Els crítics

Testimoni de vida en l’ocàs

A finals de la dècada de 1980, l’escriptora Marguerite Duras (Saigon, 1914 - París, 1996) és una dona amb un poderós llegat intel·lectual. Alhora, és una persona viscuda, sacsejada per una existència convulsa, que pateix les seqüeles d’un alcoholisme atroç. Aleshores sorgeix la pulsió de parlar de tot plegat, sense embuts. ‘La vida material’ és el seu colpidor testimoni.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Marguerite Duras concep La vida material no pot escriure. Té 72 anys i la vista seriosament afectada per l’alcoholisme que ha aconseguit deixar enrere. Alhora, l’escriptora ha trobat la companyia de Yann Andréa, un homosexual admirador de l’escriptora, trenta anys més jove. Duras li dicta els textos, però no es treu el projecte de les mans.

Per desfer el bloqueig, el cineasta Jérôme Beajour li proposa gravar una sèrie d’entrevistes que, una vegada transcrites i corregides, esdevindran La vida material, una mena de breviari desordenat publicat a França el 1987 i que Club Editor va llançar en català l’any passat, ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi