Fa pocs dies que la col·lecció patrimonial privada més important del món canviava de titular. També la corona britànica i les prefectures d’Estat de la Mancomunitat de Nacions, arran del traspàs de la reina Elisabet II del Regne Unit. La Royal Collection és el llegat patrimonial que la monarquia britànica ha atresorat al llarg dels últims quatre-cents anys.
La successió de la corona britànica no només suposa una peça més del rosari de la història sinó que també esdevé el canvi de titularitat en una munió d’elements vinculats a la reina o rei del moment. S’han de transformar insígnies, uniformes, fanals, fonts o les famoses bústies vermelles del Royal Mail marcades amb el monograma “E II R”. Que hauran de mutar cap al “C III R”.
A banda de les qüestions protocol·làries —britàniques—, legals i formals que suposa el traspàs d’un monarca i la proclamació, arribada o ascens al tron d’un altre; al voltant de tot això també existeix un decorat -àulic o palatí- que hem de considerar com un conjunt de béns patrimonials lligats a la persona, corona, institució i nació, el que coneixem com Royal Collection. Amb la seva seu a St. James's Palace, que podem entendre com seu oficial de la cort reial, tot i que el monarca visqui en un altre espai.
Hem d’entendre la col·lecció com el conjunt de béns patrimonials —pintura, escultura, arts aplicades, fotografia, llibres, estampes…— propietat directa, i privada —tot i que de forma formal— a la corona. Un element que hem de destacar és que resta prohibida la seva desmembració, venda o qualsevol altra forma de dispersió, ja que el rei o la reina, tot i ser el propietari, la gaudeix en format de fideïcomís.
Una figura o disposició legal segons la qual una persona que serà dita fideïcomitent o fiduciant, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona natural amb l'encàrrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer que serà dit fideïcomissari o fiduciari. Convertint-se així, amb una de les poques col·leccions reials europees integrals, amb funcions d’estat i vinculades directament a la corona i no depenent d’una altra institució pública. Fets que han passat als països que s’han convertit en repúbliques o en altres monarquies parlamentàries del Vell Continent.
Malgrat no poder ser dividida, sí que pot ampliar-se o augmentar amb compres, regals o llegats externs a la corona, ja que la col·lecció s'entén com una entitat vivia, reflectint la realitat de la corona, societat, arts i cultura de cada moment.
Els orígens de l’actual col·lecció reial els trobem després de l'execució de Carles I el 1649, ja que la major part de les possessions del rei es van vendre per ordre d'Oliver Cromwell. No fou fins a la restauració anglesa del 1660, que s’activà un nou mecenatge i col·leccionisme reial anglès. Esdevenint els majors períodes d’expansió els regnats de Frederic, com a Príncep de Gal·les, Jordi III, Jordi IV, la reina Victòria i el príncep Albert i la reina Maria, consort del rei Jordi V.
Un cop repassada la història i formalismes legals de la col·lecció resulta interessant saber on la podem trobar. Òbviament, dins de les 15 residències reials i antigues residències a tot el Regne Unit. Aquests inclouen el castell de Windsor, el palau de Buckingham, el palau de Holyroodhouse, el palau de Hampton Court, la torre de Londres, la casa d'Osborne i el pavelló reial de Brighton, on les obres d'art es poden veure pel públic en els escenaris històrics per als quals es van encarregar originalment o adquirit. A més, és necessari indicar les programacions d’exposicions a les seus de les Queen’s o King’s —segons— Gallery de diversos palaus.
Dins la política de gestió de la col·lecció reial britànica, hi trobem vinculada la The Royal Collection Trust, una organització benèfica registrada. Els objectius de la qual són la cura i conservació de la Royal Collection, i la promoció de l'accés mitjançant exposicions, publicacions, préstecs i activitats educatives. Entitat que col·labora regularment amb English Heritage Trust.
És mitjançant un d’aquests objectius, sobre la cura i conservació del fons reial, que una petita representació de la Royal Collection rau aquests dies al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Un conjunt de dibuixos vinculats al programa iconogràfic de la Capella Herrera, que centra l’exposició “Annibale Carracci. Els frescos de la capella Herrera” on la cartel·la de cada peça resa “Lent by Her Majesty Queen Elizabeth II”.
Una vegada que ja hem remenat la legalitat i propietat de la col·lecció, la seva història, els préstecs a casa nostra i on la trobem, ja va sent hora de veure'n o relatar les obres i conjunts més espectaculars i importants. Dins del fons d’arts aplicades de la col·lecció reial britànica, resten elements de mobiliari des del segle XV al XXI, un conjunt excepcional d’art tèxtil, armes, armadures, joies —també les exposades a la Torre de Londres—, elements cerimonials, condecoracions, ceràmica, orfebreria i la col·lecció d’objectes de Fabergé.
Pel que fa a la col·lecció d’escultura, on apareixen peces des del segle XIV fins al XX, sobresurten mostres del Renaixement i Barroc italià, francès i anglès. Comptant amb mostres de Cànova, Joseph Nollekens, Sir Francis Chantrey o, el rival del primer, Bertel Thorwaldsen.
Resulta espatarrant la munió de firmes que guarda la Royal Collection pel que fa a la pintura, dibuix i estampes. Els més destacats: Mantegna, Perugino, Rafael, Caravaggio, Vermeer, Moro, van Dyck, Rubens, Bruegel —el vell, el jove i el de més enllà—, Cranach —com Bruegel—, Bassano, Reni, Rembrandt, Gainsborough, Lawrence, Canaletto, Monet o Warhol entre molts, moltíssims, altres. Dins les arts de la imatge, també s’integren més de 450.000 fotografies. Esdevenint un dels fons mundials més importants del seu gènere, format i fons.
Finalment, cal destacar els fons de les biblioteques i arxiu reials —instal·lats en diverses localitzacions àuliques. Entre els milions de registres sobresurten els més de 600 dibuixos i documents vinculats a Leonardo da Vinci —la col·lecció més rellevant del geni italià a escala mundial.
Fet i fotut, una col·lecció patrimonial que compta amb més d’un milió de referències lligades, per sempre i sempre més, a la corona britànica.