La meva primera llibreria
Era de caoba vermella
amb portes vidrieres
de vidres fumats
i rivets de laca
blancs.
Un metre d’alçada
per un metre cinquanta d’amplària.
Tres prestatges de vint.
Vàrem rompre la guardiola de terrissa
i tot un capvespre de gener
per anar a comprar-la.
Aviat a casa varen anar arribant Albert Camus. Williams
Faulkner. Virginia Woolf. Víctor Català. Carson
MacCullers. I James Joyce amb el seu Retrat
d’un artista adolescent que
em va crear una úlcera
a la ploma.
A poc a poc deixava
de ser moble
i passava a Santuari.
La llibreria.
Les pregàries de la nit
les feia davant el cor obert de la fusta
i no davant el Cordejesús amb els ulls girats
de damunt la capçalera del llit.
A la mare
que no havia obert mai un llibre
també l’amarava de devoció. La llibreria.
Llibres a una casa de pobres!
Religiosament es cuidava que la pols
no es fiqués per les escletxes i envaís el paper.
Que els polls dels llibres
no espipellessin les lletres.
En canvi el pare calcigava estufera
quan hi passava per davant.
Satisfet d’haver pogut comprar
la mar a la seva filla.
Antònia Vicens
Biografia
Santanyí, 1986. És una de les veus més importants de la literatura catalana. El seu inici literari tingué lloc amb Banc de fusta (1968), Premi Cantonigròs, 1965, un recull de narracions centrades a Santanyí i a l'hotel de Cala d'Or. Tot seguit, l'any 1967, guanyà el premi Sant Jordi amb 39º a l'ombra (1968), narració vivíssima, punyent i plenament actual del món turístic, amb un rerefons existencial molt viu. La novel·la es traduí més endavant a l’alemany i el castellà, i s’ha reeditat diverses vegades, l’última de les quals l’any 2019, a càrrec de Lleonard Muntaner. Després d'aquest èxit segueixen les novel·les Material de fulletó (1971) i La festa de tots els morts (1974).
Durant la dècada dels 80 continua escrivint i publicant: Primera comunió; La santa; Quilòmetres de tul per a un petit cadàver; Gelat de maduixa, Terra seca.
La seva trajectòria literària es completa amb les novel·les Febre alta (1998), Quan un home s'enamora (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) i Ànima de gos (2011). El 2005 apareixen recollits els seus contes en un sol volum, titulat Tots els contes (Edicions del Salobre).Antònia Vicens també ha destacat de manera poderosa en el gènere poètic, amb una veu colpidora que va al moll de l’os de la vida humana i que alça el crit de les dones enmig de la societat patriarcal. El 2009 publicà Lovely. Posteriorment arribaren Sota el paraigua el crit (2013) i Fred als ulls (2015). El seu quart poemari, Tots els cavalls (2017), rebé el Premi Cavall Verd Josep Maria Llompart de l'AELC al millor poemari de l'any en llengua catalana. El seu últim llibre poètic, Pare què fem amb la mare morta, s’ha publicat el 2020.