Haig de reconèixer que avui no anem a un museu, tot i que no ens allunyem gaire de la seva idea i funció. Al cor de ciutat vella de Barcelona ens acull el Cercle Artístic de Sant Lluc. Dic "ens acull", ja que allí ens trobem i conversem amb Josep Pedrals.
Amb el poeta, rapsode, traductor… venim a xerrar sobre una de les seves darreres facetes: la de comissari. Poc a veure amb la policia o els estaments de les forces i cossos de seguretat. Pedrals, fa poc més d’un mes, fou nomenat comissari de l’Any del Rector de Vallfogona.
Entre classes de dibuix, la cafeteria, els quadres dels salons del cercle, amb Pedrals, ens aproximem a una de les figures més interessants de la literatura barroca catalana, del seu temps i, també, del nostre.
La passejada —per les dues plantes del museu un dilluns al matí i amb les sales plenes— enllaça elements com els NFT, les obres digitals, instal·lacions i videoart amb elements com la censura, els suposats límits de l’humor o el feminisme.
Escolta-ho a: