A la Tate Modern de Londres es pot veure fins el 3 de setembre una exposició de la pionera de l'art abstracte, l'artista sueca Hilma af Klint (1862-1944) confrontada amb Piet Mondrian(1872-1944)considerat com un delscapdavanters de l'art abstracte.
Fa pocs dies explicàvem en un altre article, a propòsit d'una altra exposició a Londres After impresionism:Inventing de Modern Art, les relacions entre artistes i les diferents tendències artístiques que es van succeint després de l'impressionisme fins a arribar a l'abstracció durant les últimes dècades del segle XX fins a la Primer Guerra Mundial. Aquest també és el marc cronològic dels dos artistes d'aquesta exposició. Però mentre Mondrian sí que és citat i representat amb obres en l'exposició de la National Galleryperquè va formar part de les xarxes artístiques que el conduiran a l'abstracció, de la Hilma Af Klint no se'n diu res perquè es va mantenir aïllada artísticament a la seva Suècia natal.
L'exposició dedica sales individuals als dos artistes Af Klint i Mondrian, que mai es van conèixer i en d'altres, hi ha una voluntat de posar en diàleg l'obra de tots en els aspectes comuns conceptuals, temes i motius, tots dos arriben a l'abstracció amb cinc anys de diferència a favor d'Af Klint, però els llenguatges artístics respectius són molt diferents. L'exposició tendeix a donar més protagonisme a Af Klint, amb més espai i nombre d'obres, potser en clar reconeixement de la vàlua d'aquesta artista que fins fa pocs anys era una desconeguda, en part perquè ella mateixa ho va voler així. Af Klint no va exposar mai la seva obra abstracta en vidai la seva voluntat va ser que la seva obra no sortís a la llum finsvint anys després de la seva mort. Af Klint, doncs, va apostar per un reconeixement pòstum, pensant que la seva obra era massa avançada al seu temps i la seva condició de dona tampoc hi ajudava, no va voler entrar en una lluita que creia perduda d'entrada i a més tenia d'altres interessos com ho demostra el fet que el 1925 abandona la pintura per dedicar-se a la teosofia, deixant un corpus d'unes 1200 obres.
Hilma Af Klint va tenir una formació artísticaa l'Acadèmia de Belles Arts d'Estocolm entre el 1882 i el 1887, com la que va tenir Mondrian deu anys més tard a laRijksakademie van Beeldende a Amsterdam. Af Klintva començar, com Mondrian,pintant paisatges i retrats naturalistes amb els quals va adquirir una bona reputació. Però ja el 1906, quan ni tan sols s'havia gestat el cubisme, comença el cicleLes Pintures per al Temple que constaràd'un corpus de 193 obres, ambdiverses sèries amb un llenguatge clarament abstracte format amb elements geomètrics, combinat amb elements orgànics i botànics. D'aquest cicle, l'exposició mostra les espectacularsdeu pinturesde gran format,de la sèrie IV, Els deu majors, 1907 on s'explica el cicle de la vida des de la infantesa a la vellesa, utilitzant un llenguatge abstracte ple d'ovals, cercles, espirals i serpentines que volen representar l'evolució humana amb colors molt vius, especialment en les obres dedicades a la joventut.
Ambdós artistes van estar connectats amb el moviment espiritualde la Teosofia que va formar la primera societat aNova York el 1875 i després es va estendre per tota Europa. Af Klint es va fer membre de la Societat Teosòfica d'Estocolmel 1904 i Mondrian es va unir a la d'Amsterdam el 1909. Aquest interès per l'esoterisme,es tradueix en l'obra dels dos artistes en diferents estudis sobre l'evolució espiritual humana. En aquest sentit, Af Klint el 1908 va pintar la sèrie VI, Estrella de set puntes, L'Evolució, consistent en dotze obres que representen l'ascens de la humanitat a un estat espiritual superior. Hilma experimenta amb diversos llenguatges visuals, des del simbolisme i les formes orgàniques ja utilitzades en altres obres com l'espiral i el cargol,també inclou números i lletres que corresponen a formes geomètriques. En el mateix sentit, Mondrianel 1911 va crear el tríptic L'Evolució, encara amb un llenguatge figuratiu, representa el progrés de la humanitat des de l'àmbit físic cap a l'espiritual fent servir símbols de la Teosofia. Els mugrons i els melics triangulars de les dones, que apunten cap amunt i cap avall, simbolitzen la seva orientació espiritual i terrenal. La figura central encarna la culminació del procés evolutiu, cap al regne espiritual.
