Passions trencades

Els altres Reus Deportiu dels Països Catalans

Repassem la història d'altres clubs de casa nostra que, com l'equip reusenc, s'han vist abocats als averns esportius després de passar per les mans de magnats i empresaris que cerquen fer negoci amb l'esport.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"Els homes que ens van robar el futbol". Així de gràfic era el periodista de l'Ara Toni Padilla en la columna on reflexionava sobre la suspensió del Reus Deportiu. El club de la capital del Baix Camp i el seu president, l'empresari Joan Oliver, han arrossegat durant mesos un serial que ha acabat amb tres anys d'exclusió de la competició professional i una multa de 250.000 euros.

L'equip reusenc havia tocat el cel a la segona divisió de la mà d'Oliver, una persona influent dins el món empresarial i polític català, exdirector de TV3, exdirector general del Futbol Club Barcelona i darrer president de la Fundació Catalunya Oberta, think tank vinculat món de CiU. Ara, li tocarà passar per una baixada als inferns que ja han tastat d'altres equips dels Països Catalans en mans d'empresaris i magnats diversos.

Segons Padilla, perfils com el d'Oliver van "entendre fa anys que pots fer negoci aprofitant la passió de la gent. Ja sigui amb la televisió o amb l'esport. Personatges com Oliver ni estimen el futbol ni pensen en la gent. Fan inversions, acumulen poder i fan apostes". Una premissa que, a mesura que passen els anys, guanya terreny al món del futbol modern -tot i que d'altres esports tampoc se n'escapen.

Els pioners

Arribats a aquest punt de l'article, qualsevol persona que hagi seguit una mica el transcurs del futbol a l'Estat espanyol els darrers anys haurà recordat la figura de Dimitry Piterman. Se'n recorda especialment la seva etapa al capdavant del Racing de Santander i els conflictes que allà va tenir en voler ser, a la vegada, president i entrenador de l'entitat. Els mals resultats esportius i la mala gestió va provocar que la resta d'accionistes el fessin fora.

Abans d'això, però, Piterman va fer les seves primeres incursions al món del futbol català. Primer al Tossa Sport (Tossa de Mar, Baix Empordà), però, especialment amb la compra del club degà de Catalunya, el Palamós, l'any 1999. Com a màxim dirigent de l'equip empordanès, que aleshores militava a Tercera Divisió i no passava per un bon moment econòmic, ja va posar en pràctica la seva voluntat d'exercir de president i entrenador a la vegada, tot i recolzar-se en un ajudant que aportava el títol d'entrenador que Piterman no tenia.

Va aconseguir portar l'equip a Segona Divisió B i va intentar comprar una plaça de Segona A. Després que aquesta operació fracassés, l'any 2003 Piterman va abandonar la localitat de Baix Empordà per posar rumb a Santander. Després de la seva marxa, el Palamós va quedar molt tocat econòmicament. Fins i tot, la temporada 2011-12 arribaria a militar a Primera Catalana.

Influencers de la política

Gairebé en paral·lel, a Alacant es vivia també la irrupció del món empresarial a l'Hércules CF. En un moment d'hores baixes pel club, l'any 2000, l'empresari Enrique Ortíz va agafar el timó de l'entitat. No és en va l'interès per posseir un equip que és tota una institució a la ciutat, amb la posició política que això confereix. Propietari d'una de les empreses de construcció més important de les comarques alacantines, Ortíz va estar estretament lligat a les cúpules territorials del PSPV i del Partit Popular. A més, va ser condemnat per la trama Gürtel i està processat pel cas Brugal.

Durant els primers anys d'Ortiz al club, del qual encara n'és propietari, el club es va veure abocat a fins a tres concursos de creditors, un deute enorme i la sospita que, l'ascens a Primera Divisió de l'any 2010 va ser fruit de la compra de partits -tal com suggerien converses telefòniques intervingudes per investigar el cas Brugal. Un any va durar a la primera divisió el conjunt alacantí que, després de tres temporades a Segona Divisió, ja en fa cinc que navega amb més pena que glòria per la Segona Divisió B.

Operació de promoció

Un dels casos més sonats d'inversors que generen bombolles amb fatídiques explosions als clubs catalans es va donar fora del món del futbol. L'any 2005, el bàsquet gironí va veure com l'empresa Akasvayu de Josep Amat i Joan Olbiol es feia amb el CB Girona amb la voluntat de fer el que Roman Abramovich va fer al Chelsea. La injecció de diners va ser espectacular i per Fontajau van començar a desfilar figures com Raül López -que va deixar l'NBA per tornar a Catalunya-, Fran Vázquez -que va rebutjar anar als Orlando Magic a canvi dels diners gironins- o Arriel McDonald, que havia passat per alguns dels millors clubs europeus. Amat i Obiol van veure en el Girona la via ràpida per donar a conèixer arreu de l'Estat la seva empresa immobiliària, força desconeguda fins aleshores.

/José Porras CC-By



Després de tocar el cel l'any 2007 amb el triomf a la FIBA CUP, l'explosió de la bombolla immobiliària va fer que el juny de 2008 Amat renunciés a la plaça ACB. Retornat a la LEB Bronze i de nou amb el nom de Club Bàsquet Sant Josep de Girona, l'equip acabaria desapareixent el 2013, però no el deute amb Hisenda. A finals de 2017, la xifra pujava als 10 milions d'euros per part del CB Giorna i als 16 milions per part d'Akasvayu. El bàsquet d'elit, però, segueix present a la ciutat de la mà de l'Uni Girona que milita a la primera divisió femenina.

