916-1920), on aprofundeix els trets fonamentals de la seva poètica.
Arderiu va viure a l’exili, juntament amb Carles Riba, fins al 1943. El seu tercer recull,
Sempre i ara, fou mereixedor del premi Joaquim Folguera mentre que És a dir (1958)rebé els guardons Óssa Menor i Lletra d’Or.
L’autora reprengué la tasca poètica amb el llibre L'esperança encara (1969), amb què rebé el premi Serra d’Or.
Clementina Arderiu morí el 17 de febrer de 1976, a l'edat de vuitanta-set anys, tres anys després d’haver publicat l’Obra poètica reunida. El 1985 LaSal publicà Contraclaror. Antologia poètica, publicada de nou l’any 2008 per l’editorial Horsori. L’any 2012 el Grup 62 edità el volum Jo era en el cant. Obra poètica 1913-1972.
La poesia d’Arderiu és intensament lírica, amb un sentit del ritme molt acusat i un sentit fosc, rebel i angoixat que sap conviure amb el verb més joguinós i cantable. La d’Arderiu és una veu de dona que es rebel·la, i que cal saber llegir entre línies.