En l'exposició hi haexemples de l'interèsde tots dos artistes per les representacions de les flors, Mondrian les representa de manera més naturalista i Af Klint de manera més simbòlica. L'arbrees va convertir en un focus important en l'obra dels dos artistes. Af Klint dedica dos anys entre el 1911 i 1913 a la sèrie L'arbre del coneixement, on descriu “l'arbre del món” que connecta cada part de l'univers del microcosmos al macrocosmos. Per altra part, Mondrian després d'una estada a París el 1910-1911, on va conèixer Picasso iel cubisme, va començar a reelaborar els dibuixos i pintures d'arbres en plans diferents, cada vegada més reduïts a allò més essencial fins a arribar al punt que tronc i branques es condensen en una xarxa de línies verticals i horitzontals com podem veure a Pomer amb flors, 1912, és el principi del seu procésper arribar a l'abstracció. A partir del 1914, el treball de Mondrian consisteix en línies verticals i horitzontals que no es creuen amb la idea d'expressar l'harmonia universal basada en l'equilibri de forces oposades. Així és com desenvolupa la teoriadelneoplasticisme per laqual és mundialment reconegut, reduint la pintura als principis més bàsics: línies horitzontals i verticals,combinantels colors primaris amb el negre i el blanc.
Per altra part, Af Klint , fins al 1925 continua exploranten línia teosòfica, amb la creació de diverses sèries, de les quals a l'exposició destaca algunes obres de la sèrie IX El Cigne 1914-1915 formada per 24 peces amb el símbolteosòfic del cigne com a eix temàtic. Fixem-nos en la núm. 1, dos cignesen lluita, un blanc i un negre, expressió de dualitat, possiblementpau/guerra, en el context de la Primera Guerra Mundialque està concebuda l'obra. En el núm. 8 els cignes esclaten i es metamorfosegen en cubs, passant de la figuració a l'abstracció que s'anirà depurant en les següents sis obres que es poden veure a la mostra.
El reconeixement de l'art abstractearriba el 1936 amb la gran exposició Cubism and Abstract Art al MoMA de Nova York, on es destaca el rellevant paper que va tenir el cubisme en la gestació d'aquest moviment. Mondrian que ja tenia molt prestigi com a integrant del grup Stijlg, queda definitivament consagrat. En canvi, Hilma Af Klint, en diferents exposicions des del 1986, seràmés coneguda pel caire esotèric de la seva pintura. No serà fins al 2013 que en una exposició al Museu d'Estocolm, és reconeguda com a pionera de l'art abstracte. Però el pas decisiu de reconeixement d'aquesta artista no es produeix fins al 2018,quanun museu de primer nivell com el Guggenheim de Nova Yorkla reconeix com a capdavantera de l'art abstracte en una extensa exposició individual. Ara amb aquesta exposició a laTate Modern, museu de primeríssim nivell com a instància de reconeixement, s'ha fet un gran pas més en el seu reconeixement en confrontar-la amb Mondrian, un dels grans reconeguts com a pioners de l'abstracció, posant en evidència que hi ha uns plantejaments comuns que condueixen aquests artistes a l'abstracció.
Per saber més sobre el procés de reconeixement de Hilma AF Klint remeto al doctor Vicenç Furió qui l'ha estudiat durant anys. La seva última publicació sobre aquesta artista es pot trobar al llibre Artistas y reconocimiento,2022, editat conjuntament amb Núria Peist.