Crom
Si la solidesa no existeix,
com és que l’esquelet s’aguanta?
Si el cervell és tan malparit,
com és que el coll encara el subjecta?
Carn, que vol dir descens, que vol di
vèncer les misèries, que vol dir entaforar-se
dins les venes d’un mateix
i clavar-hi la bandera.
Començar el vers pel final.
Recomençar.
Avantnéixer.
He dit avantnéixer.
Calia dir postmorir.
Calia dir pensar cap endarrere.
Voldria perdre’m pel carreró
on es conreen els fetus.
Aquest és l’objectiu primer.
Aquesta és la meva residència
Anna Gual
Tacte
Vèncer la claror amb més llum
i alletar la ment amb el pit de vidre
que s’esberla amb el temporal
que tot ho mou, que tot ho sacseja,
que fa vessar dies en blanc
per un esglai que diu que es queda,
que té facilitat per obrir parets de marbre,
ser de marbre i reencarnar-se
en la destral que odia el marbre;
tot en un, tot junt, tot ben junt,
perquè quan bull la llet amb fel
en queda un tel que ens dignifica
i que recorda que tots som cecs
malgrat els ulls que criden mira,
perquè aquest embrió que duc a dins
és més viu que tots nosaltres
i poc hi veu,
i poc hi sent,
però és tan viu que m’ennuega.
Anna Gual
Biografia
Anna Gual és nascuda a Vilafranca l’any 1986. Amb vint-i-dos anys va publicar el seu primer poemari, Implosions (2008). A aquest l'han seguit molts més poemaris i reconeixements: L’ésser solar (Premi de poesia mediterrània Pare Colom, 2013), Símbol 47 (2015), Molsa (Premi Bernat Vidal i Tomàs, 2016), El tubercle (Premi Senyoriu Ausiàs March, 2016), Altres semideus (2019) i Ameba (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, 2020). La seva obra poètica l’ha revelat com una de les veus més destacades de la poesia catalana actual. Internacionalment ha viatjat com a poeta convidada a festivals de poesia a Croàcia, Sardenya, Anglaterra i Rússia. La seva poesia està traduïda a diversos idiomes.