Els crítics

«M’agrada fer patir els personatges, assenyalar-ne defectes i misèries»

El cognom de l’autor i el títol del llibre li poden donar un aire més enigmàtic del compte. El cas és que Pol Beckmann és un barceloní de 27 anys, fill de pare alemany (de Leipzig), i ha debutat amb una obra juganera, que saltironeja entre la realitat i la ficció. Un exercici metaliterari amb el qual, després de deu anys sense fer-ho, Quaderns Crema publica una veu nova.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El protagonista del llibre, de nom Beckman, sense les dues enes de l’autor, viu atrapat entre dos amors i l’intent d’acabar la seva novel·la. L’humor sargeix un artefacte de tints experimentals, amb un retrat gens amable de les relacions de parella.

 

­—Li ha costat tant com al Beckman acabar la novel·la?

­—Sens dubte ha estat un procés molt menys accidentat i molt menys intermitent. Tenia molt de respecte a fer una novel·la. Em feia por si seria capaç de mantenir un interès, una tensió narrativa, no repetir-me... Em vaig trobar força còmode en tot el procés de creació. Ho vaig fer tot ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi