Als actes de commemoració i la festivitat de la Diada de Catalunya d'enguany, tot i estar marcats per la pandèmia, hi ha tradicions que no canvien. De ben segur que “Els Segadors” sonarà arreu del país, banda sonora inqüestionable de l’11 de setembre i tots els esdeveniments oficials. Declarat himne oficial l’any 1993, són molts els músics que l’han versionat, amb més o menys destresa. Recuperem les reinterpretacions més actuals, i també les més curioses, mentre recordem la seva gènesi.
L’origen de l’himne
Abans d’apujar el volum dels altaveus o posar-nos els auriculars i prémer el "play", un apunt històric que potser alguns lectors i lectores encara desconeixen: tal com revela l’etnomusicòleg Jaume Ayats al llibre Els Segadors: de cançó eròtica a himne nacional (L’Avenç, 2011), “Els Segadors” prové d’una cançó eròtica (“Els tres garberets”) que es va transformar en un crit de guerra l’any 1640. La publicació ressegueix de manera escrupolosa i ben documentada els processos de transformació que han dut una cançó popular a ocupar el lloc d’himne nacional. Una obra imprescindible per conèixer el context social i històric on es va forjar la tonada que representa la nació i també com ha evolucionat i n’ha esdevingut l’himne nacional.
El llibre també va fer el salt a la pantalla amb el documental Bon cop de falç. La història de l’himne (2014), una producció de Clack, L’Avenç i Grup Enderrock basada en la investigació d’Ayats. Es tracta d’una immersió inicial molt ben documentada i executada, que combina entrevistes amb experts musicals i historiadors, i també escenes de ficció. El llargmetratge està disponible en línia al web de Televisió de Catalunya.
Reinterpretar la música sí, però i la lletra?
Un himne és la cançó que simbolitza i representa un estat o una nació, els seus costums, la seva ciutadania. Fins ara totes les versions s’havien enfocat des de la part musical, deixant la lletra intacta, com a molt canviant-ne l’idioma. Fa uns mesos, en l’acte de presa de possessió de l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, la cantant MagalíSare, acompanyada pel contrabaixista ManelFortià, va modificar el gènere dels protagonistes de l’himne, cantant així “segadores” i “defensores”. Dues paraules que fins ara havien estat intocables, com la resta de la lletra, i que només aquest petit canvi va generar tot un debat i un rebombori a les xarxes i als mitjans de comunicació. Una aposta valenta, i polèmica, de la qual la cantant vallesana va haver de donar explicacions l’endemà, tot i que l’artista va defensar la seva tria assegurant que ho tornaria a fer.
Una altra de les versions més recents del cant d’”Els Segadors” ha estat de la mà d’Arnau TorderaI, líder del grup Obeses. Compositor, lletrista i guitarrista, l’osonenc és un gran coneixedor de la tradició catalana i fa uns mesos al programa televisiu FAQS va presentar una interpretació lliure instrumental amb la guitarra elèctrica. Una versió esmolada enregistrada des d’un altre símbol català, el pic de Sant Jeroni de Montserrat.
Si entrem en el terreny estilístic, poques versions falten per sorprendre’ns. Potser en el camp de les músiques urbanes no s’ha presentat encara una proposta per arrodonir la llarga llista de reinterpretacions d’“Els Segadors”. A falta de rap, trap o hip-hop, han sorgit revisitacions de tota mena i per a totes les oïdes. Entre les més sonades i irreverents, hi trobem aquesta peça de música tecno:
Contundent però menys estrident, el grup nord-americà A Sound Of Thunder va sorprendre a tothom i es va guanyar l’estima de la població catalana amb “The Reapers. National Anthem of Catalonia”, una versió metal i en anglès. La seva connexió catalana és a través de la cantant de la formació, la qual és filla d’exiliats catalans. Arran de l’1 d’octubre de 2017 i la repressió policial, la banda va decidir publicar la cançó en mostra de suport a la ciutadania i més tard fins i tot va publicar-ne un videoclip.
Si la societat i la nació evolucionen, per què no ho pot fer el seu himne? “Els Segadors” és una peça que s’ha anat transformant des dels seus inicis. D’entrada, perquè es va unir la melodia d’una cançó amb una altra lletra. Ja s’ha demostrat que l’opinió pública catalana n’accepta les reinterpretacions, però amb certes limitacions pel que fa al gènere. Serà sempre així? Escriu Jaume Ayats al seu llibre que “els símbols no són objectes d’una història passada, sinó que són artefactes actius en l’imaginari present”. El futur de l’himne, doncs, està a les nostres mans.