Els perills del joc

L'entrada amb força de les cases d'apostes al món de l'esport ha estat, també, un dels grans alteradors del panorama futbolístic. És l'any 2006 i l'empresa Miapuesta.com, d'Enric Flix, es converteix en la màxima accionista de la Unió Esportiva Figueres, que va passar a dir-se Unió Esportiva Miapuesta Figueres. Ni un any, però, va caldre per posar punt final a una històrica trajectòria de 88 anys de futbol a la capital de l'Alt Empordà. Sobreposant els interessos econòmics a l'arrelament del club amb la ciutat, Flix va cedir la plaça que tenia el Figueres a Segona B al Castelldefels, que prenia el nom de Unió Esportiva Miapuesta Castelldefels. Els seguidors figuerencs van veure com el seu equip perdia el nom de la ciutat i abandonava l'Estadi Municipal de Vilatenim per desplaçar-se a 164 km, gairebé dues hores en cotxe.

A vegades, històries com la del Figueres tenen un bri d'esperança per als nostàlgics del futbol. Tot just desaparèixer el club, un grup de petits accionistes va decidir reprendre el club amb el nom d'Unió Esportiva Figueres. Condemnats a partir des de zero, a la Tercera Territorial, va anar ascendint any per any fins a arribar a la Tercera Divisió on el 2018 va poder, malgrat tot, celebrar el seu centenari.

/Tavi_nc CC-By

Focs artificials nipons

Els clubs arlequinats semblen tenir un imant especial per aquests tipus d'inversors. Alacant, Figueres i, el 2013 era el torn del Sabadell. Aquell any els de la Nova Creu Alta van veure il·lusionats com l'empresari japonès Keisuke Sakamoto esdevenia màxim accionista del club amb prometences de posar l'equip al nivell del Barça o el Reial Madrid.

La realitat, però, seria una altra. L'equip es va mantenir un parell d'anys a Segona Divisió fins que el 2015 va acabar descendint a Segona B i immers en dificultats econòmiques, al marge del concurs de creditors. Aquell mateix any, Sakamoto vendria les seves accions a un grup d'inversors vinculat a l'empresa Hummel.

D'oca a oca

Bona part dels problemes que suposa l'entrada de l'empresariat al món del futbol radiquen en la creació, dins de la llei de l'esport de 1990, d'una fórmula que obligava als clubs esportius no sanejats a agafar la fórmula jurídica de Societat Anònima Esportiva. Aquesta reconversió empresarial va ser la que va facilitar l'arribada als clubs de personalitats amb més interès empresarial que no esportiu, i amb encara menys sentiment de club. El Mallorca CF va ser un dels clubs impactats per aquesta fórmula, concretament la temporada 1992-93. A partir d'allà, són diversos els gestors que han passat per l'entitat. Potser el primer de pes va ser el Grup Zeta per mitjà de Bartolomé Beltrán.

Després d'una colla d'anys entre primera i segona divisió, actualment el club està enfonsat a Segona B des de fa un parell d'anys i, des del 2008, no ha aconseguit aixecar el cap econòmicament, després que l'empresari del sector immobiliari Vicenç Grande, aleshores propietari, el fes entrar en concurs de creditors. A aquest fet el seguirien diversos canvis de mans. El 2015 arribarien diners alemanys de la mà de l'empresari Utz Claassen, que acabaria essent investigat per Hisenda i finalment, el 2016 acabaria essent desplaçat com a màxim accionista per Robert Sarver, el multimilionari nord-americà propietari dels Phoenix Suns. El pacte va estar marcat per l'opacitat. Durant unes setmanes va semblar que Gerard Piqué, el futbolista del Barça, estava també interessat a invertir al club, però finalment acabaria optant per iniciar la seva aventura empresarial a l'Andorra.

Corrupteles

L'Eldenc, de la ciutat sabatera del Vinalopó, es va veure immers en una trama de corrupció l'any 2017 quan militava a la Segona Divisió B i maldava per no anar a pitjor. A finals de 2016 el club estava en números vermells i a punt de baixar a Tercera. El president es va llançar a cercar finançament i el desembre de 2016 va aparèixer la figura de Nobile Capuani, que assegurava tenir darrere un fons inversor que aportaria liquiditat al club. L'italià aportaria al club una bona colla de jugadors i un entrenador propi. En pocs mesos, però, l'equip es veuria involucrat en una trama de tripijocs per fer frau a partir d'equips menors i cases d'apostes.

Nou Pepico Amat, estadi de l'Eldenc/ Foxr CC-By

L'abril de 2017, un 12 a 0 en contra de l'Eldenc al camp del Barça B que firmava el descens de l'equip va fer saltar totes les alarmes. De fet, alguns directius del club havien alertat la Guàrdia Civil pocs dies abans. Capuani no tenia darrere un fons inversor, sinó Ércole di Nicola, un exjugador i exdirectiu italià vinculat amb la màfia 'Ndrangheta i que el 2015 havia tingut problemes amb la justícia per una trama de partits arreglats que involucrava diferents equips de lligues inferiors italianes. Capuani deixaria un forat de 100 mil euros al club del Vinalopó Mitjà que actualment juga a Tercera Divisió.

El proper?

Els dirigents de l'Eldenc, en certs moments, van creure haver venut l'ànima al diable. Un risc que és present al cap de molts dels aficionats de diferents clubs que veuen com l'equip del seu cor queda en mans de gestors desconeguts que, per un temps, els prometen que estimen els colors tant com ells. Com ha quedat explicat, no són pocs els exemples en què el castell de cartes s'acaba enfonsant. N'hi ha d'altres, però, que resten en l'interrogant i, fins i tot, aconsegueixen mantenir l'idil·li un temps. Qui sap si Peter Lim, ara al capdavant del València, o Chen Yansheng, màxim accionista de l'Espanyol, seran els propers homes que robaran el futbol als aficionats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.